El dilema que feia servir l’economista i premi Nobel Paul Samuelson per explicar el cost d’oportunitat, té plena vigència avui quan l’administració sanitària no ha entès que en aquests moments a nivell d’inversions lo més prioritari no és el totxo sinó la tecnologia.
Els equipaments tecnològics de la sanitat pública, després d’anys sense programes de reposició adequats, no estan al dia. L’obsolescència tècnica dels aparells de diagnòstic, un manteniment deficient, i les dificultats d’accedir a les tecnologies més modernes derivats d’unes tarifes que només cobreixen despeses de personal i poca cosa més, estan portant la sanitat catalana al col·lapse.
El manteniment de la qualitat assistencial exigeix que l’accés al diagnòstic i a tractaments eficaços sigui cada vegada més fàcil i ràpid per als malalts, i això només es pot garantir amb tecnologia actual no obsoleta. Les inversions en totxo serveixen als polítics per tallar cintes; les inversions en tecnologia salven vides.
Fa temps que el sector sanitari concertat està expressant la seva preocupació per l’obsolescència tecnològica dels seus equipaments. Fa temps també que unes tarifes del tot insuficients impedeixen a les institucions de la sanitat pública dur a terme programes de reposició de l’equipament obsolet o senzillament fora d’ús. I fa també molt de temps que moltes institucions no poden ni plantejar-se la possibilitat d’accedir a noves tecnologies. I tot això per que els recursos són escassos i cal prioritzar a l’hora de prendre decisions. Ara per ara la inversió en tecnologia no és una prioritat per el govern català.
Avui hem conegut que el departament de Salut es vol gastar 30 milions d’€ en tres anys per millorar els CAP de Catalunya i només una part d’aquests diners serà per reposició dels equipaments tecnològics. La resta servirà per fer reformes de conservació i manteniment, per comprar nous equips audiovisuals o centraletes telefòniques, o noves butaques d’extracció i més cadires...
Sentir dir a la consellera de Salut que els recursos dedicats a la salut no són una despesa sinó una inversió, requereix alguna matisació. És una afirmació certa quan aquesta despesa s’aplica d’una manera eficient i es genera riquesa però no és certa quan part d’aquesta despesa està orientada per criteris polítics sovint oposats als criteris d’eficiència. Una inversió ha de ser financerament sostenible... i sinó que ho preguntin a Reus...
Cada vegada que el vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès i la consellera de Salut Alba Vergés es passegen junts per centres sanitaris de la xarxa pública, ens arriben notícies negatives per a la sanitat catalana. Fa uns mesos arran d’una visita a l’Hospital de Bellvitge varen anunciar plegats que el programa d’inversions per acabar de dotar els equipaments del nou edifici tecno-quirúrgic es retardava un any respecte del calendari anunciat per l’anterior conseller de Salut Toni Comin, i ara en una visita al CAP Sant Martí de Provençals a Barcelona hem sabut que el departament de Salut continua sense prioritzar d’acord a les necessitats reals del sistema sanitari. Entre parèntesi voldria assenyalar una situació certament curiosa: perquè la consellera Vergés va sovint acompanyada del vicepresident del govern Pere Aragonés i en canvi mai ha visitat cap centre sanitari acompanyada del president de la Generalitat?
En una situació “normal” de l’economia, distribuir les inversions entre totxo, mobiliari i equipaments seria raonable, però després de nou anys amb tarifes escasses, que no han permès que les institucions hagin pogut renovar els seus equips ni accedir a tecnologies punteres, cal concentrar tots els esforços en l’equipament, i pressupostar per l’assistència primària 30 milions d’€ en tres anys, dels quals només una part serà per tecnologia sanitària, no deixa de ser una xifra insuficient que denota la manca de contacte amb la realitat del govern actual. No és moment per al totxo sinó que és moment per la tecnologia si es vol mantenir un sistema sanitari de qualitat.
Quin és el motiu pel qual els polítics prioritzen els totxos pel davant de la tecnologia? Dons probablement la resposta estigui en les plaques... aquelles plaques que es posen en els centres sanitaris quan el conseller de torn l’inaugura i que incorporen un rètol amb una frase que diu “el dia tal, el conseller/a de salut ha inaugurat el Cap de...”. Segurament veure el seu nom en una placa d’aquest estil els fa molta il·lusió.
Cal que l’obsessió per el totxo quedi en un segon pla; de fet estem copiant la versió moderna dels antics faraons que necessitaven construir una gran piràmide per passar a la història; ara hem canviat la piràmide per una placa en la porta d’entrada d’un ambulatori que recorda el dia en que tal o qual personatge el va inaugurar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada