Quan les coses es fan malament, se’n paguen les conseqüències. És en el curs de les negociacions del conveni quan cal escoltar les reivindicacions dels metges. Fer-ho a posteriori dificulta seriosament la incorporació de les mesures acordades.
Ara, després de dues reunions de la mesa, els sindicats signants del conveni col·lectiu, continuen rebutjant acceptar els acords que les patronals varen signar amb Metges de Catalunya aquest passat mes de febrer.
En una primera reunió de la Comissió negociadora del II conveni col·lectiu del sector, celebrada el passat 8 d’abril, el sindicat Metges de Catalunya i les patronals varen portar la proposta d’incorporar al conveni els acords als que havien arribat per desconvocar la vaga que Metges de Catalunya havia convocat per el mes de febrer. El sindicat mèdic plantejava que aquests acords assolits amb la patronal fossin extensius a la resta de col·lectius, no només per als facultatius.
Tant UGT com CCOO com SATSE varen manifestar la seva disconformitat, no tant per el contingut dels acords en si, sinó sobretot per la forma en que aquests varen ser assolits atès que aquests sindicats no varen ser cridats a participar en les converses de mediació per evitar la vaga. Aquests sindicats es varen mantenir ferms en la defensa de la Mesa Negociadora del Conveni com a únic instrument legítim per negociar i establir les condicions del sector, i aquells acords que se’ls presentaven en cap cas eren fruit de cap negociació en aquella Mesa negociadora. Tanmateix varen presentar una sèrie de contrapropostes que va comptar amb el suport de Metges de Catalunya però que finalment tampoc es va arribar a cap consens. Les parts es varen emplaçar per una nova reunió pel dia 25 d’abril.
Aquesta nova reunió del 25 d’abril, ha seguit la mateixa tònica de no acceptació per part dels sindicats signants del II Conveni Col·lectiu dels acords entre patronals i Metges de Catalunya, motiu pel qual, tots el acords que s’havien assolit amb transcendència laboral són, a dia d’avui, paper mullat. Només aquells acords de caire professional com els que feien referència a les juntes clíniques o al temps destinat a formació i recerca entre altres, podran ser aplicats. Però les males notícies no acaben aquí perquè per una banda, les parts no han acordat cap nova data per una nova reunió, situació que de fet comporta la ruptura de les negociacions si més no temporalment, i de l’altre els sindicats CCOO, UGT i SATSE han anunciat la presentació una demanda de conflicte col·lectiu amb l’objectiu d’aconseguir la nul·litat dels acords entre Metges de Catalunya i les patronals d’aquest mes de febrer. Embolica que fa fort...
SI la situació ja era prou complicada, ara cal afegir-hi aquesta nova actuació sindical que encara dificulta més la consecució de la pau social en el sector. Ens trobem d’avant d’un aparent atzucac, del qual cal treure’n una primera lliçó per no ensopegar més vegades en la mateixa pedra. No es pot deixar fora de les negociacions del conveni a qui representa un col·lectiu tan important com els metges. Ho he repetit per activa i per passiva, però les patronals, davant de la negociació col·lectiva, es decanten sempre per la negociació senzilla amb sindicats amb poca representativitat mèdica i allò senzill, no sempre acaba sent bo. Però conveni rere conveni es comet el mateix error des de fa no sé quants anys. Aquest any, tanmateix hi ha hagut una variant, i és que una vegada signat el Conveni Col·lectiu amb COO, UGT i SATSE, i de deixar per enèsima vegada a la representació dels metges fora del conveni, s’ha produït una negociació al marge de la Mesa negociadora del conveni, entre el sindicat mèdic i les patronals, que han acordat una sèrie de mesures a banda de les que contemplava el Conveni. I com explicava abans, els sindicats han dit, per aquí no passem.
Val a dir també que el sindicat mèdic tampoc ho posa fàcil. D’acord que als metges no se’ls pot deixar de cap manera fora de les negociacions, però els metges han de poder entendre també que aquesta realitat no s’ha de convertir en una patent de cors per exigir en cada negociació “l’oro i el moro”. Els metges han d’estar representats en els acords del Conveni Col·lectiu però han de ser el primers a cercar un equilibri al voltant d’allò que és possible. La Lluna queda sovint una mica lluny...
Tenim doncs problemes a la vista...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada