Cal adaptar el sistema de salut a una nova realitat, flexibilitzant les seves estructures i pal·liant els efectes de la resistència al canvi. L’envelliment de la població i les necessitats que se’n deriven, les noves tecnologies, o els rols dels professionals són només alguns fels factors que incidiran en el futur. O adaptem el sistema de salut, o vindran encara més problemes... Però si a més de tot això no trobem una manera de finançar adequadament els serveis sanitaris, la qualitat actual del sistema decaurà, i els ciutadans del futur en pagaran les conseqüències.
Per això, totes les iniciatives encaminades a detectar quines seran les necessitats futures del nostre sistema sanitari, són benvingudes. I en aquest sentit és encomiable l’esforç que alguns fan per avançar-se al futur, però sinó prioritzem la recerca d’un nou model de finançament, tots aquests esforços no serviran per a res.
Adaptar el sistema de salut als nous reptes no serà una tasca fàcil. El nostre sistema sanitari, d’una excel·lència reconeguda, respon amb qualitat i eficiència a les necessitats actuals de salut dels nostres ciutadans. Però és evident que aquestes són canviants amb el temps, i aquests canvis requereixen que el sistema sanitari s’hi pugui adaptar. Si estiguéssim davant d’un sistema sanitari flexible, aquests canvis s’anirien produint a mesura que anessin apareixent les noves necessitats, però no és així. Malgrat el que pugui semblar estem davant d’un sistema sanitari excessivament rígid que dificulta aquesta necessària adaptació.
Predir quines seran les necessitats futures no és una tasca senzilla, però hi ha experts capacitats per treballar en aquesta línia i estudiar com poder-se avançar a l’aparició d’aquestes noves necessitats. En aquest sentit, la Unió Catalana d’Hospitals ha endegat un projecte molt interessant anomenat + Futur que pretén determinar quines seran aquestes noves necessitats d’un futur que ja és aquí.
Sense ser un estudiós del sistema sanitari i les seves necessitats, hi ha necessitats futures que tan mateix s’intueixen molt clarament: l’envelliment de la població comportarà un increment de la cronicitat i la dependència; la transformació digital que estem vivint avançarà més i més i caldrà aprofitar les seves aportacions i les noves tecnologies com ara la robotització i d’altres en el sector sanitari; aquestes situacions generaran canvis en els rols actuals dels professionals i exigiran l’aparició de noves professions en el sistema de salut; la col·laboració entre institucions i les aliances estratègiques entre elles, seran cada dia més presents per poder oferir millors serveis de salut en el territori, i això exigirà també noves formes de governança a aquestes institucions per a fer-ho possible. I no es pot deixar de banda, una necessitat que jo ho és avui en dia, que ja ho era des de fa molts anys, i que ho serà en el futur, com és la necessitat d’un nou sistema de finançament del sistema sanitari.
Des de les transferències de la sanitat a la Generalitat de Catalunya els nostres polítics, i per tant tots els conselleres de Salut entre ells, s’han referit en múltiples ocasions al finançament deficitari del nostre sistema de salut. Des que la sanitat pública va passar a finançar-se via pressupostos, i no per cotitzacions, aquest finançament ha estat escàs. Mai ha cobert les necessitats del sistema. Però també es veritat que mai s’ha volgut intentat trobar la manera de millorar aquest finançament.
Alguns parlen de finançar la sanitat pública per la via dels impostos, però sembla complicat fer-ho en un país que té ja una càrrega impositiva molt elevada, i que per posar un exemple de contradiccions estranyes paga una electricitat de les més cares d’Europa. Perquè?. Hi ha qui assenyala que alguns polítics s’assenten als consells d’administració de les companyies elèctriques. Una connivència sospitosa sens dubte. Sembla evident que millorar el finançament de la sanitat hauria de ser una prioritat per els polítics però sorprenentment no ho és.
Com hauria de ser també una prioritat del departament de Salut d’assegurar-se que tots els diners invertits en el sistema sanitari, estan invertits segons criteris d’eficiència, i evidentment d’això en tenim la certesa que tampoc és així. Dins de tota l’estructura de Salut hi ha un determinat nombre de estructures estranyes que no aporten res a la sanitat pública catalana però els continuem pagant. Per quant una avaluació de l’eficiència de totes les estructures del departament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada