L’assistència primària de salut és la porta d’entrada al sistema sanitari i com a tal hauria de tenir un accés fàcil que permetés al ciutadans arribar-hi amb immediatesa. Malgrat les promeses dels diferents governs, aquesta immediatesa en l’atenció no està garantida i depenent de l’ABS que et correspongui la demora pot arribar als 10 dies, temps en el qual el problema de salut pot haver-se resolt per si sol o complicar-se innecessàriament.
Hem sentit masses vegades que l’assistència primària és l’eix vertebrador del sistema sanitari, o que cal apoderar l’assistència primària, però més enllà de les frases altisonants les coses continuen estant allà on estaven, sense que les millores tantes vegades promeses es tradueixin en una millora de l’accessibilitat.
Catalunya té un molt bon sistema sanitari i una bona atenció primària de salut amb uns nivells de resolució en alguns cassos molt elevat. Tanmateix les diferents administracions no li han dedicat els recursos necessaris per millorar encara més la qualitat dels serveis, que tot i que no ha disminuït, no ha estat per els recursos que s’hi ha esmerçat sinó sobretot per l’esforç dels professionals.
Ara el CatSalut en un exercici de transparència que cal agrair acaba de fer públics uns resultats de l’activitat de l’assistència primària en els que malauradament no s’hi inclouen ni els temps d’espera per accedir al teu metge per una visita programada, ni les derivacions a l’especialista, ni la despesa farmacèutica, ni tantes altres informacions que caldria conèixer per poder valorar més acuradament els serveis que l’atenció primària de salut presta als ciutadans. Es tracta doncs de dades quantitatives que no permeten una valoració qualitativa de l’activitat feta.
Tanmateix comença a ser hora que es passi de les declaracions als fets, i que la primària es converteixi realment en el nucli bàsic del sistema sanitari. Per això cal dotar-la dels recursos econòmics, humans i materials necessaris, però també d’una organització moderna que prioritzi l’eficiència, sense cotilles administratives i que estigui verdaderament al servei de les necessitats de la ciutadania, cosa que avui no passa.
De la informació presentada pel CatSalut, recollida a partir de les 40 entitats proveïdores d’assistència primària es desprèn que el nombre de visites realitzades l’any passat per la primària és lleugerament inferior a les visites fetes l’any 2017. Aquesta dada fa referència al total de visites, tant les fetes al CAP per metges i infermeres com les fetes a domicilis, per telèfon o telemàtiques. En aquest lleuger descens de l’activitat cal assenyalar que l’atenció continuada es manté en valors similars en els dos anys, i per tant el descens es centra en les visites presencials als EAP i en les visites amb cita prèvia als CUAP. També es redueixen les visites dels equips d’atenció residencial. En total a l’any 2018, a la primària s’ha efectuat més de 46 milions de visites, el que ens dona una mitjana de gairebé 127.000 visites diàries a tot Catalunya o 6,16 visites per habitant. I tot això per atendre a una població pràcticament similar pel que fa al nombre de persones.
Del total de visites, més de la meitat les han fet els metges de família (54,7%) mentre que les infermeres han assumit un 33,3% de visites. Del total de visites presencials efectuades per els metges de família caldria saber quants metges han participat en aquestes atencions i així poder comparar la realitat amb les mitjanes estressants que anunciava el sindicat Metges de Catalunya quan va convocar la vaga de metges de primària del novembre passat. Possiblement no es tracti tant d’una manca de metges en el sistema sinó d’una distribució territorial dels professionals més adequada a la demanda real dels serveis.
També caldria valorar l’eficiència d’aquests més de 46 milions de visites, i en aquest sentit les derivacions a l’especialista, el nombre de visites al metge per el mateix episodi, o la despesa farmacèutica associada serien també indicadors interessant de conèixer. Hi ha diferencies notables en el nivell de resolució dels problemes de salut entre les més de 300 ABS de Catalunya, i seria positiu saber quines són les més resolutives, quina titularitat tenen, i poder constatar d’aquesta manera si la resolució problemes i per tant la qualitat de l’assistència estan relacionades o no amb la titularitat de la gestió dels EAP. Fins ara tot el que hi ha al voltant d’aquestes qüestions són especulacions basades en dades no oficials.
Ha arribat l’hora de passar dels “apoderaments” teòrics a les mesures reals que facin que l’assistència primària es pugui dotar dels recursos humans que necessita i de les eines que li fan falta per convertir-se realment en una base sòlida del nostre sistema sanitari públic. Cal també un nou sistema organitzatiu que prioritzi l'eficiència i que defugi de la burocràcia massa instal·lada avui en el sistema sanitari públic. Prou de declaracions, passem als fets...
Tota la informació continguda en aquest número 32 dels informes Breus es pot trobar clicant aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada