El departament de salut compleix 42 anys, i la transferència de les competències en matèria de salut, 38

Inicialment, any 1979, el departament es deia de Sanitat i Assistència Social; al 1981 va passar a dir-se de Sanitat i Seguretat Social, i no va ser fins a l’any 2003 que va adquirir la denominació actual: departament de Salut.

En aquests 40 anys d’existència el departament de Salut ha tingut 9 consellers. Destaquen els consellers Josep Laporte i Xavier Trias amb 8 anys al front del departament, com els consellers que més anys han dirigit Salut, i Xavier Pomés, el conseller més breu, amb una mica més d’un any dirigint el departament.

La consellera de Salut Marina Geli 

La Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas, va comportar un primer govern de la Generalitat, considerat com a “govern de concentració” que incloïa una conselleria anomenada de Sanitat i Assistència Social que va ser dirigida per el Dr. Ramon Espasa metge cirurgià que havia treballat als hospitals Clínic, Vall d’Hebron i Bellvitge, i per tant molt bon coneixedor dels problemes de la sanitat catalana. L’etapa del Dr. Espasa, quan la Generalitat encara no havia rebut les transferències de la sanitat, es va distingir sobretot per l’elaboració del Mapa Sanitari que volia ser un recull molt ampli de tots els dispositius assistencials del país. El conseller Espasa va ser nomenat conseller a l’any 1977, i va exercir fins a l’any 1980.

El conseller Espasa va ser substituït a l’any 1980 per el Dr. Josep Laporte. Farmacòleg de reconegut prestigi; l’etapa del conseller Laporte es va distingir per la construcció pròpiament dita de les estructures que havien de donar suport a la xarxa sanitària pública de Catalunya. També va representar l’inici de les campanyes de lluita contra el tabaquisme que molts catalans hem d’agrair.

Al conseller Laporte el va seguir el conseller Xavier Trias, metge pediatra format a Vall d’Hebron i que va ser el gran artífex de la consolidació de la xarxa d’hospitals comarcals a Catalunya. Gràcies a la seva visió, molts d’aquests centres sanitaris que estaven en situació de ruïna física i econòmica avui en dia continuen oferint servei als catalans. També cal destacar de l’època de Xavier Trias la creació del Servei Català de la Salut.

El Dr. Eduard Rius va substituir a Xavier Trias al front del departament que encara es deia de Sanitat i Seguretat Social. En aquesta etapa es varen consolidar les estructures creades durant el mandat de Xavier Trias. Al conseller Rius el va succeir el conseller Xavier Pomés, que va estar poc més d’un any al front de departament i durant aquest curt període de temps va poder millorar d’una manera important els serveis sociosanitaris.

A l’any 2003, una dona va assumir la conselleria, que va passar a denominar-se departament de Salut. La metgessa gironina Marina Geli va estar 7 anys al front del departament, i entre les seves actuacions més destacades cal assenyalar que durant el seu mandat la sanitat catalana va disposar del pressupost més elevat de la seva història, així com els esforços per la territorialització de les decisions implicant als ajuntaments en la governança de la sanitat. 

a consellera de Salut Alba Vergés 

A l’any 2010, el Dr. Boi Ruiz va substituir a la consellera Geli al front del departament de Salut. Sens dubte al Dr. Ruiz li va tocar la pitjor etapa d’aquests 40 anys, atès que va veure com els successius pressupostos de la sanitat catalana s’anaven reduint degut en part a la brutal crisi econòmica que va assotar l’Estat espanyol però també als disbarats que el govern Montilla havia protagonitzat en matèria econòmica. Tot i així se’n va sortir prou bé doncs hauria pogut resultar molt pitjor. El Pla de Salut i el seu desenvolupament va ser el gran protagonista de l’etapa de Boi Ruiz al front del departament.

Després del conseller Ruiz, va venir l’etapa del conseller Antoni Comin, la primera persona que va assumir la conselleria de Salut sense ser metge. Va ser una etapa amb molta política i per tant molt controvertida, en la que es varen endegar moltes iniciatives per millorar els serveis públics de salut, i fins i tot es van qüestionar, sense el necessari consens, algunes de les característiques del model sanitari com per exemple la diversitat de proveïdors de serveis sanitaris que fins a les hores havia configurat el model.  

Finalment, des de fa 8 mesos, el departament de Salut ha passat a mans de l’economista Alba Vergés. Atès el curt temps transcorregut, no es pot assenyalar encara cap actuació destacable, més enllà de les vagues mèdiques que hem viscut. 

Aquest és un relat dels fets més significatius dels diferents mandats que s’han succeït a la sanitat catalana des de l’any 1977, que sens dubte inclouen molts més elements importants dels que jo he destacat en aquest breu resum.