S’ha celebrat, sense pena ni glòria, la segona sessió del Fòrum de Diàleg Professional

Amb molta menys expectació que la que havia generat la primera sessió d'aquest Fòrum, s’han presentat els 17 reptes als que caldrà donar resposta a través de propostes concretes en una tercera sessió del Fòrum que podria celebrar-se en el proper mes de setembre.

Una vegada més, la recuperació del poder adquisitiu dels professionals queda en segon pla, aplaçat “ad calendas graecas” amb l’excusa que aquest Fòrum no té competències per abordar aquesta qüestió. Allò que més preocupa als professionals de la salut no forma part del pla de treball d’un anomenat “Fòrum de Diàleg Professional”. 

Malgrat aquesta realitat, i com a aspecte positiu, cal remarcar la creació de l’Observatori de les professions sanitàries com un espai bàsic per poder planificar les necessitats futures de professionals.

Dels 4 grans reptes identificats en la primera sessió del Fòrum ara s’ha passat a 17, a través d’un procés de participació constituït per grups de treball dels que no ha quedat massa clar qui els integra ni com s’hi pot participar. 

El primer Fòrum de Diàleg Professional celebrat al setembre de l’any passat es va cloure amb la identificació  de 4 reptes. Eren aquests:

En l’àmbit de la infermeria, calia intentar apropar la relació d’infermeres per 1000 habitants als estàndards europeus i incrementar el nivell d’especialització de les infermeres.

En l’àmbit de l’atenció primària, es volia fer més atractiva l’especialitat de medicina familiar i comunitària.

Calia propiciar una distribució més uniforme dels professionals en el territori, en benefici de les zones més allunyades de Barcelona.

I finalment es constatava la necessitat de treballar conjuntament amb les universitats per intentar modular l’accés als estudis de ciències de la salut, d’acord a les necessitats del sistema sanitari i adequar els plans d’estudis als perfils que requeriran els nous rols dels professionals. 

Quins són ara els 17 reptes? Doncs són aquests:

Definir els principals rols de les professions.

Establir, per àmbits assistencials i per a cada una de les professions sanitàries i especialitat, si escau, l’objectiu general de dotació de professionals necessaris per desenvolupar els rols, segons el model i la població.

Establir les bases de models de gestió i d’organització del treball en els centres i equips assistencials, que optimitzin la resolució, millorin l’entorn laboral i la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.

Millorar les competències TIC dels professionals de la salut; avançar en un ús de les TIC que afavoreixi una atenció més personal i en el disseny de serveis d’atenció no presencial.

Adequar la planificació i el contingut de la formació de grau de les professions sanitàries a la progressió del coneixement cientificotècnic, els rols professionals necessaris i el treball multidisciplinari que es dona en els centres i equips assistencials.

Explicitar als programes de grau, la formació en valors i actituds comuns i propis de les professions sanitàries, per garantir un model d’atenció sanitària de qualitat a la ciutadania de Catalunya.

Adequar en la formació de grau, els criteris d’acreditació, qualitat, infraestructures docents i les dotacions de professorat, tant en relació amb el nombre, com pel que fa al seu perfil assistencial i docent.

Prendre mesures per afavorir l’equitat en l’accés a la universitat dels estudiants catalans.

Definir uns itineraris formatius de formació sanitària especialitzada (FSE) que incorporin explícitament la formació en valors i actituds propis de l’exercici de les professions sanitàries per garantir un model d’atenció sanitària de qualitat a la ciutadania de Catalunya.

Revisar i adequar, si escau, la capacitat formativa d’FSE a Catalunya, per garantir la cobertura de necessitats de professionals.

Augmentar la capacitat d’atracció de centres i unitats docents de Catalunya per atraure-hi talent i contribuir a retenir-lo.

Establir les principals estratègies per captar i retenir el talent professional, especialment aquell que s’ha format en el nostre territori, en coherència amb els valors socials i professionals i els principis del model sanitari català.

Promoure el desenvolupament professional continu (DPC) i que la seva valoració i reconeixement contribueixin de manera efectiva a la millora de l’exercici professional.

Millorar la qualitat de l’ocupació en el sistema sanitari català.

Garantir l’equitat territorial en la disponibilitat de professionals i especialistes, preservant els criteris qualitatius de l’assistència.

Impulsar les polítiques de planificació i d’ordenació de la professió infermera.

Definir una estratègia de planificació i d’impuls de la medicina familiar i comunitària.

Veient els 4 primers reptes i els 17 actuals, es constata que pel mig hi ha hagut molta retòrica, perquè en el fons 6 mesos després del primer Fòrum continuem estant on estàvem. De veritat en sis mesos no es podia ser una mica més concís en alguna de les línies de treball? Tot i que metodològicament el camí emprès sembla correcte, no és gens motivador veure que no s'avança amb concrecions específiques. Alguns temen que el 3er. Fòrum previst per setembre d'aquest any serveixi només per continuar augmentant el nombre de reptes. El sector necessita solucions, i les necessita per avui.   

Un fet positiu d'aquest 2n Fòrum ha estat l’anunci de la creació de l'Observatori de les Professions Sanitàries. Val a dir però, que la creació d’aquest observatori, que ara la consellera Vergés ven com si fos l'aportació del segle, era una necessitat que ja havia estat detectada a l’any 2015, quan el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST) creat per el govern Mas, en la pàgina 5 del document “Regulació de les professions sanitàries” recollia un  punt del nonat Pacte Nacional per la Salut que en el seu apartat nº 9 establia la creació d’aquest observatori amb els mateixos objectius que ara se li marquen. Al César el que és del César. 

Tanmateix caldrà estar amatents a la creació de tant observatori, perquè al final tots estarem molt observats, però el més calent continuarà estant a l’aigüera. Sembla que la paraula observatori s'ha posat de moda; confiem que sigui quelcom més que una moda... i que el 3er Fòrum sigui molt més interessant, productiu i sobretot efectiu.