Maria Assumpció Laïlla és infermera i llicenciada en psicopedagogia i ha realitzat nombrosos cursos en l’àmbit d’infermeria i en l’àmbit directiu. Professionalment ha exercit diferents responsabilitats a l’Hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat i al departament de Salut. Ha estat diputada del Parlament de Catalunya en diverses legislatures i ara assumeix la presidència de la Comissió de Salut del Parlament.Políticament pertany al partit “Demòcrates de Catalunya” adscrit al Grup Parlamentari Republicà. Conèixer les seves opinions al voltant de l’actualitat del sector sanitari és obligat i per això li vaig demanar el seu punt de vista sobre algunes qüestions de l’actualitat sanitària
Sra. Laïlla, com es sent presidint la Comissió de Salut del Parlament? Ja ho havia estat en un altre legislatura per un espai de temps i ara ho soc des de l’inici; aquesta és una legislatura complicada però haig de dir, en benefici de la pròpia comissió i dels diputats que en formen part, que hem fet prevaldre la voluntat d’arribar a acords per sobre de la politiqueria i això és en benefici de tots plegats i aquesta franquesa a l‘hora de debatre temes concrets de salut permet mantenir els equilibris.
Des de fora dona la sensació que aquesta és una legislatura continuista respecte a la legislatura anterior, amb poques iniciatives noves. Si, seguim les línies de treball marcades; el canvi a la conselleria, el permís maternal obvi i natural que correspon per preservar els drets tant de la consellera com de la seva filla, tot i que em consta el seu compromís i implicació atès que des de casa anava seguint el dia a dia del departament, els canvis que hi ha hagut en diferents càrrecs del departament, tot plegat fa que a nivell de noves propostes vagi tot una mica més lent.
Com veu el futur pel que fa al que queda de legislatura? El veig complicat entre altres coses perquè no sabem quan durarà. Calen grans pactes, grans consens i grans canvis i no sé si estem en el millor moment, les millors condicions i la millor legislatura per aconseguir-los. A nivell de salut hem de poder adaptar-nos als canvis en les necessitats de salut de la població derivats de la cronicitat, la comorbiditat i l’augment de l’esperança de vida, amb més atenció domiciliaria, i amb més atenció comunitària. És bastant obvi que cal anar cap aquí i per tant hem d’adaptar el nostre sistema se salut i les nostres estructures i infraestructures sanitàries i també les socials, a aquestes noves condicions. Tinc la sensació que ja anem tard, i no sé si aquesta legislatura és la millor per aconseguir-ho. Jo sempre he defensat que tenim un sistema de salut que és molt bo, diferent a d’altres que té moltes virtuts, i dins d‘aquest sistema hi ha d’haver una part nuclear que hem de ser capaços de treure del debat polític i blindar-la, que tots ens comprometem a defensar-la. Hem de preservar les virtuts del sistema, que hi són, i arreglar allò que no és tan virtuós.
En aquest sentit, el “Pacte Nacional per la Salut” es va quedar encallat aquí, al Parlament. Exacte, precisament perquè no hi havien els consens necessaris. I jo crec que podia ser un bon punt de partida agafar tot aquells treballs que es van fer, en els que hi van participar tots els actors del sistema, sinó volem recuperar el document de consens recuperem en tot cas els documents de debat, actualitzem-los i comencem a treballar. Els canvis que tenim per davant ens ho exigeixen i al mateix temps reclamen que tinguem alçada política.
Teniu previst en el programa de treball de la Comissió actualitzar aquest Pacte Nacional per la Salut? Al Parlament no ens pertoca fer això. Podem marcar posició, però una iniciativa així li correspon a l’executiu. Des de la Comissió de Salut podem marcar posició si així ho aproven els grups parlamentaris però quan es tracta de grans qüestions de fons no ho podem fer; li correspon a l’executiu fer-ho.
Diu que s’hauria de preservar del debat polític una part nuclear del sistema de salut. Aquesta posició es compartida per una majoria de diputats? Aquest debat no l’hem fet al Parlament però si parlem individualment amb els diputats que porten assumptes de salut estic convençuda que una majoria hi estaria d’acord. Potser no ens posaríem d’acord al 100% a l’hora de definir quina és aquests part nuclear, però majoritàriament segur que la idea és compartida.
Hi algunes lleis pendents de la legislatura anterior que l’aplicació del 155 va paralitzar; les tiraran endavant?. Efectivament, la llei de contractes s’està tramitant en aquest moments al Parlament però no la tramita de la Comissió de Salut perquè es transversal però n’anem fent seguiment i amb els diputats que ho porten hi ha una relació molt fluida per totes aquells qüestions que afecten al sector salut.
El decret de prescripció infermera ara està en fase d'exposició pública i això és un procés que li correspon a l’executiu; no en parlem en aquests moments al Parlament. Segur que n’haurem de tornar a parlar quan el procés actual finalitzi i acabi retornant al Parlament.
La normativa nostra de prescripció infermera ha anat en paral·lel a la que ha regulat l’Estat; aquests decrets en el fons el que volen es donar empara a una determinada manera de treballar i millorar així la qualitat de l‘assistència i quan siguin oficials les dues normatives haurem de veure quina de les dues és més operativa i s’adapta millor a les necessitats.
Vist des de fora, sembla com si el departament de Salut, respecte a la legislatura anterior, hagués perdut una mica de protagonisme. Des de la Comissió de Salut ho perceben igual? Al Parlament no notem ni més ni menys protagonisme, la normalitat en la Comissió a l’hora de debatre les qüestions és total; la consellera i el seu equip venen quan pertoca a explicar els temes que tenen. El que passa és que la legislatura és molt complicada i hi ha moltes variables externes, que ens passen per sobre com si fossin una onada enorme, que potser fan que a fora pugui donar aquesta sensació. La legislatura passada a va ser molt controvertida, però si alguna cosa tenia clara l’equip Comin és que és que havien de fer discurs polític. En canvi el govern actual està molt més orientat a fer de govern efectiu, que cada departament faci la seva feina. El conseller Comin estava molt abocat a fora, i en canvi ara la consellera Vergés està molt més inclinada a una tasca més interna, i segurament aquesta és la diferència que es pot percebre.
La seva formació com a infermera la seva experiència com a diputada li deuen ser molt útils a l’hora de presidir la Comissió de Salut del Parlament. Tinc experiència parlamentaria; al 2006 vaig entrar per primera vegada al Parlament i vaig estar a l’oposició del govern Montilla. Després he estat diputada en altres legislatures però no des del seu inici ni en legislatures complertes. També vaig estar una temporada al departament de Salut en l’època del conseller Boi Ruiz, on portava primer les qüestions de direcció d’infermeria des del gabinet del conseller i després la secretaria de Participació. Aquesta diguem-ne “veterania”, conèixer el reglament, conèixer les persones, saber com funcionen les comissions, conèixer el sector sanitari, etc., tot això facilita en certa mesura poder assumir aquesta posició que ara tinc. M’hi sento molt a gust.
Finalment, al sector hi ha certa preocupació per la deriva del model sanitari: sembla que es dona més importància a la titularitat del prestador dels serveis que no pas a la qualitat dels serveis prestats. Com ho veu? Em sembla que es barregen molts discursos i el de la provisió dels serveis és un d’ells. La sanitat pública també és la que donen el proveïdors privats que tenen concert i són al SISCAT, però estem al mig d’un debat molt contaminat pel que ha succeït a alguns punts de l’Estat com per exemple a Madrid on si que hi ha hagut una privatització del sistema sanitari, però el desconeixement que determinats sectors de la societat catalana tenen del sistema és molt gran perquè a casa nostra no ha estat així. Aquest coneixement de com es configura el nostre model no acaba d’arribar a la gent. Hem de preservar el model que tenim.
I fins aquí la conversa amb la diputada M. Assumpció Laïlla a qui cal agrair-li el seu temps i la seva amabilitat. Tant de bo la manera d’entendre el sistema sanitari de la diputada sigui compartit per un nombre molt elevat de diputats del Parlament de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada