Guillem López Casasnoves: “L’economia de la salut, és disciplina”
Roser Fernández: “El pressupost és una estratègia de gestió i generar excedents és bo, també per les entitats de titularitat pública”
Ivan Planas: “el sector sanitari accepta que l’eficiència és una exigència ètica”
Anna Garcia Altés: “Hem d’insistir en la necessitat d’avaluar els resultats de tot allò que fem a Salut com a element clau per la presa de decisions”
(...Continua de l’entrada anterior)
La següent intervenció va correspondre a Ivan Planas. Va començar explicant que el seu primer contacte amb el sector sanitari es va produir fa 25 anys quan va entrar en contacte amb Olga Pané llavors responsable de l’atenció primària al Baix Llobregat. També va recordar el seu pas per el CRES de la UPF i pel departament de Salut en diferents responsabilitats.
Es va preguntar de què estem parlant quan parlem d’economia de la salut i en aquest sentit va formular dues afirmacions: “la intersecció entre economistes i metges ha permès innovar” i “l’economia de la salut ha tingut repercussió en altres disciplines. Tot seguit va enumerar exemples com la introducció del control de gestió en el sistema, la central de balanços, etc. Va destacar la Llei General de Sanitat impulsada per l’economista Ernest Lluch com el fet més important.
Es va mostrar més pessimista en el camp de la cartera de serveis, àmbit en el qual l’economia de la salut no ha pogut ser més efectiva. Va destacar estudis que no han servit de massa en el cas de les noves tecnologies i es va preguntar com exemple, si la cirurgia robòtica avui és cost-efectiva. Alguns casos fan dubtar sobre les aportacions de l’economia de la salut, com per exemple en l’àmbit del finançament tot el referent a les discussions sobre el copagament.
També va destacar alguns èxits de l’economia de la salut, i va citar a tall d’exemple, entre d’altres: l’AQuAS, la càpita, les desigualtats en salut, la part variable dels contractes, el concepte de les DPO. La DMA de farmàcia...
Respecte al futur va assenyalar algunes mancances en el camp de la formació d’economistes que es vulguin implicar professionalment en el sector de la salut, i va reclamar l’adopció de la comptabilitat analítica en el sector així com la incorporació de l’economia del comportament.
Com a actius de l’economia de la salut va destacar el llegat de tota la generació anterior, i l’acceptació del sector sanitari que l’eficiència és una exigència ètica.
Va cloure la seva intervenció amb una visió optimista front els reptes que hi pel davant.
Finament va intervenir la metgessa i a la vegada economista Anna Garcia Altés. Des de la seva posició de privilegi com a responsable de l’Observatori del Sistema de Salut a Catalunya a l’AQuAS, va fer una intervenció molt tècnica, posant l'exemple del que significa la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA) respecte del total de la despesa sanitària, i en aquest sentit va explicar que:
L’1% de la població fa el 25% de la despesa sanitària, i un altre 4% fa el 50% de la despesa. Per tant, un 5% de la població fa el 75% de la despesa sanitària.
Només la MHDA representa el 10% de la despesa sanitària, i el seu cost s’ha multiplicat per 6 des de l’any 2000.
Les desigualtats socioeconòmiques en salut representen un greu problema sanitari. Aquells grups socials amb menys recursos tenen una mortalitat més elevada, i a això cal aplicar-hi solucions. També el gènere és un determinant de les desigualtats.
Cal avaluar i analitzar bé els resultats de tot el que s’està fent i si realment sempre compensa tot allò que estem gastant en els serveis sanitaris. L’avaluació és un element imprescindible per a la presa de decisions
I fins aquí el resum de les diferents intervencions dels ponents. Segons els organitzadors, en el transcurs del proper mes de maig, hi ha prevista una tercera Taula de la que informaré en el seu moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada