Dr. Ramentol:
“Hi ha una bona sintonia amb el món universitari... cal fer una revisió crítica dels programes formatius de metges i infermeres”
“Per fer la proposta anual d’oferta de places de formació mèdica especialitzada tenim en compte tant la taxa de reposició dels professionals que se’ns jubilaran, com les noves necessitats del model
“Podrem salvar el gap entre els professionals que es jubilen i els que necessitem, si som capaços de retenir als metges que es formen a Catalunya”
(...Continua de l’entrada anterior)
La cinquena línia que el Dr. Marc Ramentol vol abordar abans d’acabar l’any és la relativa a una mena de spin off del Fòrum de Diàleg Professional. “És tracta de les universitats. Estem en condicions d’iniciar una interlocució productiva amb el mon universitari, i arran dels contactes que vàrem mantenir en el Fòrum ens hem adonat que hi ha una molt bona predisposició amb el món universitari, tant per part de les universitats que ofereixen graus en ciències de la salut, com amb els grups de recerca universitaris. Els plans d’estudi és un del temes que ens hem de plantejar. El programa formatiu dels estudiants d’avui en dia té molt poques diferències amb els estudis que es seguien fa 15 o 20 anys, i per tant cal fer una revisió crítica de la formació bàsicament de metges i infermeres”.
A banda de les 5 línies d’actuació que la direcció general de Professionals té plantejades, era interessant parlar amb el Dr. Ramentol de la formació especialitzada. És sabut que en determinades èpoques manquen metges de família, o pediatres, o oftalmòlegs, o anestesiòlegs, o metges d’altres especialitats. Per altre banda, els hospitals més allunyats de Barcelona sempre tenen dificultats per cobrir determinades especialitats mèdiques. De quina manera la planificació dels professions sanitàries del sistema pot possibilitar que aquests situacions no es produeixin?
“En última instància qui acredita una unitat docent és Madrid, i per tant també determina el nombre de places per especialitat de metges en formació que cada unitat pot convocar com a màxim”, explica el Dr. Ramentol, “però la proposta d’oferta de places és nostra i la veritat és que Madrid generalment fa un mer tràmit de validació de la nostra proposta. En ocasions també els demanem que ampliïn la capacitat docent d’una unitat però en aquest cas ja no és un mer tràmit” afegeix el Dr. Ramentol. Sembla clar doncs que planificar la resposta a les necessitats futures de professionals de les diferents especialitats mèdiques esdevé complicat si no es domina íntegrament el procés d’acreditació de les unitats docents i del nombre màxim de places que aquestes poden tenir.
El Dr. Ramentol continua explicant que “Per elaborar la proposta que anualment fem a Madrid, seguim dos criteris: el primer és calcular la taxa de reposició de professionals en funció de les previsions de jubilacions de futur, i amb això mirem quanta gent estem formant, corregit per el nombre de residents que són extracomunitaris dels que valorem quants tornaran als seus països d’origen; apliquem un factor de correcció i d’això en resulta un balanç. El segon criteri té en compte quines són les necessitats futures del model, es consulta a les societats científiques, als plans directors i tot plegat ens permet determinar l’oferta total. Fet això, el “ministerio”, a no ser que hi hagi una situació anòmala, hi dona l’ok”.
Els estudis mostren algunes xifres preocupants de cara al manteniment de la qualitat del sistema sanitari, i el Dr. Ramentol posa com exemple que “el 40% dels nous estudiants que avui inicien els estudis de medicina són catalans; per tant, el 60% són d’altres comunitats de l’Estat, i això dificulta la planificació”.
Segons el Dr. Ramentol, "tenir docència en un hospital és molt important perquè es converteix en un element de millora de la qualitat assistencial i això es sens dubte un factor d’atracció pels professionals i per tant retè i atreu nou talent a aquell hospital. Sovint quan un hospital vol contractar un nou metge per el seu quadre mèdic, la primera pregunta que el candidat fa és “teniu residents?”
Però lamentablement no tots els hospitals catalans estan en les mateixes circumstàncies a l’hora de disposar de talent. Per això, el Dr. Ramentol explica que “per solucionar les dificultats d’alguns centres allunats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i poder distribuir d’una manera més equitativa als futurs residents, ens agradaria reflexionar sobre el model actual d’unitat docent. Avui en dia la unitat docent és el centre; què passa si la unitat docent passa a ser un territori? A partir d’aquí els centres d’aquest territori estarien acreditats. Però aquesta revisió del model d’unitat docent encara no està sobre la taula”.
Per acabar la conversa el Dr. Ramentol afegeix que “de cara al futur, ens en podrem sortir i salvar el gap entre els professionals que es jubilaran i els que es necessiten, en la mesura que aconseguim retenir als metges que es formen a casa nostra i en aquest sentit el Fòrum de Diàleg Professional té un dels seus àmbits en la formació sanitària especialitzada i té també una responsabilitat molt gran en la definició de mecanismes de retenció del talent”.
Fins aquí una conversa molt interessant amb el Dr. Marc Ramentol, molt il·lusionat per la feina que té entre mans, i molt esperançat a fer-la bé. Durant el mes de març volen convocar una nova sessió del Fòrum de Diàleg Professional per continuar avançant en aquests temes. Ho seguirem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada