L’Hospitalització a domicili, com alternativa a l’hospitalització convencional

Avui a Catalunya diferents entitats estan oferint aquests serveis, però no existeix un únic model, sinó que cada institució ha anat aplicant el seu propi projecte, tot i que les similituds hi són. Ara cal garantir que aquests serveis es prestin de forma unitària en tot el territori. 

No es tracta només de disminuir la pressió sobre els llits hospitalaris, sinó sobretot, oferir una atenció personalitzada als malalts en el seu entorn natural, amb les mateixes garanties que si estigués ingressat en un centre sanitari.        

L’hospitalització a domicili és una alternativa assistencial a l’hospitalització convencional. Consisteix en la prestació d’atenció i cures mèdiques i d’infermeria al domicili dels malalts quan aquests ja no requereixen per la seva atenció tota la infraestructura dels serveis hospitalaris però si una vigilància activa i una assistència complexa. 

Aquest pràctica assistencial personalitzada s’ha anat generalitzant a Catalunya de manera que són ja molts hospitals els que estan desenvolupant projectes d’hospitalització a domicili. Aquesta situació permet que el malalt romangui en el seu entorn habitual i aquest fet també contribueix en molts cassos a la seva recuperació. També suposa un avantatge pels familiars que no han de desplaçar-se als hospitals. Inicialment aquests projectes es varen aplicar a malalts que havien superat la fase aguda de la seva malaltia a l’hospital, però darrerament també s’apliquen a malalts procedents dels serveis d’urgències, dels hospitals de dia o de l’atenció primària. 

L’hospitalització a domicili és una alternativa assistencial que ha anat creixent de manera significativa a llarg d’aquests darrers anys, fet que ha permès reduir les estades hospitalàries quan la situació clínica del malalt, el tractament que requereix i el seu entorn físic i familiar ho han fet possible.  

A nivell hospitalari, l’hospitalització a domicili contribueix a la disminució de la pressió sobre els llits dels centres, i la seva pràctica facilita el drenatge de malalts des dels serveis d’urgències. Per tant es tracta de projectes que presenten avantatges per a tots els actors del sistema sanitari: professionals, malalts, familiars, hospitals i centres de primària i el propi CatSalut. Aquesta pràctica assistencial s’ha anat desenvolupant a partir d’experiències individuals de diferents centres que mica en mica s’han implicant  oferint aquests serveis en el seu territori. Tanmateix això ha comportat la necessitat d’homogeneïtzar aquesta prestació sanitària a tot el país. 

Per conèixer amb detall els diferents projectes que estan funcionant avui en dia a Catalunya, s’ha celebrat recentment al Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona una reunió de treball en la que deu (*) centres sanitaris catalans han explicat les característiques del seu projecte, amb l’objectiu de recollir les millors pràctiques, de manera que el CatSalut pugui definir un model d’actuació aplicable a tot el país. 

En la reunió es van explicar aspectes assistencials dels diferents projectes com, entre d’altres, les patologies més freqüents que podien ser objecte de l’hospitalització a domicili, o el perfil idoni del pacients, i aspectes funcionals tals com la coordinació entre difunts dispositius en el territori, l’ús de les TIC, etc. De tot plegat va aparèixer la necessitat de definir un model d’atenció per a tot Catalunya de manera que tots els actors actuals o nous que es puguin incorporar a la prestació d’aquests serveis tinguin la mateixa cartera de serveis i quedi garantida la qualitat de l’assistència. Aquest model haurà de tenir una clara visió territorial.

L’encarregada de definir aquest model sembla que serà la Gerència d’Ordenació i Cartera de Serveis que dirigeix el Dr.  Àlex Guarga dins de l’Àrea d’Atenció Sanitària del CatSalut. En el seu moment l'Àrea d'Atenció Sanitària del CatSalut ja va rebre l’encàrrec de redactar el Pla Nacional d’Urgències de Catalunya que ha funcionat força bé aquests dos primers anys de vigència, sota la responsabilitat de la Dra. Cristina Nadal. Seria desitjable que el model estigui enllestit quan abans millor.  

(*) Hospital dos de Maig de Barcelona, Pius Hospital de Valls, Hospital de Viladecans, Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet, Hospital de Sabadell, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, Corporació Salut del Maresme i la Selva, Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i Fundació Althaia de Manresa.