dilluns, 4 de març de 2019

“Cap el CAP”, una campanya per tapar mancances de la primària?


Els pacients amb problemes de salut de certa importància podran accedir abans al seu metge o infermera de capçalera, gràcies a un programa informàtic que el departament de Salut està posant a punt.


Tanmateix l’assistència primària continua sent la ventafocs del sistema sanitari català, per més que el bla, bla, bla dels polítics intenti fer veure un altre cosa.    



La consellera de Salut Alba Vergés, aprofitant que anava de visita al CAP de Sant Andreu de la Barca, ha donat a conèixer un nou programa informàtic que s’anirà aplicant progressivament a tots els centres d’atenció primària de Catalunya i que permetrà que, en funció dels símptomes presentats, els malalts puguin ser atesos per el professional més adequat i amb rapidesa. 

Avui en dia, un usuari de la sanitat pública que vulgui acudir al seu centre d’atenció primària té diferents possibilitats a l’hora de sol·licitar una cita: pot fer-ho per Internet amb les dades de la seva targeta sanitària; també ho pot fer a través de l’aplicació “la meva salut” i en aquest casa requereix una contrasenya per poder entrar a l’aplicació. Igualment es pot demanar cita telefònicament, que és el procediment més utilitzat avui dia i també es pot acudir personalment al CAP per demanar la cita. 

Succeeix que independentment de la urgència del problema de salut que es tingui, els administratius encarregats de donar la cita, cerquen en l’agenda del metge que correspon la data més propera en que aquest pot fer la visita, amb independència de la possible urgència del cas. Per sortir al pas d’aquestes situacions el departament de Salut ha encarregat un programa informàtic que permetrà valorar la possible urgència o no, de la visita. L’objectiu de tot plegat és que el pacient urgent que presenti determinats símptomes pugui ser visitat per el professional més adequat en un màxim de 48 hores. Un bon propòsit sens dubte.  

De la intervenció de la consellera n’ha quedat un dubte. La consellera Vergés ha parlat “d’augmentar la capacitat resolutiva del personal d’administració” a l’hora de fer aquesta valoració i tot seguit ha explicat que aquesta valoració es faria sempre sota criteris clínics. Aquests criteris clínics que hauria de valorar el personal administratiu són entre d’altres una febre alta, infecció d’orina o quadres de diarrees importants. No ha quedat gens clar que els criteris clínics puguin ser valorats per el personal administratiu. 

Fins aquí, el que podríem interpretar la part positiva de la visita de la consellera Vergés a Sant Andreu de la Barca. Hi ha però, aspectes no tant positius:

En la seva intervenció la consellera s’ha referit una vegada i un altre a la importància de l’atenció primària de salut, que sens dubte ho és. Aquesta vegada, fent referència a la primària, no ha parlat de “l’eix vertebrador del sistema sanitari”, sinó que ha parlat de la “columna vertebral del sistema sanitari”. Perquè els polítics necessiten paraules i més paraules, marejar la perdiu fins a límits que ja cansen, quan els seus fets demostren que la primària els importa però només fins a determinat punt? La consellera Vergés ha volgut vendre’ns una vegada més que els acords que varen sevir per tancar la vaga dels metges de primària de l’ICS eren un gran avenç, quan només són això: uns acords per desconvocar la vaga. Si l’interès per la primària de la consellera i el seu equip fos tan gran, ja no s’hauria ni arribat a la vaga. I aquí entrem en un territori una mica pantanós:

Sembla que hem entrat en una fase de propaganda. Es parla molt de visites a hospitals i CAP però les polítiques brillen per la seva absència. L’ENAPISC que havia de ser el gran trampolí de llançament d’una nova assistència primària continua sense fer-se efectiu en la vida real dels centres d’atenció primària; la medicina familiar i comunitària continua sent l’especialitat menys valorada per els metges que a l’acabar els estudis a la facultat han d’emprendre un camí professional triant una especialització que els atregui, la consellera va explicant que els equips d’atenció  primària no es tanquen al CAP sinó que s’obren a la comunitat, quan les plantilles són més que minses.

Dona la sensació que estem aprenent molt ràpidament d’aquesta nova manera  de fer política que consisteix a repetir un vegada i un altre els eslògans confiant que a copia de repetir-los la gent se’ls cregui... Però tinguem-ho clar: això no és fer política; ni tan sols és fer propaganda. Això és senzillament enganyar a la gent... com aquells que venien elixirs que deien que ho curaven tot...                       

Cap comentari:

Publica un comentari