Paràlisi al departament de Salut

La idoneïtat per ocupar un càrrec al departament de Salut passa a segon terme, darrere de la disposició a acceptar la “carta financera” d’ERC i l’amiguisme. Diferents exemples corroboren aquesta afirmació.

Com a conseqüència d’aquesta manera de fer, estem pagant amb sous elevats a persones que ocupen càrrecs sense la formació i l’experiència necessàries, fet que  col·lapsa les “finestretes” per manifesta incapacitat de resoldre els problemes.      

Dia rere dia els comentaris sobre la paràlisi que està vivint el departament de Salut són una constant. El penúltim a referir-s’hi ha estat el secretari general del sindicat Metges de Catalunya que a l’hora de valorar els resultats obtinguts per el seu sindicat en les eleccions a l’ICS encara no fa ni una setmana, ha dit que el recolzament que el sindicat ha obtingut en aquestes eleccions servirà per “afrontar la difícil situació que viu el sistema sanitari públic, a causa de la paràlisi del Departament de Salut i la falta de nous pressupostos”.

Però no és aquesta la única veu del sector que es manifesta en aquest sentit. Molts treballadors del propi departament es queixen també d’aquesta paràlisi que afecta als estaments directius del propi departament de Salut, del CatSalut, de l’AQuAS, de l’ICS, de la Agència de Salut Pública, de tot l’entorn del departament de Salut en definitiva. 

A l’hora d’intentar entendre que està passant, no es pot fer abstracció dels perfils professionals dels nomenaments que s’han produït aquesta legislatura que ja fa nou mesos que està en dansa. I no m’estic referint únicament als càrrecs més rellevants de l’organigrama. Posaré com a exemple el d’una directora general, infermera de professió, que ha estat molt temps allunyada de la pràctica d’infermeria i que ocupa una plaça de directora general sense cap mena d’idoneïtat per les funcions que hauria d’assumir. Segons es comenta, ha estat nomenada només per dues característiques: la seva afiliació a ERC , i per tant que una part del seu sou serveix per finançar al partit, i per ser amiga de la secretaria general del departament perquè a banda d’infermera també és afiliada a l’UGT. Vull deixar ben clar que la crítica en cap cas està relacionada amb el fet de ser infermera, sinó en ser membre de la UGT i amiga de la secretaria general del departament. 

Aquest no és un cas aïllat al departament de Salut. Masses càrrecs estan ocupats per persones que el que aporten és la seva militància a un partit polític i contribuir al  sosteniment econòmic del partit a través de la “carta financera”, sense parar compte a la seva capacitació professional per donar respostes vàlides a les exigències del càrrec per qual han estat nomenats. I el resultat de dotar a l’administració sanitària d’aquesta mena de perfils professionals només pot ser la paràlisi administrativa; els dubtes s’apoderen d’aquestes persones, i no prenen decisions. Les decisions s’eleven successivament als graons superiors de responsabilitats i ja tenim el col·lapse. Tot parat. Ningú decideix.  

Mica en mica es va instal·lant el sentiment de col·lapse al sistema, agreujat en aquestes dates per la proximitat de les eleccions. Històricament, els mesos precedents a les eleccions acostumen a ser també de paràlisi. Independentment de la capacitat professional dels càrrecs, els períodes electorals es distingeixen també per la inacció que es deriva de la por a continuar en el càrrec a la legislatura següent, i per tant, com que tothom vol sortir a la foto, ningú es mou. Però és un altre mena de paràlisi; la que vivim actualment a més de l’efecte de les eleccions hi ha un problema d’aptitud professional que s’afegeix a la conjuntura electoral. L’administració sanitària no pot continuar així. Ens calen també bons professionals al departament de Salut. La prioritat no hauria de ser la carta financera sinó la capacitat per fer la feina quan cal i com cal. 

Per altre banda, a més de la paràlisi institucional, i a conseqüència de tot plegat ens trobem amb una legislatura sense iniciatives noves. Des del departament expliquen que estan treballant en el desplegament de tot el que es va fer en la legislatura passada (ENAPISC, PLANUC, etc.), però la realitat és que no hi ha un sol plantejament de política sanitària nou sobre la taula...