Problemes al Centre Sanitari del Solsonès

Segons veus autoritzades de la comarca, només una mala organització i una mala gestió són les causes dels problemes econòmics de la Institució, als quals no hi és aliè el cost exagerat del preu que el Consell Comarcal cobra al Centre Sanitari per diferents serveis que  li presta. 

Com  a conseqüència d’aquests problemes econòmics, la Institució solsonenca no pot fer front a les seves obligacions amb els treballadors, malgrat els últims increments de tarifes del CatSalut. A dia d’avui encara es deuen als treballadors endarreriments dels anys 2017 i 2018. Davant de la manca de resposta per part del Consell Comarcal a les reivindicacions dels treballadors. aquests han decidit endegar una sèrie de mobilitzacions per denunciar la seva situació.  

L’actual Centre Sanitari del Solsonès ha viscut diferents vicissituds al llarg de la seva història. Inicialment fou un centre privat que era conegut com a Clínica Guitart, quan al Solsonès la medicina pública es reduïa a alguns metges d’APD. Allà pels començaments dels anys 80, aquell edifici va ser cedit per la Sra. Sofia Bécquer, vídua d’Antoni Guitart, al bisbat de Solsona, i va caure en desús. Va ser en la dècada dels 80 quan Ramón LLumà, un alcalde històric de Solsona, va aconseguir entre moltes altres fites importants per la ciutat, la restauració del que havia estat la Clínica Guitart com a centre per malalts sociosanitaris de llarga estada. Eren en total 12 llits que els va començar a gestionar la “Mútua Intercomarcal” entitat llavors relacionada amb el Centre Hospitalari de Manresa. 

L’alcalde Llumà va perseverar en els seus intents per millorar els serveis de proximitat als solsonins, i sota el seu mandat com a alcalde, es varen comprar uns solars adjacents a l’antiga clínica on es va construir un edifici que incloïa un CAP i un centre d’urgències a més d’una planta d’hospitalització. Aquestes obres varen permetre ampliar el nombre de llits fins a 36, tots sociosanitaris, a més d’una petita planta en la que hi havia 8 llits privats. 

Paral·lelament la cartera de serveis del Centre anava incrementant-se gràcies als acords de col·laboració amb la Fundació Althaia de Manresa que en funció de la demanda previsible de serveis enviava a Solsona a professionals de diferents especialitats que resolien no pocs problemes de salut als solsonencs en les consultes externes del Centre Sanitari    

Durant tot aquests procés de creixement, no tot varen ser flors i violes, i en algun moment la situació econòmica va generar dificultats. Per intentar donar més protagonisme al territori, es va decidir que el Centre Sanitari del Solsonès passés a ser gestionat pel Consell Comarcal, i el que havia de ser la gran solució als problemes del Centre, ha acabat sent una dificultat més entre les que avui pateix la Institució. Segons reconegudes veus del Solsonès, el Consell Comarcal del Solsonès cobra cada any més de 150.000 € al Centre Sanitari a compte del serveis que se li presten des del Consell Comarcal, com per exemple la gestió de nòmines o l’assessoria jurídica entre d’altres.

Davant d’una situació econòmicament greu els treballadors del Centre Sanitari han iniciat aturades diàries de 5 minuts, aprofitant el temps per esmorzar, i intentant no perjudicar l’assistència als malalts. Ho fan per reclamar que tot i la pujada de tarifes feta pel CatSalut, ells continuen amb una retallada salarial del 5% i amb endarreriments pendents de cobrar dels exercicis del 2017 i 2018. Volen recuperar les condicions laborals en la mateix mesura que ho han anat fent els treballadors del SISCAT.      

Seguint el relat d’aquestes persones coneixedores dels problemes reals de la Institució, el CatSalut estaria abonant adequadament els serveis que el Centre fa per la sanitat pública a les tarifes vigents. El problema vindria relacionat amb la quota anual que el Centre ha de pagar al Consell Comarcal, amb la mala organització del Centre, i amb una gestió molt deficient dels recursos. Com exemple d’aquesta mala organització, veus coneixedores del problema expliquen que els 8 llits sociosanitaris privats del Centre estan buits, però no per falta de persones disposades a pagar per la seva utilització, sinó perquè el Centre no els vol oferir als ciutadans. En aquest sentit, el facultatiu i la infermera que els haurien d’atendre han fet arribar la seva negativa a fer-ho perquè significaria un excés de feina i massa càrrega de treball i la direcció ho ha acceptat. Per tant, han caigut els ingressos del Centre, i en paral·lel s’han incrementat les despeses: el símptoma evident d’una mala gestió.                         

Per la seva banda el Consell Comarcal reconeix l’existència de problemes pressupostaris i excusa la seva pèssima gestió del Centre, emparant-se amb unes converses amb el CatSalut relatives a un canvi de “model” de gestió per al Centre. Per la seva banda el CatSalut no pot finançar diferencialment al Centre Sanitari respecte a com finança altres centres similars del SISCAT. En canvi, una solució que hauria estat possible, seria la de l’empresa pública “Salut Catalunya Central” que també havia de gestionar l’Hospital de Berga però que lamentablement ha vist com el conseller d’Economia Pere Aragonès ha paralitzat la seva constitució. 

 

Sobten les contradiccions en el sí d’un partit com ERC pel que al model sanitari. Aquest partit ocupa la majoria dels càrrecs al departament de Salut i al CatSalut; la conselleria d’Economia està gestionada per ERC; el Consell Comarcal del Solsonès també està en mans d’ERC i l’alcaldia de Solsona pertany igualment a ERC. On és el problema que justifica aquesta manca d’entesa? No serà potser, que ERC no té un model territorial per a la sanitat catalana?

Val a dir que qualsevol solució que no passi per la creació de l’empresa pública “Salut Catalunya Central”, que gestioni l’Hospital de Berga i també el Centre Sanitari del Solsonès, implicarà molt probablement i tal com es temen ciutadans solsonencs, una reducció de la cartera de servies del Centre Sanitari. Miracles no n’hi ha...