dijous, 14 de març de 2019

40 anys d’economia de la salut: Segona Taula (I)


Continuant amb la celebració dels 40 anys de la creació de la Comissió d’Economia de la Salut, la sala d’actes del Col·legi d’Economistes va ser l’escenari on es va desenvolupar una segona Taula titulada: “Èxits i Fracassos de l’Economia de la Salut en la Política Sanitària”. Aquesta sessió va ser la continuació de la primera Jornada de commemoració d’aquests 40 anys,  que va tenir lloc aquest mes de febrer passat. La Taula la va presidir Joan B. Casas, exdegà del Col·legi d’Economistes, soci fundador de “Faura Casas auditors consultors” i membre del CAREC que va comptar com a ponents amb Guillem López Casasnoves catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i membre del CAREC entre moltes altres ocupacions; Roser Fernández, presidenta d’UCH i vicepresidenta de la Comissió d’Economia de la Salut del Col·legi d’Economistes; Ivan Planas, director de l’Àrea de Recursos Econòmics del CatSalut i professor associat del departament d’Economia i Empresa de la UPF entre altres ocupacions; i Anna Garcia Altés responsable de l’Observatori del Sistema de Salut a Catalunya a l’AQuAS (departament de Salut). 




El president de la Mesa, Joan B. Casas va donar la benvinguda als presents i en una curta intervenció va fer referència a la iniciativa d’aquells economistes pioners que amb el suport del Col·legi varen donar les primeres passes en l’àmbit de l’Economia de la Salut, i es va preguntar que ha aportat aquesta disciplina a la política sanitària. Per donar resposta a aquesta pregunta va donar la paraula als ponents.

El primer en intervenir va ser Guillem López Casasnoves, que es va definir a sí mateix com a “economista” afirmant que no considera a l’economia de la salut com una disciplina diferent de l’Economia aplicada. Va explicar que va entrar en contacte amb el sector sanitari català gràcies a la seva tesi que versava sobre hospitals i on començava a parlar dels GDR, i arrel d’això, el llavors conseller de Sanitat Josep Laporte el va cridar al seu despatx per veure “que era allò del que parlava aquell noi”. Posteriorment juntament amb Joan Rovira varen crear el postgrau d’Economia de la Salut, i quan es va incorporar a la universitat Pompeu Fabra va crear el màster d’Economia de la Salut i posteriorment es va crear el CRES
Gràcies al Col·legi d’Economistes aquells economistes que exploraven aquesta faceta de l’economia varen poder irradiar aquestes disciplines fora de Catalunya, a Galícia, Bilbao, Madrid... i també a països sud-americans. En la seva intervenció va posar èmfasi en la “formació de formants” per donar resposta a les demandes creixents que s’anaven generant arreu, i va destacar que “l’economia de la salut s’ha expandit arreu gràcies a la seva força”. Com a repte de futur va destacar que “cal fer millor les coses... l’economia de la salut és disciplina”.

Tot seguit va ser el torn de Roser Fernández. Va començar la seva intervenció recordant el postgrau d’Economia de la Salut de l’any 1986 al que s’havia referit abans Guillem López. Fernández va explicar que a l’any 1987 es va incorporar a l’ICS, i partir d’aquí el seu recorregut professional l’ha portat per el Servei Català de la Salut, l’Institut Guttmann i la Unió Catalana d’Hospitals, però sempre lligada a l‘economia de la salut. 
Va recordar alguns dels conceptes que en aquelles èpoques inicials eres objecte de debat a la sanitat com per exemple els recursos escassos, l’eficiència i l’eficàcia, input/output, etc. I en tota aquesta trajectòria professional ha aprés la bondat del Sistema Nacional de Salut, la potencialitat del model sanitari català tant com instrument de polítiques públiques com de governança de les institucions, el sector salut com a generador de riquesa i progrés social, el pressupost com una estratègia de gestió i que generar excedents és bo, com l’impacte de la crisi ha incidit sobre la sostenibilitat del sistema sanitari, o com s’ha passat a parlar d’un sistema de salut en lloc de sistema sanitari.
Respecte al futur Roser Fernández va destacar que caldrà donar respostes als nous paradigmes que estan sorgint, abordar el sistema se salut de manera interdisciplinària i intergeneracional, o socialitzar els valors de l’economia de la salut reforçant el concepte  l’ètic de l’eficiència.

(Continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari