Avui he assistit a un acte al Col·legi d’Economistes on es commemoraven els 40 anys d’existència de la secció d’Economia de la salut. La taula estava integrada per ponents molt prestigiosos i entre ells s’havia anunciat la presència de David Elvira. Finalment David Elvira, que en aquests moments té fixada la seva residència a Amsterdam, no ha pogut assistir-hi per motius derivats de la seva feina a la capital holandesa.
Deixant a banda el desenvolupament de l’acte en sí, que tractaré en una propera entrada al blog, voldria transmetre una reflexió al voltant de l’absència de David Elvira, què com es ben sabut va ser una clar candidat a titular de la conselleria de Salut encara no fa ni un any.
David Elvira és un economista, molt bon coneixedor de les debilitats i fortaleses del nostres sistema sanitari. Malgrat que en la seva etapa al front del CatSalut no tot varen ser flors i violes, era una persona molt ben valorada pel sector, respectada i acceptada com a futur màxim responsable de la sanitat catalana. El sector sanitari català tenia coll avall que en el pròxim govern de la Generalitat que s’anava a constituir Elvira substituiria a Antoni Comin al front de la conselleria. Tanmateix, com és ben sabut, les coses no varen anar en aquesta direcció. Quines són les causes que han propiciat aquest canvi tan inesperat? Doncs avui, mentre m’explicaven que David Elvira no podia assistir a l’acte del Col·legi d’Economistes, mentalment he fet un repàs dels motius que han fet possible que avui, David Elvira no sigui conseller de Salut.
Toni Comin i David Elvira varen formar un tàndem directiu molt potent al front del departament de Salut. Tots dos, políticament, provenien de l’entorn socialista, fonamentalment del socialisme més proper a la línia “Maragall”. Toni Comin va ser el primer que es va apropar a ERC sense arribar a ser-ne mai militant i en aquest aproximació el va seguir el seu amic Elvira. Una vegada guanyada la confiança del líder d’ERC Comin va ser nomenat conseller de Salut i aquest, quinze die després nomenava Elvira director del CatSalut. Quan encara no portaven ni un parell de mesos exercint els seus càrrecs varen començar a rebre pressions d’ERC per tal que nomenessin a militants del partit per els diferents càrrecs del departament de Salut. Fins i tot es fa ver popular una famosa llista de 20 noms que ERC havia fet arribar al conseller Comin per tal que aquest els nomenés per alguns dels càrrecs de la conselleria o del seu entramat organitzatiu (CatSalut, ICS, AQuAS, EPiC, etc.). Transcorregut un temps, aquelles persones que a més de militants d’ERC tenien currículums adients a les necessitats del càrrec foren nomenades, però en cap cas totes les que ERC havia proposat. Comin i Elvira per tant havien intentat modular les demandes d’ERC amb la garantia d’una feina feta amb prou solvència.
El temps ha demostrat que això no va agradar gens a “l’aparell” del partit republicà, que sent com és un partit d’una transparència absoluta no amaga que el Llibre V del Reglament de Règim Intern titulat “Règim econòmic, administratiu i jurídic” estableix en el seu article 612.2 que el partit es finança fonamentalment per:
- Les quotes ordinàries de les persones militants i simpatitzants.
- Les aportacions econòmiques dels càrrecs públics.
Per la seva banda la carta financera del partit estableix que
“Tots els càrrecs públics d’Esquerra Republicana, electes o designats, faran aportacions o donacions econòmiques al compte que designi la Secretaria Nacional de Finances, ja sigui del partit o d’una fundació vinculada, des del moment del seu nomenament d’acord amb el que estableix aquest Reglament pel que fa a la Carta Financera. Les donacions a fundacions que tinguin com a finalitat el foment de l’ús social del català, amb l’autorització prèvia de la Secretaria Nacional de Finances, es computaran als efectes de compliment de la Carta Financera.”
Per tant, ja podem començar a lligar caps. Si el finançament d’ERC prové, entre altres fonts, de les aportacions econòmiques dels seus càrrecs públics es normal que intenti tenir quants més càrrecs públics millor. I d’aquí es desprèn clarament que si Comin i Elvira no van facilitar tant com ERC hauria volgut el finançament del partit doncs la direcció del partit optés per un màxim responsable de Salut i del CatSalut que no poses dificultats a l’hora de nomenar a militants d’ERC per ocupar càrrecs al departament de Salut
I per això ara ens trobem com ens trobem, amb nomenaments que no qualifiquen pel càrrec que ocupen però en canvi satisfan la quota revolucionària al partit, i així ens va; la qualitat de la feina de la nostra administració pública cada dia serà pitjor, perquè l’objectiu no és trobar el candidat ideal amb un currículum adequat, sinó al militant disposat a cedir una part del seu sou al partit. I precisament això és el que ens està passant a Salut.
Aquest país té molts temes pendents, però un d’ells, i greu, és el del finançament dels partits polítics. Ara ja no és el 3%; ara són els ineptes pagats a preu de director general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada