Aquests últims anys, afortunadament la sanitat catalana ha vist com molts hospitals de la seva xarxa pública han pogut estrenar nous espais quan no nous edificis. La llista és llarga: el nou Hospital Sant Joan de Reus, el nou Hospital de Sant Pau a Barcelona, el nou Hospital de Manresa, el nou Hospital Moisés Broggi a Sant Joan Despí, les noves dependències a l’Hospital de Bellvitge, els nous Hospitals d’Olot, Puigcerdà i Igualada... i encara caldria afegir-hi el nou Hospital Joan XXIII que es comença a construir a Tarragona o el nou Hospital Trueta que es construirà a Girona quan les diferents forces locals es posin d’acord per decidir la millor ubicació. També s’ha parlat de la remodelació del campus Vall d’Hebron. A banda hi ha altres institucions que sense haver estrenat nous edificis han remodelat considerablement les seves dependències com per exemple l’Hospital del Mar a Barcelona o la Mútua de Terrassa o l’Hospital Taulí per no allargar més la llista. Tot això està molt bé i és positiu per a la nostra sanitat. Però inevitablement sorgeix la pregunta: amb quins criteris es prioritza la construcció de nous edificis hospitalaris?
L’Hospital Clínic de Barcelona, probablement el millor hospital avui en dia de Catalunya, té serioses dificultats derivades d’un espai físic del tot insuficient. El Clínic va néixer a l’any 1906. Han passat per tant més de 100 anys en la mateixa ubicació que s’ha vist sotmesa a diferents remodelacions, algunes d’elles molt importants. Tanmateix ha arribat un moment en el que professionals, malalts, equipaments i visitants no hi caben. I no queden més espais en el recinte per possibilitar millores que d’altre banda resultarien insuficients. Els professionals han denunciat a la direcció del centre que les seves tasques assistencials, docents i de recerca es veuen greument limitades per la manca d’espais, i demanen que de manera urgent es busquin nous espais que els possibilitin treballar en les millors condicions.
L’Hospital Clínic és sen dubte un Hospital punter a nivell mundial. Els seus professionals tenen un prestigi que va més enllà de les nostres fronteres, i estan a l’avantguarda dels serveis sanitaris. A qualsevol racó de Catalunya, quan algú es posa malalt de certa gravetat, la seva opció és poder ser atès al Clínic. S’ha convertit en l’Hospital més valorat per la ciutadania. Però ai las, les estretors, la manca d’espai, les dificultats per moure’s fan que els seus professionals no puguin desenvolupar al 100% la seva potencialitat, malgrat que supleixen amb la seva dedicació les mancances derivades d’aquesta restricció que representa els espais insuficients.
La pregunta és immediata: quins criteris fa servir el departament de Salut a l’hora de prioritzar les seves inversions en nous edificis hospitalaris? Sense voler entrar en la discussió si un nou Hospital Clínic és més necessari que un nou hospital a Tarragona, Manresa o a Reus per posar uns exemples, el que cal preguntar-se és quins criteris d’eficiència en les inversions fa servir el departament de Salut, perquè sembla del tot evident que si parlem d’eficiència, difícilment trobaríem en el sector sanitari una inversió més eficient que la construcció d’un nou Hospital Clínic.
Fa ja uns dos anys i mig, el problema ja estava sobre la taula, i Salut havia tantejat la possibilitat de construir un nou Hospital Clínic en el recinte de l’Escola Industrial molt a prop d’on ara s’ubica el Clínic. El conseller Comin ho havia fet públic assegurant que per mantenir l’actual nivell de qualitat i excel·lència calia un nou edifici en una ubicació diferent, descartant-se l’opció de l’antiga caserna dels bombers del carrer Provença, perquè l’espai no ho permetia. Era massa petit. I com que no es volia que el Clínic marxés de l’eixample, la única opció era el recinte de l’Escola Industrial.
Aquesta solució no és senzilla. El recinte de l’Escola Industrial està ocupat per diferents edificis amb activitats diverses, per tant caldria analitzar de tot el que s’hi fa quines activitats podrien desenvolupar-se en espais diferents als actuals, i això sens dubte encareix el projecte perquè no es tracta només de construir un nou Hospital Clínic sinó que a més cal reubicar determinades activitats que avui es fan a l’Escola Industrial.
Tanmateix el nou Clínic és una necessitat. Prioritària pel departament de Salut? No ho sembla; de moment el departament de Salut mareja la perdiu i diu que a més de l’Escola Industrial hi podria haver-hi altres ubicacions alternatives...
El que està clar és que des que es decideixi si es fa o no un nou Hospital Clínic fins que aquest es pugui inaugurar passaran ben bé 10 anys. Entre el pla funcional, l’avantprojecte, el projecte executiu, l’adequació del recinte de l’Escola Industrial, i les obres de construcció del nou edifici, el temps passarà inexorablement... resistiran els professionals encara 10 anys més treballant en les mateixes condicions en que ho fan avui en dia? Se’n ressentirà la qualitat de l’assistència que presta l’Hospital? I el seu prestigi internacional es podrà mantenir? Tot això és el que està en joc, mentre al departament de Salut van discutint si són verdes o són madures... 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada