dissabte, 27 de setembre de 2014

Les Entitats de Base Associativa (EBA) en l’atenció primària: passat, present i futur


Des de la creació de la primera EBA a l'any 1996, només se n'han consolidat 12 més en 18 anys

Des de 2003, només hi ha hagut dues EBA noves a l'assistència primària     


Els equips d’atenció primària en base associativa (EBA) varen nàixer fruit d’un acord  entre el col·legi de metges i el llavors conseller de Sanitat i Seguretat Social Xavier Trias. Es tractava de canalitzar la creixent inquietud del col·lectiu mèdic per integrar-se i participar en la gestió dels centres sanitaris. Per portar-ho a terme es va decidir fer una prova pilot en una de les àrees bàsiques de salut noves que en aquell moment s’estaven desplegant per Catalunya. En concret va ser l’any 1996  a l’ABS Vic 2, coneguda amb el nom de CAP “El Remei” on es va desplegar la primera experiència fruit de la creació de les Entitats en Base Associativa. Per fer-ho possible a l’any 1995 es va haver de modificar la LOSC per permetre al CatSalut poder contractar amb aquests tipus d’entitats.

Al CAP el Remei de Vic es va dur a terme la primera
experiència a Catalunya d'autogestió
 a través d'una EBA   
Un “equip de base associativa” és una empresa constituïda pels treballadors que la integren, o per una part significativa dels mateixos. És per tant una forma  d’autogestió que es formalitza jurídicament a través de les diferents fórmules que preveu la llei: Societats Limitades, Societats Limitades Professionals i Cooperatives.

En l’actualitat existeixen a Catalunya 13 EBA en funcionament; 11 d’elles actuant en el camp de l’assistència primària, 1 en el camp de la salut mental, i l’altre en el camp de la pediatria en el territori Pirinenc.

La fórmula té les seves avantatges i els seus inconvenients i en cap cas és objecte d’aquest escrit el seu anàlisi. Dir, això si, que els resultats de la seva presència en el mapa sanitari català no han estat en cap cas negatius des del punt de vista assistencial i de servei.

La inquietud ve en tot cas per la feble evolució d’aquesta modalitat assistencial. Una iniciativa que va començar a l’any 1996, 18 anys més tard només ha aconseguit una molt petita introducció en el territori català, fet que posa en entredit la voluntat real dels metges de voler assumir el protagonisme en la gestió dels dispositius sanitaris públics. A l’any 2012, segons l’informe de la central de resultats, hi havien a Catalunya 369 Equips d’Atenció Primària dels quals només 11 estaven constituïts sota la fórmula jurídica de les EBA. Estem parlant doncs d’una penetració en l’àmbit de l’assistència primària del 3% en 18 anys. És evident que es tracta d’una xifra molt baixa que no tinc clar que justifiqui la pervivència del model a Catalunya.

Quines podrien ser les raons d’aquests minsos resultats? Només falla la voluntat dels metges? Per respondre hauríem d’analitzar el mapa global de l’atenció primària a Catalunya que es configura al voltant de l’ICS com a proveïdor majoritari, sota la fórmula d’equips d’atenció primària convencionals amb personal majoritàriament estatutari. Aquesta xarxa de l’ICS està complementada en alguns territoris per proveïdors de serveis hospitalaris que han aconseguit adjudicacions per la gestió d’equips atenció primària. És el cas de Mútua de Terrassa, de l’Hospital de Terrassa, de Sagesa a Reus, de la Fundació Salut Empordà i l’Hospital de Puigcerdà o Palamós entre molts altres. Aquestes entitats amb concert hospitalari han implementat també un model convencional basat amb la contractació laboral del personal. Els resultats en Salut com en el cas de les EBA o de l’ICS són correctes.

El Dr. Albert Ledesma ha estat un dels pioners a Catalunya
en la implementació d'un model d'autogestió
en l'atenció primària
Amb aquest escenari es fa molt difícil que puguin sorgir noves EBA. Tant l’ICS com  les entitats concertades es mobilitzen cada vegada que apareix la possibilitat d’una nova ABS, i aquesta possibilitat es cada vegada més minsa per que el territori català està ja “parcel·lat” en ABS, fet que fa que l’aparició de noves ABS sigui molt poc freqüent i en la majoria de cassos sigui conseqüència de la divisió d’una ABS existent que per raons demogràfiques cal escindir en dues. En aquests cassos si l’ABS originària era de l’ICS la resta d’entitats tenen molt complicat accedir a la seva gestió, i si era d’una entitat concertada, també. Per tant mal panorama des d’aquest punt de vista per la proliferació de les EBA. Només en el cas poc probable que l’ICS volgués com a principi dedicar una part de les seves EBA a l’autogestió es podria pensar en que aquell 3% dels que parlava més amunt es pugui incrementar.

De les dificultats d’implementar noves EBA, n’és una prova fefaent que durant tota l’etapa de govern tripartit a Catalunya no es va implementar ni una sola EBA més, i que des del 2010, amb CiU governant a la Generalitat tampoc se n’han creat d'excessives, sent precisament CiU la creadora de l’invent. Dues noves ABS, és molt poca cosa si es vol avançar en aquest model. La pregunta és doncs: perquè no hi ha més EBA a Catalunya gestionant l’atenció primària? Per manca d’interès dels professionals? Per que el col·legi de metges ha deixat de pressionar a la conselleria de Salut en aquest tema? Per que el model després dels assajos fets no ha convençut del tot? Per que el territori de Catalunya no permet ja fer noves ABS? Per que l’Administració sanitària no vol aprofundir en la implementació del model?   

Em consta que tal com està estructurada la compra de serveis i l’adjudicació dels contractes de gestió del CatSalut, l’exigència d’una fiança als adjudicataris és també una barrera a l’hora  de presentar-se a concursos i més en una situació econòmica que no facilita gens accedir als crèdits, i si s’hi accedeix és a uns costos molt elevats.


En definitiva una situació poc definida que caldria que es pogués aclarir entre tots els implicats. Volem o no que el Model EBA es consolidi?


www.rbaestudisiprojectes.cat           

Cap comentari:

Publica un comentari