dissabte, 25 de maig de 2013

“No tots els hospitals faran de tot...”



Paraules del conseller de Salut Boi Ruiz (febrer del 2011) 


El 2 de març de 2011 el conseller de Salut es va reunir amb un centenar de presidents i gerents d’hospitals de la xarxa pública de Catalunya per explicar el Pla de mesures urgents. En aquella reunió el conseller Ruiz va utilitzar la frase que tan li agrada “no tots els hospitals faran de tot”. El cert és que més de dos anys després, majoritàriament els hospitals continuen fent el que feien.
Intervenció del conseller Ruiz a EsadeCreapolis 
Ahir a ESADECREAPOLIS a Sant Cugat del Vallès hi va haver una jornada sobre “Innovació i tendències  en el diagnòstic per la imatge” inaugurada pel conseller Ruiz. Hi ha participat Alex Guarga, gerent de Planificació del Servei Català de la Salut, que entre altres coses ha dit que  el Departament de Salut està preparant un pla  per tal de concentrar serveis d’alta i mitjana complexitat em determinats hospitals. Aquest pla respon a les previsions del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015, i en particular forma part dels projectes de reordenació assistencial i territorial (RAT) ja comentats en aquest blog.

El fet de concentrar determinats serveis de mitja i alta complexitat en determinats hospitals (especialització dels centres) comportarà pels malalts avantatges i inconvenients. Entre les avantatges el fet de poder ser tractat pels millors especialistes en un lloc on s’hagin assolit els millors resultats assistencials, i entre els inconvenients el fet de tenir-se que desplaçar, atès que els hospitals de proximitat  no podran disposar de determinats serveis mèdics que necessiten d’una determinada casuística a l’any per poder garantir en tot moment una bona pràctica assistencial..

El DR. Guarga, gerent de Planificació
del CatSalut
El problema està en la credibilitat de tot plegat, atès que ja fa més de dos anys que el conseller Ruiz havia dit la famosa frase “no tos els hospitals ho faran tot”, i que es sàpiga, en prou feines s’ha avançat una mica en el camp de la neurocirurgia a la ciutat de Barcelona. Està clar que per avançar hi ha fortes resistències, sobretot d’alguns professionals que veuen perillar situacions de tipus personal. És allò que es coneix com la “resistència al canvi”.

Però les pressions no vindran només dels professionals; hi haurà corporacions sanitàries importants en el país que es resistiran a acceptar aquest tipus de plantejament. Per posar un exemple, no fa pas masses mesos que un hospital del Vallès Occidental, que havia de reposar al seu cap de cirurgia que s’havia jubilat, volia incorporar una persona especialitzada en fer transplantaments de fetge. Aquest fet parla per si sol.

Tanmateix, hi hauran altres pressions, i aquestes vindran per la via de la política i en concret d’alguns alcaldes quan vegin que els RAT impliquen que els seus hospitals comarcals o fins i tot de referència perden algunes prestacions   assistencials.

El cert és que hi haurà decisions difícils de prendre. Posaré un altre exemple:   Avui en dia fer parts en un hospital implica tenir un equip de tocoginecòlegs, pediatres i llevadores de guàrdia 24 hores al dia i els 365 dies de l’any. Això té un cost elevadíssim que es compensa si el nombre de parts és suficient. Quants hospitals hi ha a Catalunya amb menys d’1 part al dia? És assumible aquest cost? El Departament  tindrà força per reordenar aquest tema? Tot plegat, ben fet, podria implicar uns estalvis importants, sobretot si hi ha temps per poder desenvolupar els diferents projectes de reordenació, tenint en compte que el termini per que es notin els seus efectes no és precisament curt, i les rotacions al Departament i al CatSalut no permeten que les persones que lideren projectes, hi estiguin al front el temps necessari.

ESADECREAPOLIS a St. Cugat del Vallès
Hi ha encara un altre qüestió que en preocupa. Si aquestes reordenacions es porten a terme, la necessitat de determinats especialistes sobretot mèdics serà amb el temps molt diferent a la que actualment hi pugui haver. Caldria tenir això en compte per evitar que d’aquí a una anys, si aquestes RAT s’han pogut dur a terme, no tinguem un excés de professionals ben formats i a l’atur. Si això passa els estalvis se’ls menjaran les estovalles. Cal que els planificadors del nombre d’especialistes  de la formació MIR considerin aquesta  situació.

Els projectes de reordenació assistencial i territorial (RAT) són del tot necessaris atès que comporten una racionalització en l’ús de recursos escassos i això és una obligació ètica de les administracions públiques en temps de bonança econòmica i especialment en èpoques de crisi com és l’actual. Benvingudes siguin aquestes propostes; en tot cas lamentar que el temps de resposta pel que fa als efectes de les mateixes sigui llarg. 





Cap comentari:

Publica un comentari