diumenge, 1 de maig de 2011

Aquest és un moment molt difícil...




Treballadors del Trueta protagonitzen una tancada indefinida

Segurament  ara, finals d’abril  i començaments de maig del 2011, estem en el moment més difícil com  a país, d’aquests últims anys. Des que va començar la crisi que colpeja amb crueltat als més dèbils de la societat, no havíem viscut tant en la incertesa com en l’actualitat. Fa pocs dies vaig recollir d’El Periodico aquests tres titulars que a més anaven seguits i que resumeixen clarament la situació:

   El primer trimestre añade 213.500 desempleados más a las cifras de la Encuesta de Población Activa
   Los viajes organizados y los alimentos y bebidas no alcohólicas contribuyen al aumento
   El incremento encarecerá en 744 euros anuales una hipoteca media de 150.000 euros

La inflació més alta d’aquests últims anys combinada amb una tassa d’atur més elevada que mai, i un euribor que supera el 2%. Tres elements que incideixen molt directament en la nostra economia, que ens converteix en molt més pobres com a país, i dificulta seriosament la recuperació econòmica.



No cal dir que l’increment de la inflació per sobre dels sous de les famílies ens fa més dificultós arribar a final de mes; el nivell d’atur mai abans assolit al nostre país implica que el nombre de famílies amb dificultats encara s’incrementi més; i l’increment de l’euribor comporta un cost més alt de les hipoteques que molts ciutadans estem pagant. Tot plegat fa molt difícil que les famílies puguin complir els seus compromisos de pagament, i les que ho poden fer, el que fan és baixar el consum. Per fer front a la situació actual, les famílies d’aquest país només tenim una possibilitat: reduir el consum, i el baixem tant com les nostres deutes ens ho exigeixen. Com més devem, menys consumim.

Tot plegat no és res més que una espiral negativa cap endins, atès que cada vegada tenim menys diners per sobreviure, i d’aquesta forta reducció del consum se’n deriva que moltes empreses, la pràctica totalitat, veuen reduir les seves xifres de negoci, i molt sovint entren en pèrdues que les porten a reduir plantilles, i per tant  s’incrementa encara més l’atur, i així successivament.

Les joventuts del PSC denúncien allò que PSC i PSOE han propiciat a Catalunya


Mentre tant, l’Estat que ha apujat l’IVA dos punts percentuals veu com la recaptació per IVA cau per la baixada del consum i com l’impost de societats li genera menys ingressos com a conseqüència de la reducció de les xifres de negoci empresarials. L’IRPF també li reporta menys recursos atès que els treballadors en actiu són cada vegada menys. Al mateix temps l’impost de transmissions patrimonials també aporta menys a les arques de l’estat atès que la compra venda d’habitatges ha caigut a uns nivells baixíssims. Per acabar-ho d’adobar, els impostos especials (tabac, alcohol, etc.) també han baixat per dues raons: per la baixada del consum però també per les campanyes antitabac del propi govern. Ens queda un impost important, el de les gasolines.  Més del 50% del que paguem per litre de benzina són impostos. Segurament aquest fet està al darrere de l’afirmació del ministre Sebastian (el pitjor ministre d’indústria de la democràcia, i això que l’havien precedit Montilla i Clos), dient que les gasolines tardarien a baixar al nostre país. Tot i el descens del viatges dels particulars en els seus vehicles, l’estat ha pogut recaptar més en aquest impost per la desenfrenada pujada dels carburants.

Per tant, Estat, Comunitats Autònomes, Nacionalitats històriques, Ajuntaments i Diputacions, no tenen més remei que reduir les seves despeses tant en inversió, com despeses corrents, com despeses socials. No hi ha altre sortida.

Primera pedra al nou hospital de Reus

Paral·lelament a tot plegat, i demostrant evidentment que no entenen res, a Girona uns quants membres de la Junta de personal del Trueta ha decidit tancar-se indefinidament  per que no els permeten que els torns d’infermeria es solapin (l’Hospital Trueta de Girona té la història clínica informatitzada). El solapament  era de 15 minuts per torn, és a dir ¼ d’hora extraordinària al dia per cada treballador de la unitat, per tant aquests treballadors cobraran menys hores extres. Es tanquen per protestar per això, en un país que està a prop dels 5 milions d’aturats!!!

El President Mas a la seva arribada a Tortosa

Però no acaben aquí les demostracions  de seny i sentit comú: a Tortosa uns 40 treballadors del Verge de la Cinta, han esbroncat al president Mas, recordant-li que amb la salut no s’hi juga.

A vegades costa creure que Catalunya sigui un país ben considerat a Europa. Si només fos per aquests personatges, sens dubte instigats per organitzacions polítiques, de ben seguer que el país estaria com Extremadura: subvencionat pel quatre costats.

President i Vicepresident del govern que ha dut al país a la ruina econòmica

Tanmateix és indignant, que els instigadors d’aquestes protestes siguin els mateixos que juntament amb el govern d’Espanya, són els responsables directes de la situació actual a Catalunya, amb un dèficit impossible d’assumir conseqüència de la nefasta actuació en matèria econòmica del tripartit (1 i 2), i del mal tracte que Catalunya ha rebut  del govern espanyol i en particular del Sr. Zapatero, que ens nega els 1.450 milions d’€ del fons de competitivitat, i en canvi anuncia que se’n gastarà 3.000 milions per dur l’AVE a Extremadura (Si guanya Zapatero, guanya Catalunya, ho recorden?)


Desconec quants passatgers utilitzaran a l’any  l’AVE Madrid-Càceres-Badajoz-Mèrida-Trujillo-Almendralejo..ah...i Lisboa, però tinc molt clar que amb menys de la meitat del cost d’aquest AVE, a Catalunya no hi haurien retallades.

Això que comento de l’AVE a Extremadura ho podríem fer extensiu a l’Aeroport d’Alguaire, o al de Castelló o més encara al de Ciudad Real, o l’AVE d’Albacete, o a les autovies gratuïtes a mig estat espanyol, entre tantes i tantes coses. Per cert, l’altre dia en una entrada anterior, comentava els quasi 300 m2 per llit de l’Hospital de Puigcerdà; ara hi vull afegir a la llista els més de 200 m2 per llit del nou hospital de Reus. He sentit dir a algun metge d’aquest hospital: “...si ens perdem pels passadissos...” (recordem que alts dirigents del CatSalut han estat dirigents de l’Hospital de Reus...serà casualitat?)

Ja per acabar, i atès el panorama que tenim davant, no creuen que tots aquests que es manifesten, es tanquen i protesten per les retallades a la sanitat catalana, s’han equivocat estrepitosament a l’hora d’escollir contra qui protestar?



 No creuen que l’objecte de les crítiques haurien de ser els polítics que ens han dut a aquest situació? Ja només hi falta  la Sra. Chacon, dient que el govern català no sap negociar...quina barra! Què hi fa ella a Madrid amb els seus 25 diputats catalans? Res; no hi fa res per ajudar Catalunya. Una vegada més tenim una mostra dels que anteposen els sues interessos personals per sobre dels del país.

Cap comentari:

Publica un comentari