divendres, 27 de maig de 2011

Noves retallades a la vista




Vist el plantejament demagògic i electoralista que la majoria de partits i sindicats han adoptat amb les retallades, el Departament de Salut va decidir amb criteri que per tal d’evitar que les eleccions municipals es veiessin contaminades per aquesta realitat, treure de l’escenari la segona part de les retallades que de ben segur ens donaran a conèixer ben aviat.

Aquest fet els haurà permès corregir les errades de comunicació i planificació que hi van haver en el primer trimestre d’aquest any, en el que es va donar una impressió de caos comunicatiu i de caos planificador. Cal veure si a més s’hauran corregit altres dos defectes importants que hi va haver llavors: la manca de lideratge i no ser capaços de donar exemple començant les mesures d’aprimament pel propi Departament de Salut, el CatSalut, l’ICS, les empreses públiques, els consorcis, les agències, i altres estaments i estructures ineficients que han colonitzat el Departament de Salut.

Pel que estic llegint aquestes últimes hores, sembla que efectivament, en l’àmbit dels funcionaris el Govern de la Generalitat ha decidit unilateralment eliminar les aportacions al plans de pensions del funcionaris, que fins ara venien fent mes a mes. Bona notícia aquesta tot i que cal anar més enllà: l’ús dels telèfons.



També el conseller Castells, un dels pocs membres del tripartit valorat positivament per molta gent, s’ha afegit públicament a justificar l’austeritat de les administracions públiques i les retallades pressupostàries. Va guanyant força doncs, la visió que un país no pot estirar més el braç que la màniga, que s’ha de viure d’acord  als recursos que es genera, i que tot el que es fa s’ha d’acabar pagant.

Els polítics tenen per tant entre moltes altres responsabilitats la d’administrar els recursos econòmics que els ciutadans aportem a través dels impostos que paguem i aconseguir un us eficient d’aquests diners, de manera que quan els diners disponibles no arriben a cobrir totes les necessitats el que cal en primer lloc és analitzar aquelles despeses que es podrien eliminar causant els mínims perjudicis possibles als ciutadans. I en aquest anàlisi cobra força l’aprimament de l’administració en tots els seus àmbits: personal, despesa corrent i inversions (tot i que aquesta última és la que personalment menys m’agrada). Una vegada has fet aquest exercici, si els estalvis aconseguits continuen no sent suficients per garantir un sistema de prestacions socials sostenible, és quan t’has de plantejar una reducció d’aquestes prestacions socials. I llavors ho has de fer amb un discurs entenedor (això que ara es diu “relat”), d’acord a un pla ben estudiat i coherent, i amb un lideratge potent.  Aquest lideratge inclou una gran capacitat de diàleg i convenciment, amb tots els actors clau del sistema: professionals, sindicats i clients del sistema.




Tanmateix està molt clar per aquells que pretenem fer del sentit comú, el més comú dels sentits que en l’actualitat i en el Departament de Salut, hi ha algunes estructures insostenibles: hem parlat en aquest blog, en més d’una ocasió dels hospitals que al llarg de l’any fan menys d’un part al dia de mitjana. Podem parlar del SEM, i afirmar que tenir en molts hospitals equips de metges i infermers/ers sense fer res, mentre esperen que es produeixi un accident, és un luxe que no ens podem permetre. Les guàrdies de presència física en molts hospitals que estan a prop els uns dels altres tampoc estan massa justificades, igual que les guàrdies pels transplantaments a la ciutat de Barcelona, multiplicades innecessariament per 3 o per 4 depenent del tipus de transplantament, o les guàrdies d’algunes especialitats que també es podrien compartir a la ciutat de Barcelona entre els seus diferents hospitals.
















També caldrà analitzar “quins hospitals fan què” per que l’escalada assistencial que la gran majoria d’hospitals han dut a terme tampoc és sostenible. Però no és només l’atenció especialitzada la que és susceptible de ser reconvertida, si no també l’atenció primària: quin sentit tenen avui tots els dispositius d’atenció continuada que funcionen 24 hores al dia? És lògic mantenir aquestes estructures de guàrdia per una atenció que en alguns cassos no arriba a les tres atencions per nit? I més tenint al SEM inactiu en moltes hores del dia . En fi, no hi ha dubte que aquesta segona fase de les retallades promet ser interessant, sobre tot si es fa amb seny, s’explica d’una manera adequada i es lidera molt millor del que s’ha fet en la primera fase.   


Cap comentari:

Publica un comentari