dimecres, 21 de novembre de 2018

Relat sobre la gestació del segon Conveni Col·lectiu del SISCAT


Negociacions secretes en petit comitè, interferències de l’administració, desautorització dels negociadors per part del departament de Salut, canvis radicals de criteri... són algunes de les situacions que s’han viscut al llarg del procés negociador.

En la història de la negociació col·lectiva de la sanitat catalana mai s’havia posat tant de manifest la inexperiència del departament de Salut a l’hora de saber trobar un lloc discret en el procés de negociació. I això que la secretària general de Salut és una ex-sindicalista. 



El text del preacord: ja hi ha conveni
Fa molts anys que a Catalunya es negocia el conveni col·lectiu de la sanitat concertada. Primer va ser el conveni de la XHUP, que amb els anys s’ha acabat transformant en el conveni del SISCAT del que aquest any se n’està negociant el segon. Probablement, dels diferents convenis que s’han negociat, mai s’havia produït una situació de desautoritzacions i canvis de criteri com les que s’han produït en la negociació d’aquest segon conveni del SISCAT.

Diguem que fins fa pocs dies, els sindicats havien donat mostres d’una unitat que semblava força sòlida. Fins i tot havien culminat amb èxit d’assistència dues convocatòries unitàries dels quatre sindicats presents a la mesa negociadora, CCOO, UGT, SATSE i Metges de Catalunya. Una mobilització al departament de Salut i l’altra  a la plaça de Sant Jaume; semblava doncs que el bloc sindical es mostrava unit i que a la patronal li seria difícil aplicar la vella tàctica de dividir a l’adversari, mitjançant l’oferiment d’algunes llaminadures a alguns sindicats amb vots suficients per poder tancar el conveni. 

Ho semblava... perquè el cert és que la setmana passada es va produir una estranya confluència entre els interessos d’algun sindicat i una de les patronals. Tot d’una, el que fins llavors semblava una línia vermella de les patronals, ho va deixar de ser quan una d’elles es va començar a mostrar d’acord amb l’equiparació salarial entre els treballadors de l’assistència primària i els dels hospitals. Aquest gir, implicava que hi pogués haver quòrum suficient per signar el conveni en cas que qualsevol altre sindicat hi estigués també d’acord. L’acceptació per part de la patronal d’aquesta reivindicació no va ser considerada suficient per Metges de Catalunya, motiu pel qual el sindicat mèdic continuava defensant la resta de les seves reivindicacions. Aquest acord entre bambolines va servir per trencar la unitat sindical, que segurament era la finalitat que perseguia la patronal que va fer pactes per sota la taula amb els sindicats que s’hi varen avenir.  

Així les coses es va produir una situació del tot nova en el procés de negociació del conveni: el CatSalut, segurament veient-se venir el conflicte va decidir intervenir, i sense pensar-s’ho dues vegades els seus responsables varen convocar d’una banda als sindicats presents a la mesa de negociació, i en una reunió posterior a les direccions de els patronals, deixant de banda als negociadors de les patronal que evidentment es van quedar del tot descol·locats. 

I què va sortir d’aquestes dues reunions? Doncs la pràctica acceptació per part del CatSalut de bona part de les reivindicacions dels sindicats. No cal dir que el CatSalut es va veure atrapat per l’amenaça de convocatòria de vagues, que per altra banda segurament hi seran igual atès que han comès l’errada de deixar fora dels acords al col·lectiu mèdic, que agradi o no, juntament amb la infermeria, representa el col·lectiu més important pel funcionament d’un centre sanitari. 

Per la seva banda la infermeria també s’ha mostrat en certa mesura revolucionada, però és molt possible que el sindicat que els representa (SATSE) accepti algun petit gest com per exemple el del solapament dels torns per que no presentin cap mena d’oposició a la signatura del conveni. 

Al Dr. Adrià Comella, director del CatSalut,
no l'han aconsellat massa bé...  
La decisió d’intervenir en el procés de negociació per part del CatSalut és una greu errada estratègica. Si volien evitar la vaga, només havien de trucar a les patronals dient que acceptessin la majoria de condicions demanades pels sindicats, i que l’administració, via tarifes, hi posaria els diners necessaris per fer efectius els acords. Tal com han actuat demostren una inexperiència gran en la negociació i obren un camí nou als sindicats: quan vulguin aconseguir alguna cosa només han d’anar a trucar a la porta del despatx del director del CatSalut. Monumental errada, i més si es considera que la secretària general del departament de Salut, ex-sindicalista destacada de la UGT, d'això en deu saber una mica...   

Ara la negociació del conveni està cremant les últimes etapes, pendents de tancar els quatre serrells que queden pendents i de la redacció definitiva del text del conveni. En una propera entrada al blog, ja explicarem les novetats més significatives incloses en el que serà el 2on Conveni Col·lectiu del SISCAT.  

Finalment, aquest dilluns passat a la tarda, es va signar un preacord de conveni entre les tres associacions empresarials (ACES, CAPSS i UCH) i tres dels sindicats que formen part de la mesa negociadora del conveni (CCOO, UGT i SATSE). Aquest preacord està condicionat a que els òrgans de les diferents organitzacions ho ratifiquin i la signatura del text definitiu del segon conveni de la sanitat concertada (SISCAT) està convocada per avui dimecres a la una del mig dia. 

Cap comentari:

Publica un comentari