dissabte, 8 d’agost de 2020

L’Hospitalització a domicili, una forma d’atenció que va a l’alça


L’hospitalització a domicili és una alternativa a l’hospitalització convencional, que proporciona atencions i cures mèdiques i d'infermeria de nivell hospitalari al domicili dels pacients i que aporta avantatges per als pacients, pel seus familiars, i pel sistema sanitari. Pels malalts perquè poden gaudir de les comoditats i la familiaritat del seu domicili sense renunciar, per això, a una atenció mèdica especialitzada; als familiars perquè els evita desplaçaments a l’hospital i els permet una proximitat permanent amb el malalt difícil d’assegurar quan el malalt està ingressat en un hospital i una gestió més còmoda de les seves agendes; i al sistema sanitari perquè allibera pressió sobre els llits hospitalaris del sistema públic.      






L’hospitalització a domicili es va iniciar a Catalunya a començaments de la dècada dels 90 amb malalts de baixa complexitat, que estaven en fase de convalescència de les seves malalties o després d’una intervenció quirúrgica, sempre i que el criteri mèdic així ho aconsellés. Eren “programes especials” que alguns centres anaven assajant per donar una resposta a la pressió assistencial sobre els seus llits d’hospitalització convencionals.. Mica en mica aquesta pràctica s’ha anat estenent i avui en dia són molts hospitals de la xarxa pública que disposen d’aquest programa per als seus malalts. En l’actualitat estem parlant de dues modalitats d’hospitalització a domicili: la que evita l’ingrés del malalt a un centre hospitalari i la que redueix les estades en els hospitals tot i que el malalt hi hagi ingressat uns dies. Tanmateix, el CatSalut no sempre ha donat un tracte econòmic adequat als costos que aquest servei implica, tot i les conseqüències  positives que es deriven d’aquesta pràctica assistencial que permet, per exemple, millorar les llistes d’espera, atès que els hospitals poden atendre més malalts dels que atendrien en condicions normals, si aquests programes no existissin. 

Al bell mig de la pandèmia que estem patint, i que encara està entre nosaltres i no ens deixa recuperar la normalitat, aquesta pràctica de l’hospitalització domiciliària ha permès que malgrat que els hospitals han hagut de dedicar plantes d’hospitalització senceres a malalts afectats amb la Covid-19, i per tant a dedicar-hi un bon nombre de llits, molts malalts afectats per altres patologies i fins i tot alguns amb la Covid-19, hagin pogut ser atesos a casa seva. Estem per tant, davant d’una aposta de futur que esdevindrà cada dia més important en la pràctica assistencial.   

Sembla que finalment el CatSalut s’ha adonat de les bondats d’aquesta pràctica, i es planteja que el sistema sanitari públic de Catalunya incrementi significativament el nombre de mallats atesos als seus domicilis. En concret es parla d’aconseguir que durant els tres propers anys, a banda dels 17.000 malalts que cada any ja són  objecte d’aquests programes, es puguin atendre altres 9000 malalts als seus domicilis, arribant per tant a les 26.000 altes anuals d’hospitalització domiciliària. Segons el càlculs del CatSalut, atendre aquests 26000 malalts hospitalitzats a casa seva pot representar per el sistema sanitari públic un increment teòric d’uns 680 llits addicionals a l’any.

Per fer créixer aquesta alternativa a l’hospitalització convencional, es requereix una col·laboració molt estreta entre els hospitals i l’assistència primària a totes les regions sanitàries, i es persegueix que l’atenció primària pugui activar directament l’hospitalització domiciliària d’un pacient de manera coordinada amb l’hospital que n’hagi de fer el seguiment. Hi ha però unes condicions que s’han d’acomplir per accedir a aquest servei, que sempre serà prescrit per un metge, i entre elles que al domicili del pacient hi hagi permanentment un familiar que el pugui atendre, i que el seu domicili es trobi dins d’un radi equivalent a una isòcrona de entre 30 i 40 minuts màxims respecte a l’hospital de referència, que disposi de telèfon i que es trobi en les condicions higièniques adequades.  

En el supòsit quer aquestes i altre condicions s’acompleixin, el malalt serà atès per un equip multi-disciplinar de metges i infermeres que en tindran cura les 24 hores del dia, mentre no disposi de l’alta. No cal dir que si durant els dies que el malalt es troba “ingressat” a casa seva, sorgeix la necessitat de sotmetre’l a alguna exploració, tècnica o tractament que no es pugui dur a terme en el domicili del malalt, aquest serà traslladat a l’hospital de referència per que li facin, i quan el seu estat de salut ho permeti serà reingressat immediatament de nou a casa seva. 

Més enllà dels bons propòsits, cal fer les coses bé, i per tant no podem fer com tantes vegades s’ha fet, d’implantar una nova activitat sense una dotació econòmica suficient per cobrir els costos afegits que aquesta prestació genera. Cal per tant que el CatSalut doti adequadament aquests programes per que la seva proposta sigui creïble, i sobretot, sostenible.                                      

Cap comentari:

Publica un comentari