dimarts, 11 d’agost de 2020

Vint científics demanen una avaluació independent de la gestió de la pandèmia per part de les administracions públiques


Malauradament, la Covid-19 no ha marxat de vacances i tampoc l’han afectat les altes temperatures estiuenques com alguns preconitzaven. Tanmateix, a Catalunya, després del nomenament del nou Secretari de l’Agència de Salut Pública, dona la sensació que les coses s’estan fent amb criteri, que hi ha una estratègia contra el virus, i que es comencen a veure els primers resultats. Tant de bo això no siguin només sensacions, i que en les setmanes properes parlem de realitats confirmades.


En ple mes de d’Agost s’ha donat a conèixer una carta signada per 20 científics espanyols que basant-se en la seva experiència durant aquesta pandèmia, i en els seus coneixements, han fet un anàlisi dels errors comesos per les administracions públiques a l’hora d’enfrontar la crisi sanitària. Aquesta carta s’ha publicat en la prestigiosa revista “The Lancet” i en ella els experts demanen una avaluació independent sobre les diferents actuacions que tant el govern central com els autonòmics han dut a terme durant la pandèmia. L’objectiu és detectar els erros comesos i les debilitats del sistema, de manera que davant d’una possible nova onada a la tardor, es puguin minimitzar les seves conseqüències. 



Entre els 20 científics signants de la carta, n’hi ha alguns que treballen en institucions catalanes: Alberto García-Basteiro (Hospital Clínic), Àlex Arenas (Universitat Rovira i Virgili), Carme Borrell (Agència de Salut Pública de Barcelona), Montse Gea-Sánchez (Universitat de Lleida), Clara Menéndez (Institut de Salut Global de Barcelona), Miquel Porta (IMIM), Carmen Vives-Casas (Agència de Salut Pública de Barcelona). També la signen altres coneguts científics com Rafael Bengoa del País Basc o la Sra. Beatriz González López-Valcárcel de les Illes Canàries. Pretenen detectar punts dèbils i fortaleses del sistema sanitari amb l’objectiu de reforçar aquests últims i eliminar les debilitats del sistema  

Entre els principals errors que els signants han detectat en la gestió de la pandèmia assenyalen la falta de preparació per afrontar la pandèmia amb uns sistemes de vigilància poc sòlids, una baixa capacitat per a fer proves PCR, manca d’equips de protecció individual i manca d’equips per llits de malalts crítics com ara respiradors. També assenyalen una reacció tardana, tant de les autoritats estatals com autonòmiques, un procés de presa de decisions extremadament lent, excessiva mobilitat a tots els nivells de la població, manca de coordinació entre el govern central i els autonòmics, decisions preses sense un assessorament científic adequat, una població molt envellida, grups vulnerables amb desigualtats socials i de salut, manca de preparació a les residències de gent gran, i tot això amanit amb deu anys d’austeritat pressupostària que haurien situat a molts serveis sanitaris en una situació límit, amb una força laboral molt minvada, una salut pública molt en precari, i un sistema de salut molt afectat per l’obsolescència de molts dels seus equipaments deguts a la manca d’inversions. 

Del que es tracta és de poder preparar al país per fer front a noves onades del virus o d’altres pandèmies futures, identificant debilitats i fortaleses del sistema i errades i encerts de les actuacions dutes a terme fins ara per les autoritats. Per poder fer això, els signants demanen una valuació en tres àrees concretes: la de governança del sistema i del procés de presa de decisions, l’assessorament científic i tècnic de les autoritats sanitàries, i capacitat operativa de les organitzacions. El seu objectiu és posar al descobert punts crítics en cadascun d’aquests tres àmbits. 

Independentment que aquesta avaluació es faci o no, hi ha un tema que ha estat una autèntica cotilla a l’hora de prendre decisions. Em refereixo a la Llei de Contractes del Sector Públic, que caldria revisar de dalt a baix. És curiós observar com el sistema sanitari només ha començat a ser eficient quan aquesta Llei ha deixat d’aplicar-se. És una llei administrativista, burocràtica, d’acompliment farragós i difícil i que dilata en el temps la solució als problemes. El seu objectiu no és facilitar el procés de compra a les institucions sanitàries, sinó intentar establir condicions “objectives” a l’hora de justificar decisions de compra encara que aquests suposada objectivitat limiti l’eficiència de les decisions preses i les allargui innecessàriament en el temps; és el control per el control. Resulta extremadament significatiu, que en els centres i dispositius sanitaris del país no hi ha hagut disponibilitat d’EPI, mascaretes, test PCR, ventiladors, etc., fins que basant-se en l’excepcionalitat derivada de l’estat d’alarma, la Llei de Contractes de les Administracions Públiques ha quedat arraconada en alguna lleixa d’algun despatx... 

Encara vull posar en el focus dels disbarats un altre qüestió: per més que hi dono voltes, no entenc perquè el departament de Salut no cobria la vacant del Dr. Guix al capdavant de l’Agència de Salut Pública just al bell mig de la pandèmia. Ens ho explicaran algun dia el tàndem Aragonés-Vergés?... No crec...     

Cap comentari:

Publica un comentari