dijous, 24 de setembre del 2015

La visió del Conseller de Salut Boi Ruiz (I)


La política i el sistema sanitari públic a Catalunya


És hora de fer balanç? 




Fa pocs dies vaig tenir l’ocasió de mantenir una trobada amb el conseller de Salut Boi Ruiz per tal de fer un repàs als seus quasi cinc anys al front del Departament.  Parlant de la situació política actual, i dels últims esdeveniments al Parlament i a la política en general, ell ho definia com la “d’un partit de waterpolo, en el que per sobre de l’aigua tot sembla correcte, però per sota l’aigua...”. I té raó: la situació actual és només aparent perquè des de fa mesos estem en període electoral i els partits s’han de posicionar de cara als seus votants, i per això lamentablement valen tot tipus d'actuacions, les que responen a valors ètics i les que no. El conseller, amb un cert to d’estar decebut del seu pas per la política comentava que estem vivint una “degradació de la democràcia de l’alçada d’un campanar” en referència a tot els que està succeïnt aquestes últimes setmanes i mesos.  

Comentant l’actualitat política, i per il·lustrar el que havia dit, va fer referència a una entrevista que un canal de televisió estatal havia fet al president Mas dies abans de la nostra trobada, i em va semblar  interessant el seu punt de vista. Estem en una situació del món al revés” va dir, per a continuació explicar el perquè d’aquesta afirmació: “En una entrevista el protagonista hauria de ser l’entrevistat, doncs aquí, l’endemà el protagonista va ser l’entrevistador, que a sobre es va convertir a la seva vegada en l’entrevistat”. Realment, el conseller Ruiz té tota la raó, això sembla ben bé allò del món al revés.

Entrant en matèria el conseller Ruiz va comentar el dèficit tan elevat que la sanitat catalana havia acumulat al 2010 i va resumir d‘una manera gràfica el que havia trobat quan va arribar al Departament de Salut: “Si Catalunya fos una comunitat de propietaris,  al dèficit brutal que teníem se n’hi hauria dit derrama”. Una derrama que els catalans no la vàrem tenir que pagar, però si que tal com el conseller Ruiz explica més endavant, en vàrem tenir que pagar les conseqüències.

Mica en mica la conversa es va anar centrant en el repàs de la seva gestió al front del departament, de la que el conseller Ruiz se’n sent orgullós, atès que entre les mesures adoptades pel Departament que ell dirigeix, els professionals, els gestors i els usuaris del sistema, “hem salvat de la fallida al sistema sanitari públic de Catalunya”.

El conseller va explicar en quins àmbits el sistema sanitari públic català té elements comuns amb els sistemes europeus, i va senyalar la universalitat del sistema, l’equitat d’accés, la cartera de serveis i un finançament majoritàriament per la via dels impostos, tot i que també i ha cotitzacions i copagaments . En quant als reptes dels sistemes de salut europeus, Boi Ruiz destacava la longevitat, la cronicitat, la innovació tecnològica, així com la integració de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Pel que fa a Catalunya, el Model Sanitari és conseqüència d’una evolució històrica que té les seves arrels a la Mancomunitat de Catalunya de Prat de la Riba del 1914, i que ha arribat fins els nostres dies. Avui la sanitat púbica catalana dona atenció universal a 7,5 milions de persones, a partir d’un govern autònom amb plenes competències en la gestió de la sanitat. El Model català és referent a l’Estat espanyol, a Europa i en altres països del món, que tendeix a l’excel·lència, que presenta uns molts bons indicadors de salut, sent també un model de referència en Recerca i a nivell de la OMS. El gran problema del Model sanitari públic català és l'insuficient finançament crònic que pateix, i el dèficit també crònic que aquesta insuficiència de finançament origina   

Les conseqüències de la crisi econòmica del 2008, que va coincidir en el temps amb una crisi del Model Assistencial foren: una forta disminució de la recaptació fiscal, un alt endeutament i a conseqüència d’això una despesa financera molt elevada (6 milions d’€ diaris segons algunes fonts)

A la crisi econòmica cal afegir-hi la crisi política que ha comportat al ruptura del consens polític, i que ha tingut com a eix argumental per part de l’oposició:
  • Una retallada ideològica, i per tant evitable segons l’oposició
  • L’afebliment del sistema públic per afavorir els transvasament de recursos a la sanitat privada.
  • Un intent per escapar del control administratiu
  • La privatització de la sanitat
  • I la corrupció institucionalitzada
(Continuarà…)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada