diumenge, 22 de juny de 2014

Aclarint conceptes amb Josep Maria Padrosa, Director del Servei Català de la Salut (i III)



A Tarragona no es farà un consorci: s’intentaran aliances estratègiques per produir sinèrgies i millorar l’assistència sanitària pública


Afectaran a l’Hospital Joan XXIII, a la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla i a l’empresa GiPPS (Gestió i Prestació de Servei de Salut, empresa pública)




Fa alguns dies determinats sindicats van començar a moure’s per denunciar que el CatSalut volia crear un nou Consorci per, segons ells, privatitzar la sanitat a Tarragona. Davant de les denúncies, els professionals sanitaris van començar a inquietar-se pel silenci institucional que com en altres llocs del país, l’administració no va saber explicar amb claredat i sense ambigüitats el que realment es pretenia fer.

De fet, en paraules del Dr. Padrosa,  a Catalunya s’estan introduint mecanismes que permetin millorar l’eficiència conjunta dels hospitals. Aquella coneguda expressió del conseller Ruiz, per la qual “en lloc d’hospitals amb serveis, volem serveis en els hospitals” va agafant cos mica en mica, amb els diferents acords que s’han anat produint. A Girona és conegut el projecte CIMS que aglutina als hospitals Trueta de l’ICS i de Santa Caterina de l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària, i que està basat en la participació dels professionals d’un i altre centre, per mirar de compartir experiències conjuntes i que produeixin sinèrgies de les quals se’n beneficiïn els centres participants, però sobretot els usuaris gironins de la sanitat pública; és una aliança estratègica que pel moment està resultant força positiva.

A Lleida, la situació semblava més madura, atès que l’Hospital Arnau de Vilanova (ICS) i l’Hospital Santa Maria ( GSS, Gestió de Serveis Sanitaris empresa pública) feia temps que estaven col·laborant mitjançant aliances estratègiques intentant també millorar les prestacions assistencials pels usuaris de les comarques de Ponent. Per això es va voler donar un pas més avançant cap a una integració empresarial que aportaria moltes més sinèrgies, amb la creació d’un ens públic, resultant de la suma de altres institucions públiques, que per problemes de comunicació ha ocasionat un rebuig d’algun sector de la societat, dels sindicats i d’alguns professionals. Tot i això el plantejament continua endavant per que es bo per la sanitat d’aquelles comarques.


L'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona 
Un altre exemple de recerca de sinèrgies i millor qualitat de l’assistència el trobem al Prepirineu, amb l’experiència anomenada “Triangle”. Fa referència als hospitals de Campdevànol, Olot i Vic. Amb les millores en els comunicacions, aquestes tres poblacions estan pràcticament  a menys de mitja hora de temps entre elles; una mena de triangle equilàter. Aquest fet permet que puguin compartir determinades guàrdies localitzades, suport d’especialistes, i moltes altres funcions que d’una manera compartida són interessants pels centres i sobretot milloren la qualitat de l’assistència pel usuaris de la sanitat pública d’aquelles comarques.

En la mateixa línia, a Tarragona es volen potenciar les línies d’actuació conjunta entre els dispositius sanitaris de les tres institucions implicades, a  nivell d’aliances estratègiques, sense voler anar més enllà. No es tracta de constituir cap consorci ni cap altre tipus de forma jurídica; es vol senzillament fer el mateix que en els exemples anteriors, intentant optimitzar al màxim els recursos amb l’objectiu d’oferir una millor assistència sanitària pública.

Per tant, tots aquells que reclamen transparència en el procés, i que temen per la privatització de la sanitat pública tarragonina, ja es poden anar tranquil·litzant atès que el projecte de Tarragona no va més enllà de constituir aliances estratègiques entre les tres institucions de la xarxa pública de Tarragona: l’ICS, GiPPS, i la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla.  En aquest cas es vol que l’empresa pública GiPPS faci una mica de pal de paller d’aquestes aliances, que poden consistir en la configuració d’un sistema de guàrdies úniques en segons quines especialitats, o reordenar l’atenció d’urgències mitjançant un dispositiu assistencial ubicat a la primària en el que hi pugui participar les tres institucions que formen part de l’aliança estratègica, entre moltes altres possibles línies de col·laboració.


Queda clar per tant, que quan t’apropes a la font adequada, les coses s’entenen la mar de bé, i només aquells que pretenen desestabilitzar el sistema poden continuar fent cas omís a la realitat. Cap d’aquests tres projectes explicats aquí, poden ser considerats de cap manera processos de privatització de la Sanitat. Cal acabar per tant, amb les demagògies, i demanar als demagogs que no menteixin a la gent.

Tanmateix no puc acabar aquests posts relatius a la conversa mantinguda amb el Dr. Padrosa, sense fer una observació: al Departament i al CatSalut hi ha un dèficit important en el camp de la comunicació; no es saben explicar correctament les situacions, ni als professionals ni a la societat. Aquest dèficit comunicatiu s’hauria de resoldre amb celeritat. Avui en dia, la comunicació esdevé clau en tots els ámbits i encara més en el camp dels serveis públics essencials com és la sanitat, tema aquest tant sensible per l’opinió pública.  





Cap comentari:

Publica un comentari