dilluns, 9 de juny de 2014

Les llistes d’espera novament a debat


Quan la qüestió es tracta objectivament les crítiques al sistema tenen molta més rellevància i valor.



Una vegada més, la problemàtica de les llistes d’espera ha estat debatuda en un programa televisiu. Aquesta vegada no ha estat TV3 qui ha emès el debat que s’ha generat, sinó la 2 de TVE, en el programa “Vespre a la 2”. Abans de continuar he de dir amb tota claredat que els dos programes s’assemblen com la nit al dia. El programa “30 minuts” de TV3, estava molt ben fet, però amb una clara intenció tendenciosa, populista i de demagògia fàcil. En canvi el programa de TV 2, fet amb menys mitjans, ha estat crític però sobretot objectiu. En aquest sentit vull ressaltar que aquesta vegada la persona que ha representat a la Universitat Pompeu Fabra, ho ha fet des d’un rigor acadèmic que cal agrair.  



A banda dels presentadors del programa, han protagonitzat el debat les següents persones:

Francesc Sancho: Secretari de Participació Social i Local del Departament de Salut
Francesc Duch: Secretari general del sindicat Metges de Catalunya
Laura Pellisé: Directora investigadora del Centre d’Investigació en Economia de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra

Explicaré el contingut del debat seguint les intervencions d’aquestes tres persones, però des d’una visió global de tot el que van dir, independentment del moment  del debat en que ho van dir, i de la pregunta que els havien formulat. D’aquesta manera crec que queda molt més clara la línia argumental dels participants en el debat 


Intervenció del Sr. Francesc Sancho:

"Cal puntualitzar que no es compleixen els terminis només en alguns cassos; al 2010 hi havia 160.000 malalts en llista d’espera, i ara són 180.000. S’ha incrementat en 20.000 malalts.

 Del conjunt de malats intervinguts només 22.000 no compleixen els terminis. Això no ha de passar, i dins del temps d’espera garantit hem d’operar al qui ho necessita. De fet les llistes d’espera són pròpies de tots els sistemes sanitaris: tinc un informe del 2007 elaborat pel Síndic de Greuges en el que les llistes d’espera eren considerades un problema endèmic de l’administració sanitària. Per altre banda, tots els països de l’UE tenen llistes d’espera; només la meitat publiquen resultats de les mateixes. El Departament de Salut si que dona informació al respecte. Les llistes d’espera són consubstancials als Sistemes de Salut.

El que hem d’aconseguir és que les intervencions es facin totes dins dels temps de garantia. De fet el que volem és canviar el concepte de llistes d’espera pel de temps d’espera . El que és important és, no tant la quantitat de malats que han d’operar-se, sinó que ho puguin fer dins del temps garantit per al seu tipus d’intervenció.

Està clar que hi ha situacions en que no és admissible que es produeixin aquestes  demores, i en aquest sentit la variabilitat en els diferents hospitals és important: alguns hospitals aconsegueixen gestionar força bé aquestes llistes i en canvi d’altres no tant.  El que cal és prioritzar d’una manera eficient, evitant els temps llargs d’espera. Hem d’aconseguir que els malalts puguin entrar en el quiròfan quan ho necessiten i dins dels temps garantit.

El malalt  vol operar-se en el seu centre per que el malalt confia en el seu metge i és molt difícil que accepti anar a un altre lloc. Tot i això en alguna ocasió s’ha proposat aquesta sortida a alguns malalts però amb molt poc èxit. Si una vegada s’ha ofert la possibilitat d’operar-se en un altre centre, i el malalt no ho ha acceptat, això no comporta la desaparició del malalt de la llista d’espera. Hem de tenir en compte a més, que l’envelliment de la població fa que cada vegada més persones s’incorporin al sistema i això implica més necessitats quirúrgiques.    

Abans de finals d’any volem aconseguir que en cirurgia cardíaca el temps d’espera baixi del 6 als 3 mesos i estem segurs que ho aconseguirem  gràcies a l’aplicació de criteris clínics com demana en F. Duch, i la col·laboració dels professionals.

Des del govern de la Generalitat som els primeres en reconèixer la insuficiència financera de la nostra Sanitat; ens agradaria molt disposar de més diners. De tota manera el que està clar és que hem de fer coses de manera diferent, prioritzant d’un altre manera."  


Intervenció del Sr. Francesc Duch:

"Estic bàsicament d’acord amb el que diu el Sr. Sancho: les llistes d’espera són estructurals; han existit sempre, però han existit sempre perquè el pressupost assignat a Sanitat sempre ha estat insuficient. La Sanitat ha estat i està infra  finançada.

Fixis que amb els pressupostos sanitaris millors de la història, que van ser els del 2010, hi havia més de 150.000 malalts en llista d’espera, i aquesta xifra degut a la insuficiència pressupostària ha anat empitjorant amb 10.000 malats a l’any de mitjana.

Estic d’acord amb que cal prioritzar; el que passa és que aquesta priorització l’ha de decidir el metge; en aquest sentit cal acabar d’una vegada per totes amb aquestes 14 patologies prioritzades, que es van decidir en un acord parlamentari a l’any 2002; en aquella època hi havia unes prevalences determinades, i ara són unes altres.  
  servei púnliv
Podria se que efectivament tal com diu F. Sancho a finals d’any si es prioritza  per part dels professionals, es puguin aconseguir els objectius que ell diu. Ara bé si s’aconsegueix  voldrà dir que s’ha deixat de fer altres coses. Amb 1095 € per persona i any no n’hi ha prou per atendre totes les necessitats.

En els centres hi ha certa picaresca a l’hora de quantificar les llistes d’espera. Per exemple, en els hospitals comarcals  quan un malalt surt de la consulta externa li diuen “ja l’avisarem” i amb aquest artifici hi ha molts malalts que s’han d’operar i no estan en llista d’espera.

La llista d’espera que la Generalitat reconeix que tenim avui, equival a la meitat de l’activitat quirúrgica d’un any."


Intervenció de la Sra. Laura Pellisé:

"Encara que es posessin més diners  hi hauria llistes d’espera. Les llistes d’espera són inherents a qualsevol servei públic que s’ofereixi gratuïtament. És una imperfecció del sistema però les alternatives són encara pitjors: pagar per l’assistència; aquesta seria una mesura contundent  a l’hora de limitar les llistes d’espera però acabaria sent molt problemàtic. Per tant les llistes d’espera les hem de considerar com un mal menor.

Altre cosa és decidir com han de ser aquestes llistes d’espera, de quina mida i en quines patologies; és una problema de bisturí fi determinar quines serien més o menys assumibles. 

És cert que s’han retallat les despeses dels centres, i sens dubte això ha repercutit en les llistes d’espera. Però tinguem en compte que encara que augmentem els recursos destinats a Sanitat, sempre hi haurà insuficiència.  En moments que en temes reals al nostre país la despesa sanitària es va incrementar en un 50% també hi havia llistes d’espera i es parlava d’insuficiència pressupostària. El pressupost dedicat a la Sanitat sempre és insuficient.


Per altre banda sembla complicat recórrer a altres alternatives: de quins Departaments restes despesa si vols incrementar la dedicada a sanitat? I si el que vols és no restar-la d’altres departaments llavors que fas: augmentes els impostos?. Ben complicat tot plegat."


2 comentaris:

  1. Efectivament l`explicació de la Sra. Pellisé te un rigor que resalta: idea clara, paraula exacta, frase senzilla i suposem que amb el to adequat. Allò que diuen, parlant poc diu molt i del molt que diu s`enten tot. Moltes persones que parlen en públic ho haurien de tenir en compte.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord; en tot cas lamento que l'UPF, en el debat de TV 3, no enviés també a un representant mínimament qualificat. El cert és que en el de TV 2, la Sra. Pellisé va estar clara i concisa, i les seves afirmacions no admeten rèplica raonable: són evidents

      Suprimeix