Alguna cosa es mou...

Inquietut al voltant del futur del Model Sanitari Català: una bona notícia
 

Aquestes dies s’estan  produint una sèrie de moviments al voltant de la sanitat catalana, amb la intenció en tots ells d’aportar una mica de serenor al debat permanent sobre el  Model Sanitari Català en que sembla que estem immersos. El fet que la Sanitat hagi passat a ser una eina política en mans de partits populistes que centren la seva estratègia en el desgast erosionant valors tradicionals de la societat catalana, ha produït una situació d’incertesa, d’ombres i dubtes al voltant  de l’excel·lència del nostre Model, que afecta a tots els actors del sistema sanitari català, que resta afeblit i en risc. Alguns han decidit reaccionar.

En aquesta  línia  positiva, s’ha de situar la presentació pública que es va fer ahir a l’Edifici “El Vagó” de l’Escola Industrial de Barcelona, en la que nou professionals sanitaris van presentar les seves “10 propostes de compromisos de reformes a endegar per un Sistema de Salut de Catalunya, de responsabilitat i finançament públics, compromès amb la qualitat, l’equitat i la cohesió social”. Aquestes deu propostes són les següents:

Proposta 1):   Universalitat i equitat en l’accés al Sistema de salut de qualitat i finançament públic.

Proposta 2):  El Servei Nacional de salut de Catalunya (SNSC) i el Sistema de salut català de responsabilitat i finançament públic (SSCFP)

Proposta 3):   Model Sanitari Territorial

Proposta 4):   Responsabilitats governamentals en l’equitat (perspectiva de resultats socials, no sols individuals)

Proposta 5):   Un model de compromisos establerts mitjançant contractes

Proposta 6):   Transparència i rendiment de comptes

Proposta 7):   Avaluació i codi ètic i de sostenibilitat

Proposta 8):   Professionals

Proposta 9):   Responsabilitats pressupostàries en recerca

Proposta 10): Assistència en entitats amb centres del SSCFP de pacients amb finançament privat

Cada una d’aquestes deu propostes inclou una extensa explicació al voltant del contingut de cada una d’elles. El document ha estat lliurat a la Comissió de Salut del Parlament. En paraules dels signants, aquest document no vol interferir ni substituir al Pacte Nacional per la Salut que es deu estar tramitant en el Parlament, i pretén clarificar d’una manera ordenada el paper de cada un dels actors dins del sistema sanitari. Reclamen una nova Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, que necessiti de majories qualificades per ser modificada, i un finançament plurianual que determini compromisos quantitatius concrets per quan anualment la Generalitat aprovi els seus pressupostos entre moltes altre coses.

Sense entrar a valorar el document, si que voldria fer algun comentari personal. En primer lloc, el fet que hi hagi en el si de la sanitat catalana moviments d’aquest estil, és del tot positiu, i al meu entendre posa de manifest dues qüestions importants. La primera és que el sector està viu; el sector vol reaccionar contra actuacions que amenacen la seva solidesa, i es vol defensar contra els atacs a que està sotmès. I la segona, és que en el sector hi ha capacitat d’implicació personal en millorar la situació actual de les coses; modificar-les en positiu. Hi ha persones valentes que donen la cara, que estimen el sistema i que els dol veure que la sanitat ha passat a formar part del pim-pam-pum polític.

Tanmateix, també hi veig dos problemes: la proliferació de grups més o menys polititzats que cada un intenti fer la guerra pel seu compte (no oblidem que fa poc dies ERC va propiciar també una reunió per parlar del futur de la sanitat a Catalunya, o ben aviat al COMB  n'hi haurà una de la sectorial de sanitat de l’ANC), i un segon problema centrat amb el nivell de detall i l’extensió d’aquests documents.

Sobre aquest últim aspecte voldria senyalar que com més ampli és un document, més s’està reduint la possibilitat d’un consens. Un treball exhaustiu i minuciós com el que s’ha presentat, sembla convidar molt més a l’adhesió que no pas al consens. Crec que un document de consens s’ha de basar en grans conceptes, sense matisacions ni lletra menuda: com més detall més dificultat de consens, i per tant de  transversalitat,  i en aquests moments ens cal sens dubte el consens, però tant important com aquest és assegurar-ne la seva transversalitat.

Posaré un exemple: en el document presentat ahir (proposta nº 10) es parla de la possibilitat de fer sanitat privada en els centres públics. Se’n parla amb una certa prevenció, com si fer-ho fos alguna cosa lletja, negativa; dona la sensació que s’accepta a contracor. Jo em demano per que no és vist com la possibilitat de captar diner privat per posar-lo al servei de la sanitat pública?. Oi que això ho fa veure diferent?. Tot és qüestió de maneres de veure les coses; per tant, avui per avui, mentre cerquem el consens crec que és molt millor no entrar en detalls. Els detalls ja es fixaran al Parlament a través de majories qualificades.

També deu resultar molt complicat defugir de les ideologies. Quan un document d’aquest estil incorpora plantejaments ideològics, com ara la recuperació de la gestió de les ABS que avui dia no són gestionades per l’ICS (proposta nº 5), sinó per tercers, està certament apartant a molta gent del consens. Què deuen pensar els professionals que fa uns anys van optar per les EBA, com una manera d’involucrar-se en la gestió de la sanitat? Que deuen pensar aquells que van iniciar el moviment mutualista català a començaments del segle XX i que van estar suplint les carències d’una seguretat social inexistent? I la vocació històrica de molts municipis catalans de dotar als seus ciutadans  de dispositius sanitaris molt abans de l'aparició de la propia seguretat social?

Al document apareix alguna ombra del “Gran ICS” reclamat per alguns (proposta nº 2) al proposar que empreses públiques i consorcis siguin considerats “mitjans propis” de la Generalitat, i fins i tot arriba a suggerir que aquells centres del SISCAT finançats amb el 80% o més dels seus ingressos per la Generalitat passin a ser considerats també “mitjans propis” I què s'aconseguiex amb aixó? Un concepte "estatalista" de la sanitat? La sanitat catalana no és això; és justament tot el contrari. 

Definitivament, benvingudes aquestes iniciatives, però si es vol el consens, un consens ampli, i transversal cal que les propostes es limitin a preceptes bàsics, definits amb una visió àmplia, sense acotar ni limitar i deixant de banda les ideologies, sinó no farem res. Actuar d’altre manera no és en cap cas cercar el consens: és cercar l’adhesió

www.rbaestudisiprojectes.cat