diumenge, 1 de juny de 2014

Problemes a l’Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga



De solucions n’hi ha; cal deixar que el sentit comú s’imposi i l’interès general estigui per sobre d’alguns egos particulars, professionals, polítics, sindicals i socials.


Esperar que Salut es faci càrrec de la gestió de l’Hospital, és un plantejament absolutament oposat al Model Sanitari Català



Com es sabut, dimecres passat la Plataforma en defensa de la Sanitat Pública al Berguedà va lliurar al Parlament de Catalunya, més de 10.000 signatures demanant que el Departament de Salut s’impliqués en la gestió de l’Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga, fet que lògicament ha estat rebutjat pel Departament de Salut atès que el Model Sanitaria Català està basat justament en principis contraris al que es demana. Fa temps que em voltava pel cap exposar alguna idea al voltant de la problemàtica que està vivint l’Hospital de Berga. Com que hi he treballat no gosava fer-ho, però al conèixer el lliurament d’aquestes signatures i la previsible resposta que la Plataforma ha rebut, m’ha semblat que era l’ocasió de donar a conèixer el meu punt de vista.

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, rebent les
més de 10.000 signatures de mans dels
representants de la Plataforma 
En realitat, el problema va adquirir rellevància a partir del moment que l’Hospital, al ser un organisme autònom de l’Ajuntament de Berga, havia de consolidar el seu pressupost amb el de l’Ajuntament, fet que comportava problemes al consistori berguedà. En una primera fase, l’Ajuntament va encarregar a Faura i Casas un treball per veure com calia actuar per obviar aquesta dificultat, i aquesta firma va fer un “estudi” en el que proposava que l’Hospital es transformés en una fundació (la llei catalana de fundacions estableix que totes les fundacions al nostre país són fundacions privades), sense ànim de lucre. 

Sense voler discutir la capacitat de Faura y Casas per aquesta classe d’encàrrecs, si que vull constatar com la mateixa empresa ha donat solucions diferents per problemes similars. En el cas del Garraf, la solució que Faura y Casas va proposar va ser la de constituir un consorci públic entre tots els ajuntaments de la comarca del Garraf, l’anomenat Consorci Sanitari del Garraf, mentre que a Berga, la solució de Faura y Casas va ser la de la Fundació. Segurament deurien tenir les seves raons pe arribar a aquestes conclusions ben diferents en un lloc i en l’altre.

Personalment i partint de la base d’un desconeixement de la situació actual, i utilitzant només la intuïció, fa 4 anys jo hauria proposat la constitució d’un consorci de gestió entre tots el municipis del Berguedà, sense la presència de la Generalitat, en el que s’hi incorporessin tots els dispositius sanitaris públics i privats sense ànim de lucre de la comarca: Assistència Primària de l’ICS, Salut Mental, residencies sociosanitàries, residències socials, i evidentment l’Hospital de Berga. Aquesta solució hauria estat un absolut fracàs veient com han anat evolucionant els consorcis, i la dificultat cada dia més gran que tenen per poder operar amb autonomia de gestió i agilitat en la presa de decisions.

Descartada l’opció consorci, només se’m acut una possible sortida a la situació. Se que aquesta possiblitat aixecarà ampolles als berguedans que la llegeixin, però de més verdes n’han madurat... La meva alternativa passaria per la integració/participació de l’actual Hospital Comarcal de Berga amb la Fundació Althaia de Manresa. Ja se que això és un sacrilegi pels berguedans, però entenc que en aquests moments és la solució més intel·ligent i ho intentaré explicar.

Els principals problemes d'aquesta possible alternativa, es deriven de dues situacions que es produeixen a Berga. En primer lloc, existeix un pànic absolut i generalitzat respecte a Manresa (“és que els de Manresa se’ns volen menjar” m’havia arribat a dir algun berguedà de pro); jo diria que és una mena de complex que afecta a la gent de Berga, magnífica per altre banda. I en segons lloc  dins del propi  l’Hospital hi ha algunes “patums” (i mai millor dit tractant-se de Berga), que generen animadversió contra qualsevol mena de col·laboració amb Manresa. Aquesta animadversió ve donada pel fet que aquestes “patums” havien començat el seus primers passos en la medicina a Manresa, i com que per la raó que sigui les coses no els van anar com ells haurien desitjat, en algun moment van decidir “canviar d’aires” i treballar a l’Hospital de Berga. Aquestes persones són les primeres a generar oposició a la relació amb Manresa, i com que alguna d’elles exerceix un cert lideratge, es converteixen en un creador d’opinió a l’Hospital fet que comporta que hagin aconseguit uns quants acòlits en aquesta oposició a tot el que soni a Manresa.

Tot i aquestes dificultats, jo crec que aquesta seria una sortida molt digna per l’Hospital de Berga. Per fer-la possible caldria negociar amb els manresans i el Departament de Salut cinc condicions bàsiques:
  • Presència berguedana al Patronat de la Fundació Althaia
  • Compromís de la Fundació Althaia de manteniment de tots els llocs de treball de l’Hospital de Berga
  • Compromís de la Fundació Althaia de reconeixement de tots els drets laborals dels treballadors de l’Hospital de Berga  
  • Definició i compromís de manteniment de la cartera de serveis de l’hospital per part de la Fundació Altahia i del CatSalut
  • Compromís del CatSalut i de la Fundació Althaia de no rebaixar ni un sol Euro la contraprestació econòmica que rep l’Hospital de Berga per la seva feina.
La gran avantatge d’aquesta solució és que permetria la despolitització del centre, que ha estat fortament polititzat des de fa molts anys, i eliminaria també els amiguismes i altres “ismes” que han fet tant mal al normal funcionament de l’hospital.  No cal dir les economies d’escala que es produirien en una col·laboració dels dos centres, que redundarien en la millora de la qualitat de l’assistència del berguedans. Els berguedans han de saber que als hospitals no si fa política; s'hi atenen malalts i per això cal gestionar recursos. I encara menys si aquesta política va en contra dels objectius anteriors 


Que ningú s’esveri al llegir això; no es tracta d’una proposta. Només és una opinió basada en el coneixement dels uns i dels altres. Si el que es pretén és assegurar una assistència sanitària de qualitat, propera al ciutadà, d’accés universal i pública, entenc que aquesta és una alternativa possible, que assegura la sostenibilitat del centre i que es pot materialitzar si les parts afectades són capaces de dominar la rauxa i deixar pas al raonament i al seny.


2 comentaris:

  1. Interessant el teu punt de vista i la proposta. Plenament d'acord. Cal afegir-hi alguns deures per part de Berga i no només deures d'Althaia. Tants màsters i cursos i papers escrits sobre les organitzacions sanitàries integrades però quan s'haurien de posar en marxa tothom s'arronsa per ismes i tenir la mirada només centrada en un mateix.

    ResponSuprimeix
  2. Estic d'acord Eulàlia; els berguedans també tenen deures, entre d'altres, deixar de banda aquesta mena de sentiment que tenen, de que tothom els vol perjudicar. Només es fien d'ells mateixos i els costa molt acceptar altres visions diferents a la seva.
    En el meu post, m'he centrat en intentar donar garanties sobretot als treballadors de l'Hospital, que són en el fons, els que amb la seva actitud, tenen la clau del seu propi futur. El seu gran deure, la seva responsabilitat màxima, passa per acceptar la solució que doni més estabilitat a l'Hospital, garantint-ne també la seva sostenibilitat. Seran capaços de fer-ho?

    ResponSuprimeix