dijous, 29 de maig del 2014

A Madrid tampoc hi haurà Pacte Nacional de la Salut


La coneguda frase atribuïda a Napoleó “si no vols resoldre un problema, crea una comissió”, al Parlament espanyol li han trobat una possibilitat de millora: les comissions creen subcomissions.


El document de bases per al Pacte Nacional de la Salut català, ha servit de base al Congrés dels Diuputats



Fa dos anys, la Comissió de Sanitat del Congrés de Diputats va crear una Subcomissió “per al anàlisi dels problemes estructurals del Sistema  Sanitari i de les principals reformes que s’han de dur a terme per garantir-ne la seva sostenibilitat”, que en els fons pretenia convertir-se en una mena de Pacte Nacional de la Salut, a l’espanyola. No m’agrada massa parlar de les coses que passen per la capital, però en aquesta ocasió faré una excepció per constatar que el que passa allà no és gens diferent del que passa aquí. 

La ministra de Sanitat del govern espanyol Ana Mato,
 tampoc tindrà un Pacte d'Estat a sanitat
Els treballs d’aquesta subcomissió han estat aprovats amb els vots del PP, CiU i PNV, i amb els vots en contra de PSOE, IU i UPyD. Aquesta polarització del vot deixa clar que no hi ha pacte. Fet i fet, com ha succeït a Catalunya, on els partits del NO el que volen es continuar utilitzant a la sanitat com a munició per les confrontacions electorals. Dit d’altre manera, volen continuar fent política amb la sanitat, però no per millorar-la sinó exclusivament per utilitzant-la d’una manera populista i demagògica, i guanyar tants vots com els sigui possible.

Com en el cas de Catalunya, alguns partits polítics es volen apoderar del bon treball que estan fent els professionals de la Salut, per desgastar al rival en una lluita política gens ètica. Recordem que tant a Catalunya com a Espanya, les retallades a Sanitat varen començar amb els socialistes al poder.

A Espanya, els senyors diputats han elaborat un document que conté 28 recomanacions entre les que destaco:
  • Cal un “Pacto de Estado” amb tos els agents del sector que conformi consens polític professional i social en torn a la Sanitat
  • El Sistema Nacional de Salut serà públic tant en allò referent a la cobertura universal com pel que fa al seu finançament i provisió.
  • Cal passar d’una cultura basada en l’assistència sanitària, a una cultura del foment de la salut mitjançant actuacions de prevenció de la salut
  • L’Atenció Primària ha de recuperar el “paper central” en el sistema i ha de ser més resolutiva
  • Crear un mecanisme de compensació econòmica entre comunitats, amb aplicació retroactiva a l’1 d’abril de 2012 
Dona la impressió que per elaborar aquest document han utilitzat el català, arreglat amb algunes aportacions addicionals per que no es vegi tant, però jo diria que tampoc s’han  esforçat massa en dissimular-ho. Destaca aquest afegit sobre el mecanisme de compensació económica entre comunitats amb efectes des d'abril del 2012, per podria representar alguna quantitat significativa per Catalunya, tot i que els intents anteriors de fer el mateix mai han acabat de reeixir.  


El que és molt curiós és la última de les recomanacions  del document (la nº 28):

Crear una comissió de seguiment i avaluació dels acords del Pacte d’Estat en el Congrés dels Diputats que vetlli per l’acompliment de les mesures consensuades entre el ministeri, els professionals, les comunitats autònomes i els partits polítics en favor de la qualitat, la seguretat, l’eficiència, l’equitat i la solvència dels sistema sanitari.

Com no podia ser d’altre manera, un altre comissió, aquesta vegada de parlamentaris, fet que els permetrà incrementar els rendiments econòmics dels diputats que hi assisteixin.

A veure si ho entenc bé: una subcomissió d’una comissió, proposa la creació d’un altre comissió...   Suposant que Napoleó hagués dit la cèlebre frase... quina explicació donaria a aquesta nova entelèquia de la marca Espanya?   



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada