L’€ per recepta és inconstitucional

El Tribunal Constitucional, actuant a instàncies del PP, anul·la aquesta taxa creada pel govern català

La devolució de les quantitats cobrades, pot representar una dificultat administrativa, que costi més encara que la quantitat que s’ha de retornar

Ahir es va fer oficial que el Tribunal Constitucional (TC) havia dictaminat que l’anomenat “euro per recepta” instaurat per la Generalitat era inconstitucional. L’euro per recepta estava en stand-by des que el govern espanyol havia presentat recurs davant del TC contra aquesta taxa establerta per la Generalitat amb un doble objectiu: d’una banda amb afany recaptatori, però també com a factor moderador de la demanda. L’euro per recepta ha estat vigent a Catalunya durant 6 mesos, i en aquest període s’han recaptat aproximadament 50 milions d’€ i per l’efecte moderador de la demanda, se’n van deixar de gastar un xifra similar. El Departament de Salut ha fet públic un comunicat en el que lamenta la decisió del TC. Cal tenir en compte que entre recaptació i estalvi de medicaments la taxa de l’euro per recepta hauria representat al voltant dels 200 milions d’€ anuals, quantitat aquesta que de poder-se disposar hauria evitat les retallades previstes en aquest 2014, per posar un exemple.  

Sense ser jurista és agosarat intentar entendre la sentència. D'una banda sembla que els motius argüits pel TC passen per assegurar que el finançament sanitari és una competència estatal no transferida, i per altre banda, l’Euro per recepta posava en desavantatge als ciutadans de Catalunya respecte d’altres comunitats espanyoles  que podien accedir als medicaments sense aquesta càrrega, creant diferències entre els ciutadans de l’Estat.

Davant d’aquesta argumentació tan “solidaria” vers el poble de Catalunya, jo em pregunto per què el TC no declara inconstitucional els pressupostos de totes aquelles comunitats que poden posar a disposició del seu sistema sanitari molts més diners per ciutadà i any que no pas els que podem posar a Catalunya. Jo em pregunto com és que el TC admet que els catalans haguem de circular per autopistes de pagament, mentre mitja Espanya circula per autovies gratuïtes. També m’agradaria que el TC analitzés com és que a Catalunya paguem l’IRPF més alt de tot l’Estat espanyol, i en canvi l’Estat ens retorna una part molt minsa d’aquests impostos que paguem. És que tots aquests exemples que acabo d’exposar, i molts més que se’n podrien posar, no situen als ciutadans de Catalunya en una clara posició de discriminació respecte als ciutadans de l’Estat espanyol? No serà que el TC en lloc de ser un òrgan imparcial i just, és una eina de partit al servei de qui els ha col·locat en aquesta posició? No serà que el TC actua com a corretja de transmissió del Partit Popular en temes legals? No serà que el TC és un instrument de part en lloc d’un exemple d’imparcialitat?

L’efecte d’aquesta sentència pot comportar serioses dificultats a la sanitat catalana. Jo no crec de cap manera que la devolució d’aquests quasi 50 milions estigui pressupostada en l’exercici 2014. Voldrà dir això que la retallada per aquest any (20 milions a l’ICS i 40 milions al sector concertat) s’haurà d’incrementar en altres 50 milions d’€?. Com s’ho farà el Departament de Salut  per retornar aquests diners si és que finalment els ha d’acabar retornant? Certament “Madrid” cada dia ens ho posa més difícil: dona la sensació que ens indiquin clarament quin és el camí a seguir...confio que les forces polítiques catalanes el segueixin amb decisió. 

Des d’un altre punt de vista val la pena valorar quin és el grau d’autonomia que una comunitat com Catalunya té avui dins del context espanyol, quan ni tan sols pot implantar una taxa per la dispensació de receptes farmacèutiques. Això és “autogovern”?  Mica en mica el país s’està  tornant a centralitzar situant novament tot el poder de decisió a Madrid “villa i corte”. És el poder de la maquinària administrativa de l’Estat espanyol.

Tornant a l’Euro per recepta, no cal dir que moltes persones a Catalunya estaran contentes amb la notícia: ho entenc i ho respecto. Ja em costa una mica més entendre a algunes organitzacions que en conèixer la notícia sembla com si els hagués tocat la loteria, i el primer que han fet ha estat reclamar que es retorni les quantitats cobrades, sense adonar-se que aquests diners els acabaran pagant per un altre banda, amb més llistes d’espera, o de qualsevol altre forma. No s’ha de perdre de vista que amb les limitacions que va fixar la Generalitat a la taxa, l’import màxim mensual que un ciutadà normal podia pagar eren 5 €, i que hi havia alguns col·lectius en situació de precarietat que estaven exempts de pagar aquesta taxa. Quan la taxa es va crear, em vaig mostrar partidari de la mateixa sobretot per l'efecte moderador de la demanda; continuo pensant el mateix.  

Per tant, per part meva, renuncio a qualsevol retorn dels diners que he pagat per aquest concepte, i m'agradaria que altres ciutadans de Catalunya és decidissin a fer el mateix. Personalment m’alegra haver pogut contribuir mínimament amb un granet de sorra a reduir el dèficit de la sanitat del meu país. 

www.rbaestudisiprojectes.cat