dissabte, 24 de maig de 2014

Eleccions europees i Sanitat



Escrit per
Dr. Toni Iruela (@airuelal)
EBA Vallcarca SLP.



Europa equival a solucions pel sistema sanitari català? o potser  a més problemes encara?




L'Hospital Transfronterer, un bon exemple d'integració de l'assistència sanitària entre dos paisos europeus 


Demà diumenge estem convocats a les eleccions al Parlament Europeu. No sembla que el tema Sanitat hagi estat gaire present a l’agenda del debat electoral ni que hi hagi influït ni condicionat gaire, probablement perquè la Sanitat, malgrat els importants avenços en integració europea, es considera principalment un tema de responsabilitat estatal.  Certament, les institucions comunitàries no tenen gaires competències en clau sanitària, ja que aquestes són bàsicament estatals i en alguns casos com Espanya, exclusives de les seves Comunitats Autònomes.

No podem parlar, avui per avui, d’un Sistema Europeu de Salut tipus Sistema Nacional de Salut dels estats que composen la Unió Europea. Existeix una evident falta de cohesió en un sistema i que pot comportar problemes d’iniquitat. Seria raonable disposar d’una cartera de serveis amb un catàleg de prestacions unificat per tota la UE?

No és de rebut que no hi hagi una política d’immigració comuna tant pels aspectes discriminatoris en quant a atenció i tracte que pot haver-hi en alguns estats com les possibles implicacions i repercussions en Salut Pública.


Crec que cada vegada més caldrà avançar en polítiques comuns pel que fa als professionals sanitaris, incloent aspectes referents a la formació i aspectes estrictament de drets i deures laborals. Les diferencies salarials dels professionals sanitaris a la UE són escandaloses.

En aquest context, em sembla rellevant la experiència de l’Hospital Transfronterer que des del punt de vista assistencial introdueix un avenç en la construcció i integració europea, ja que permet l’assistència sanitària en un Estat diferent al finançador en origen.

Penso que cal treballar de forma més intensa en polítiques de Salut Pública Europea, la mobilitat ciutadana i els riscos mediambientals entre d’altres riscos per a la salut, no coneixen de fronteres.

Són coneguts els problemes en relació al preu dels fàrmacs a la UE, fet que ha estat relacionat a vegades amb problemes de subministrament als països com el nostre en que el preu és més baix respecte als seus països veïns, aquest aspecte també caldria que fos abordat i s’avancés cap al preu únic fruit d’una major convergència europea. Clar, que la prèvia potser hauria de ser si els estats haurien de dedicar un tant per cent similar de la seva riquesa a finançar la seva sanitat.

Un altre punt que també pot ser d’interès seria quin ha de ser el rol de la col·laboració pública-privada a la Sanitat Europea?

I per acabar-ho de complicar han de seguir convivint a la UE diferents models de prestació sanitària que passen des de models d’inspiració totalment lliberal a models tipus SNS prestats majoritàriament per funcionaris públics?

Evidentment, no tinc les respostes, i moltes d’aquests qüestions encara es poden complicar més si a aquesta convergència entre els estats europeus li hem d’afegir la que es pugui derivar fruit del Tractat de Lliure Comerç que s’està negociant entre la UE i EEUU (TTIP, en anglès).

Una qüestió clau en tot el que estem comentant és si la UE que volem és dels estats o dels ciutadans europeus. La meva aposta seria avançar cap una federació de pobles europeus, però perquè sigui decidida aquesta aposta ha d’estar basada en una clara unitat de direcció política i responsabilitat compartida. Malauradament els interessos dels estats membres de la UE estan per sobre de l’interès comú i general de la UE.

Per trencar aquesta dinàmica seria precís que els ciutadans europeus tinguessin un sentit de pertinença molt superior a la UE que als seus propis estats, i que aquesta representés un projecte atractiu, seductor, però per això caldria un lideratge molt més potent que avui jo no sé veure. Al sentit de pertinença ja m’he referit en algun post en relació al nostre SNS; em sembla clau i crec que caldria avançar en el seu estudi i com saber potenciar-ho i treballar ja sigui des de organitzacions professionals, científiques o polítiques. 

Una reflexió final en relació al model sanitari català que és àmpliament incomprès en clau espanyola (com ho demostren les dificultats de transposició de les directives europees quan han de ser interpretades des de Madrid) és si avançar cap un Sistema Europeu de Salut ens podria permetre resoldre alguns dels principals problemes que el nostre model i SNS català té.  Dit d’una altre forma, què esperem d’Europa, que vinguin més solucions o problemes?


Veurem quin és el resultat d’aquestes eleccions i com queda configurat el nou Parlament Europeu, i si la necessitat d’una sanitat europea amb alguns dels plantejaments comentats en aquest post formaran part de la propera agenda europea. Ho seguirem amb molt d’interès!


Cap comentari:

Publica un comentari