dimecres, 7 de maig de 2014

Un sopar al Palau de la Generalitat de 40 milions d’Euros


Aquest és l’impacte que el sector concertat de la sanitat catalana haurà d’assimilar en el pressupost 2014: en llenguatge corrent, la retallada de l’any


Les patronals sanitàries, com no podia ser d’altre manera, diuen “amen”




En una reunió celebrada el dia 8 d’abril en una de les patronals sanitàries catalanes, quan la reunió acabava, un dels presents va preguntar sobre l’autenticitat del rumor que feia referència a una possible nova retallada de l’1% en el pressupost de Salut per l’exercici 2014. La resposta de la direcció d’aquesta patronal va ser: “estem pendents d’una reunió amb el president de la Generalitat per aclarir-ho, però encara no tenim data”.

Com que s’atrapa abans a un mentider que a un coix, avui hem sabut que aquella reunió amb el president de la Generalitat feia dies que tenia data, i que es va celebrar precisament aquell mateix 8 d’abril al Palau de la Generalitat. No va ser una reunió normal, sinó que va ser un sopar. Al sopar hi van assistir a més del president Mas, el conseller Mas Colell, el conseller Boi Ruiz, i representants de les patronals sanitàries UCH, CSC i ACES.

Com no podia ser d’altre manera, els representants de les patronals van acceptar els arguments dels màxims dirigents del país, en el sentit que calia carregar contra el pressupost del 2014, els 120 milions de dèficit de l’exercici 2013, i per tant, aquests diners restarien de les quantitats previstes en el pressupost del 2014. Es va explicar que d’aquests 120 milions, la pròpia administració catalana n’assumiria 60, i dels 60 restants, 20 s’afectarien la pressupost de l’ICS per aquest any, mentre que els altres 40 anirien contra el pressupost dels centres concertats en aquest mateix any. És clar que quan et conviden a sopar en un “marc incomparable” com és el del Palau de la Generalitat, no et deuen quedar ni ganes ni forces per oposar resistència a allò que el que et convida et vol proposar. Per tant, quan les patronals van a sopar al Palau de la Generalitat, mala peça al teler: algú en sortirà perjudicat.

Davant de la petita resistència oposada per les patronals, els arguments del govern de Catalunya van ser que per evitar que això fos així, s’intentaria demanar a Madrid (al ministre Montoro) que es flexibilitzés el dèficit previst per les comunitats autònomes per aquest 2014, i que aquesta flexibilització es dediqués tota ella a compensar l’excés de dèficit (endeutament) de l’exercici 2013 dels departaments de Salut de les diferents comunitats autònomes. Semblava que el País Valencià podria tenir unes necessitats similars a les de Catalunya, i per tant hi podria haver algun possible suport a la proposta d’algunes comunitats autònomes. 

En el sopar es va acordar mantenir reunions periòdiques entre les patronals, el departament de Salut i Economia i Finances per fer un seguiment d’aquesta petició que s’hauria de fer en el sí de la “Comisión Interterritorial de Salut”. Pel que sembla  aquesta petició ja hauria arribat d’alguna manera al ministre Montoro, que pel moment no ha dit “aquesta boca és meva”. I fins aquí el que va donar de si el sopar, més enllà de l’anècdota que el president de la Generalitat va interrompre el sopar per sortir a fer una declaració per agrair als diputats catalans la defensa que havien fet al Congrés dels Diputats de Madrid, de la consulta del dia 9 de novembre. Feta la declaració, el president es va reintegrar al sopar. 

Vist com han anat les coses, vist el paper que estan jugant les patronals sanitàries en tot aquest malaurat procés de les retallades, vista la seva nul·la defensa del sector,  apareixen unes contradiccions que tenen una difícil resposta: les patronals cobren quotes (no precisament barates) als seus associats; a canvi d’aquests quotes, les patronals haurien de defensar els interessos dels seus associats davant de les administracions, a banda  de proporcionar alguns serveis complementaris i negociar els convenis amb els sindicats. Si les patronals deixen de complir l’aspecte fonamental que justifica la seva existència, que és la defensa dels interessos col·lectius dels seus associats, quina és la raó de ser d’aquests organitzacions? On és el valor afegit que aporten als seus associats?  Quan la sostenibilitat del sistema està en risc, calen organitzacions que costen diners i que no aporten “utilitats” al sistema, o n’aporten molt poques? 


No fa massa temps, una d’aquestes patronals va elaborar un document interessant titulat “repensant el model sanitari”. Potser caldria repensar també el paper de les patronals, el seu cost, quantes n’hi hauria d’haver, les seves funcions i responsabilitats,  etc.   


2 comentaris:

  1. La major part dels hospitals cotitzen a ambdues patronals: Unió i Consorci per no quedar malament amb uns i altres pel que millor una fusió d'ambdues i deixar clares les seves funcions perquè per medrar i tocar cuixa no calen tantes parafernàlies no trobes?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Totalment d'acord; amb una patronal es més que suficient. Això de tocar cuixa és com una mena de tic molt habitual a les nostres institucions. Alguns directius de la sanitat catalana pel fet de pode tocar cuixa estan disposats als més grans "sacrificis" que després acaben pagant uns altres. Coincideixo també en això

      Suprimeix