dimecres, 14 de maig de 2014

Algunes amenaces sobre el Sistema Sanitari Català: conversa amb el conseller Ruiz (i III)



La teoria del terratremol: un retrat en plan caricatura de la realitat 


No tot són flors i violes 


A banda del que ha explicat en Toni Iruela sobre la trobada amb el conseller, i també del que jo mateix vaig dir en un primer post, voldria cloure aquests comentaris amb la resta de temes que en major o menor mesura van sortir a la conversa.


Quan se li va demanar al conseller quina era segons ell, l’amenaça més important sobre el nostre sistema de salut, la seva resposta va ser immediata: Jo crec que li va sortir de l’ànima. Ens va mirar seriós i va dir la política!, fent referència a que dona la sensació que són masses les forces polítiques que en aquests darrers temps estant utilitzant la sanitat com a camp de batalla política. A títol d’exemple, i sense referir-ho a cap cas concret, el conseller va explicar que “quan les CUP són l’epicentre d’un terratrèmol, la primera rèplica es produeix a ICV, i poc temps després, una segona rèplica al PSC. La tercera rèplica arriba a ERC, i quan això passa a CiU li comencen a tremolar les cames” és un bon símil que reflecteix molt bé la “estabilitat inestable” que es produeix quan el Parlament s’atomitza i aconseguir majories prou sòlides esdevé molt complicat. És evident que a Catalunya serà difícil que en els propers anys es pugui donar aquesta estabilitat que ens cal al sector, per això, per intentar que aquest “tremolar de cames”  no afecti a la sanitat, és del tot necessari que el Pacte Nacional de Salut, que és una exigència del sector als polítics, tingui el màxim consens possible en el Parlament.  

Un altre tema que va sorgir en la conversa, feia referència al conflicte que s’ha plantejat a Lleida, amb l’intent de creació d’un nou ens públic que aglutini  els diferents recursos públics existents a Lleida. En aquest punt, el conseller va voler posar un “exemple pràctic” i simplificant molt, del que volen fer: “al Departament ens dediquem a mantenir els comptes d’explotació del centres  del sistema públic; a Lleida pretenem mantenir un sol compte d’explotació en lloc de tres o quatre”. És evident que vist com un sol interlocutor, s’han de produir per força millores de l’eficiència del conjunt derivades d’una  millor  coordinació, i d’un millor aprofitament dels recursos tècnics i humans, etc.

El conseller va parlar també de la potenciació del “061 CatSalut Respon” amb tot un seguit d’iniciatives força interessants com una aplicació per a mòbils que es podrà descarregar gratuïtament i que oferirà a l’usuari una informació molt útil.  Es pretén al potenciació d’aquest servei per tal que esdevingui una eina útil pels assegurats.

Un tema que també va ser objecte de comentari va ser la situació del Consorci de Salut i Social de Catalunya. Partint de la base que la part empresarial del Consorci,  que es denomina Consultoria i Gestió SA, la part de Consultoria s’hauria de quedar com a empresa consultora treballant especialment pel mercat centre i sud-americà, atès que en aquells països és una marca reconeguda i valorada, i considerant que la part de gestió directa de centres hauria de desaparèixer, el conseller opina que hi podria haver un intercanvi d’accions de aquesta SA, amb el Laboratori de Referència  de Catalunya, del qual la SA n’és accionista majoritari. D’aquesta manera es podria construir l’embrió del que podria ser una plataforma de serveis (analítiques, diagnòstic per la imatge, etc.) pels associats al consorci, que a la vegada es convertirien en socis d’aquesta plataforma. Ho trobo una iniciativa interessant, a la que pel moment el Consorci no ha donat resposta. Esperem que finalment es pugui trobar la millor solució possible per tot plegat. Pinten bastos pel Consorci, i per tant en “el millor” i “el bo”, a vegades és intel·ligent escollir “el bo”

El conseller es va mostrar fermament convençut que la millora del model sanitari català té suficient inèrcia per assegurar que aquest canvi no pot tirar enrere. Si a més de la inèrcia, el model sanitari català pogués comptar amb el respecte de la classes política i amb la no ingerència dels partits en el dia a dia dels centres, si es pogués entendre que la sanitat no pot ser objecte del pim pam pum de la política, el nostre sistema sanitari que compta amb molts i bons professionals, estaria instal·lat en l’excel·lència i asseguraria per molts anys aquesta posició que hauria de ser un orgull per tots els catalans, polítics inclosos

I fins aquí el resum de la conversa. Agrair als que han tingut interès a fer-la possible, i al conseller la paciència que va tenir amb nosaltres i el temps que ens va dedicar.  

Tanmateix, aquesta visita i altres que he fet aquests dies pel Departament de Salut, han servit també per  constatar que se’n desprèn un ambient al Departament que no m’acaba d’agradar; em recorda massa les èpoques finals del conseller Rius. Potser algun dia escriuré alguna cosa al respecte.   


Cap comentari:

Publica un comentari