divendres, 20 de juny de 2014

Aclarint conceptes amb Josep Maria Padrosa, Director del Servei Català de la Salut (I)



Hi ha un cert malestar a la Xarxa Hospitalària Pública de Catalunya


Un dels problèmes existents és que alguns centres no gestionen adequadament les seves llistes d'espera   



Aquestes últimes setmanes hi ha hagut certa tensió en els hospitals de la xarxa pública, degut als comentaris derivats de l‘interès del CatSalut en millorar la situació de les llistes d’espera i les diferents interpretacions que s’han fet sobre les intencions del Servei Català de la Salut en aquest tema.


Abans d’escriure res relacionat amb tot aquest problema em va semblar que el millor era posar-me en contacte amb en Josep Maria Padrosa per tal d’aclarir la situació real, i en base a aquests aclariments poder escriure sobre el tema, amb cert coneixement de causa. El que ve a continuació és un recull del que el Dr. Padrosa ha anat desgranant al llarg de la conversa.

Un dels problemes que s’identifica d’immediat és que en el conjunt d’altes quirúrgiques de les 14 patologies amb temps d’espera garantit, que els hospitals facturen al Servei Català de la Salut, hi ha malalts que han esperat dos o tres mesos (per sota doncs del temps garantit de 6 mesos) i en canvi,  a les llistes d’espera d’aquests hospitals hi ha malalts que porten dos anys o més esperant-se. Com pot ser això? Per què els hospitals (en general) no gestiones les llistes d’espera operant aquells malalts que porten més temps esperant-se? Cal doncs un compromís en cada hospital tendent a operar d’una manera preferent a aquells malalts que porten més temps esperant-se. En el cas de les cataractes per exemple un  50% de les intervencions s’han fet a persones que han esperat menys de 6 mesos, i en algun d’aquests hospitals que les operen tenen malalts en llista d’espera que supera els 2,5 anys. Això no s’entén, i per tant seria lògic que abans d’operar un malalt que porta 2 o 3 mesos a la llista, s’operés a aquests malalts que fa tant de temps que s’esperen.

Per altre banda hi ha molta variabilitat d’un hospital a un altre pel que fa al criteri d’inclusió a la llista d’espera; cal doncs revisar i intentar unificar aquests criteris d’inclusió sense que això sigui interpretat com una manera de posar traves a formar part de la llista, sinó que el que es pretén és homogeneïtzar criteris per tal que les informacions que es deriven dels diferents centres siguin comparables.

Quan s’analitza les altes quirúrgiques que facturen determinats hospitals s’observa que hi ha una quantitat significativa d’algunes patologies que no tenen una llista d’espera cridanera i en canvi d’aquelles patologies amb temps d’espera garantit, no n’hi ha les suficients com per baixar significativament les llistes d’espera d’aquell centre. Per tant la pregunta és immediata: no podrien operar una mica més d’aquesta patologia amb temps garantit  i una mica menys d’aquella altre en la que no hi ha problemes de llista d’espera?

En aquest últim punt algun hospital podria al·legar que fer més intervencions d’un tipus que de l’altre li pot representar un  increment de costos, i això és cert, tant cert com que a l’any següent ho trobaria compensat atès que aquest fet implicaria una pujada de l’IRR d’aquell centre, i per tant un increment de la seva tarifa.

Encara hi ha un altre punt que cal parar-hi atenció: El Pla de Salut 2011-2015 marca una clara tendència per que els hospitals siguin cada vegada més quirúrgics i per tant menys mèdics. La realitat ha confirmat aquesta tendència, però a un ritme per sota de l’esperable: a l’any 2012 un 49,56% de les altes van ser quirúrgiques i al 2013 s’ha arribat al 51,57%. Tot i la progressió aquesta no està sent tant significada com hauria de ser. D’aquí la necessitat que molts hospitals deixin de fer segons quines altes, que pel seu nivell no correspondrien, sobretot si hi hagués una bona entesa i col·laboració amb l’assistència primària.

De cara a un futur sistema de pagament, és obvi que les tarifes hauran de correspondre’s amb aquesta voluntat de fer més activitat quirúrgica que no pas mèdica, i això significarà amb tota probabilitat que les altes quirúrgiques tindran un preu, i les mèdiques un altre, fet que permetrà prioritzar l’activitat quirúrgica sobre l’activitat mèdica.  

Tot aquest plantejament de canvis en la composició de l’activitat quirúrgica que el Servei Català de la Salut vol que es faci, contràriament als rumors que havien circulat, el Servei els planteja pel període maig/desembre, sense cap mena de retroactivitat a gener 2014, en contra del que havia corregut pel sistema.

Fins aquí el problema; en l’escrit següent d’aquest blog analitzarem les solucions que el CatSalut proposa 




Cap comentari:

Publica un comentari