diumenge, 15 de juny de 2014

El paper del Ministerio de Sanidad...


Escrit per
Dr. Toni Iruela (@airuelal)
EBA Vallcarca SLP.









No pretenc amb aquest post ser exhaustiu ni molt menys, però si que voldria recollir alguns punts que des de la publicació del nefast RD 16/2012 (que ens va passar a assegurats en comptes de ciutadans) i que han estat motiu de desencontre i enfrontament amb les polítiques sanitàries que venen de Madrid. És evident que estem vivim un moment històric, convuls, pel que fa a les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya. Alguns dels punts que recullo en aquest post em serviran per analitzar aquests desencontres i cap on hauria d’anar el sistema perquè no es repeteixen aquestes situacions que no fan més que augmentar el desencontre i la desafecció.

Ja el 29 d’agost de l’any passat en el seu post Recentralització de competències, també a Sanitat? en Ricard Bosch ho analitzava a propòsit de l’intent del “Ministerio de Sanidad” d’establir unes condicions homogènies a totes les comunitats autònomes pel que fa als criteris que regulen l’accés a les llistes d’espera tant quirúrgiques com d’accés a proves diagnòstiques i complementàries.

Què dir de la LRSAL (Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local)? Aquesta llei i des del punt de vista sanitari, que és el que ens ocupa, compromet els Consorcis catalans amb participació municipal en alguns Hospitals Comarcals de Catalunya. Veurem si finalment les negociacions polítiques arriben a bon port i es pot salvar aquest problema.

Ana Mato, ministre de sanitat
S’està treballant un avantprojecte de Llei de Mútues de la Seguretat Social, que des de la societat científica delsmetges de família de Catalunya (camfic) s’ha expressat la disconformitat pel fet que es pretén interferir amb els metges de familia en la gestió de la incapacitat laboral.

Proposta de reforma de la Llei de l’avortament que ha motivat una amplíssima resposta de les societatsprofessionals i científiques qüestionant-la i sol·licitant que no es tiri endavant, per les conseqüències negatives que tindrà en la salut de la població. 

I per finalitzar aquest grup de despropòsits, la polèmica en torn a la vacuna de la varicel·la, de la que s'ha fet ressó el COMB. 

Com hem vist i malgrat els excel·lents resultats del nostre SNS cada vegada són mes freqüents els “rifi-rafe” entre les diferents comunitats autònomes i l’Estat, i és que aquest model fins ara descentralitzat té els seus riscos, per la qual cosa, cal reforçar les responsabilitats centrades en valors bàsics com:

-       la presa de decisions estratègiques sobre els recursos (infraestructures i professionals). 
-       la coordinació en la salut pública o
-       l’avaluació i difusió de les millors practiques. 

Davant de les temptacions centralitzadores, no basades en la evidencia, i sí amb marcat component ideològic com a solució als problemes que tensionen el sistema, la meva proposta seria:  
-       Davant dels riscos de sostenibilitat, calen millores en coordinació. La governabilitat  del sistema és clau. La implicació de diferents nivells en la presa de  decisions –des de els mundials als locals passant pels europeus, estatals i autonòmics- i la existència de competències compartides, fan imprescindible plantejar-se com ha de governar-se el  Sistema Nacional de Salut (SNS). En aquest sentit, cal replantejar-se el funcionament del “Consejo Interterritorial”. Govern rotatori dels Consellers autonòmics? Cal un òrgan de coordinació entre els directors dels serveis de salut autonòmics?.
-       Front la posible inseguretat, primar la cultura de transparència i avaluació. 
-       Cal treballar de forma coordinada entre les comunitats, el futur dels professionals, planificant número i dissenyant perfils. L’aposta hauria de ser potenciar la seva implicació i participació als òrgans de gestió, la seva autonomia de gestió i definir un nou model de reconeixement i retributiu.
Aquesta crisi no només econòmica sinó també institucional i de confiances ens obliga a reforçar el sistema sanitari públic i privat per a que pugui continuant sent un  instrument garant d’equitat i cohesió social.

Davant de la temptació recentralitzadora o insolidària de l’anar cadascú pel seu compte, l’aposta federal basada en el respecte, la confiança i la lleialtat és la millor per fer el sistema sostenible i governable.  

1 comentari:

  1. El Blog està obert a totes les opinions professionals i tendències polítiques dels autors de les diferents publicacions. Pretén ser un blog transversal en el que hi puguin caber totes los opinions, amb la única condició del respecte a altres opinions.

    ResponSuprimeix