diumenge, 20 de gener de 2019

Què ens està passant al sector salut?



Aquesta última legislatura que tan sols porta en marxa una mica més de 6 mesos, ha vist com en aquest curt període de temps, els metges han convocat tres vagues. Mai abans, des de les transferències de la sanitat, s’havia viscut una situació semblant. Davant d’aquesta realitat cal preguntar-se que està passant, què pot explicar aquesta realitat complicada que estem vivint.
Sembla que ha arribat el moment de les solucions; la sanitat catalana no pot continuar immersa en una conflictivitat que no beneficia ningú, sinó que perjudica tothom, començant pels ciutadans, però també al departament de Salut i als propis professionals. Cal trobar solucions definitives a les diferents discrepàncies que ens han portat fins aquí, i això no es pot deixar per a la legislatura vinent... 





Primer de tot cal dir que els metges han arribat a aquesta situació com a conseqüència d’estar sotmesos durant un llarg període pràcticament de 10 anys, a una política de retallades no només en lo econòmic amb una important pèrdua del seu poder adquisitiu, sinó també amb una pressió assistencial important, que no els ajuda a fer la seva feina adequadament i uns contractes precaris que no són propis d’uns professionals que han necessitat un mínim de 10 anys per assolir la seva titulació com a especialistes. Per tant, queda clar que l’enuig dels metges no és deu només a la problemàtica d’aquesta legislatura, sinó que ve de més anys enrere.

Malgrat les retallades, els metges han aguantat la qualitat del sistema sanitari, gràcies al seu compromís, a la seva vocació, i a la seva dedicació i la única recompensa que han rebut durant tot aquest temps són cops a l’esquena en senyal d’agraïment, i frases d’elogi per la seva professionalitat. Tot i així ha arribat un moment en que els metges finalment han vist com les últimes gotes caigudes han fet vessar el got de la seva paciència. 

I quines són aquestes gotes que han acabat amb la paciència dels metges? Doncs la primera és la negativa del departament de Salut a voler donar continuïtat al compromís de la legislatura passada en la que s’estava estudiant com encarrilar les inquietuds dels metges (i també de les infermeres) per canalitzar-les d’una manera efectiva en el conveni laboral. No era un conveni franja, però si més no garantia que les reivindicacions dels metges i les infermeres serien tingudes en consideració. 

La segona gota que ha fet vessar el got és culpa exclusiva de les patronals, que d’una manera forassenyada han decidit novament obviar les reivindicacions mèdiques, posant-se en mans de sindicats com CCOO i UGT i SATSE, i marginant al sindicat Metges de Catalunya en la negociació del conveni col·lectiu. Seria quelcom equiparable a negociar un conveni en el món del futbol, i signar-lo amb el sindicat dels que pinten les línies del camp, sense comptar amb el sindicat de futbolistes. Un contrasentit com una catedral. Sembla impossible que als inicis del segle XXI es pugui continuar amb pràctiques que sent legals, són del tot forassenyades. No es pot deixar, per norma, al metges fora del conveni col·lectiu. 

Hi ha encara una tercera gota, relacionada amb el compromís que havia adquirit Adrià Comella director del CatSalut quan es va desconvocar una de les vagues mèdiques que es va dur a terme la última setmana de setembre. Comella havia dit que parlaria amb les patronals del sector (UCH, CSC i ACES) per que s’assentessin en una taula de negociació amb el sindicat Metges de Catalunya amb l’objectiu d’arribar a algun acord sobre les reivindicacions mèdiques que el conveni col·lectiu no havia incorporat. A hores d’ara, cap patronal ha rebut instruccions concretes en aquest sentit per abordar aquesta negociació. Però relacionat amb això hi ha encara un fet més greu. El sindicat Metges de Catalunya ha intentat reunir-se amb responsables del CatSalut per intentar encarrilar aquest compromís que havia adquirit a finals de novembre Adrià Comella. Després de trucar a diferents despatxos finalment varen ser rebuts per responsables que no formen part de la cúpula directiva del Servei, que els varen deixar clar que el sector tenia un conveni col·lectiu signat recentment, i que per tant no hi havia res a negociar, i menys amb el CatSalut. A ningú se li escapa que tractar així a un col·lectiu professional no pot portar res de bo. Pocs dies després d’aquests fets, el metges han dit prou. De manera que als motius anteriors cal afegir-hi aquesta manca de sensibilitat i empatia per part d’aquest nou equip del CatSalut, encara cadell, amb poc coneixement de les relacions de força dins del sistema, i el que és pitjor sense una personalitat, una “autoritas”  i un protagonisme suficients.

Si tots aquests greuges els afegim al molt temps que els metges porten reclamant poder treballar millor, que es recuperin les plantilles del 2010, que es cobreixin baixes i vacances, que puguin conciliar la seva vida personal amb la seva feina, etc., entendrem que hagin dit prou, i donin continuïtat a la vaga que van endegar a finals de setembre de l’any passat. 

Al departament de Salut falta experiència i coneixement del sector però falta també ma esquerra, i...política, molta política...                       

Cap comentari:

Publica un comentari