L’Hospital Clínic, el millor hospital de Catalunya

L’Hospital Clínic de Barcelona ha estat triat de nou com el millor hospital català. Determinar que el Clínic és millor que Vall d’Hebron, o aquest millor, igual o pitjor que Bellvitge, i que l’Hospital de Sant Pau és millor o no que l’Hospital del Mar o que el Germans Trias de Badalona, o que la Mútua de Terrassa està per sobre o per sota de l’Hospital Parc Taulí és una tasca que a més d’inútil, sembla molt difícil de poder-se demostrar amb objectivitat, prenent en consideració resultats assistencials, recursos esmerçats, complexitats ateses, serveis prestats als malalts, etc. El que realment ens interessa és que tots els hospitals de la xarxa pública catalana facin la seva feina el millor possible, i que els seus resultats en salut estiguin a l’alçada del que succeeix en els hospitals europeus del nostre entorn. I afortunadament a Catalunya tenim una xarxa hospitalària pública de garantia. 

Independentment de les diferents classificacions que s’estableixen al voltant dels hospitals, el més important és la valoració que els ciutadans fem de l’atenció que rebem, i dels resultats sanitaris que assolim. El demés, no va més enllà d’un mer “divertimento”     

En l’estudi “Índice de Excelencia Hospitalária” que efectua aquests darrers anys “l’Instituto de Coordenadas de Governanza y Economia Aplicada” l’Hospital Clínic de Barcelona ha tornat a ser considerat com el millor hospital de Catalunya. A nivell estatal, per quart any consecutiu la Fundación Jiménez Díaz es consolida com a millor l’hospital de l’Estat. Juntament amb l’Hospital Clínic, altres tres hospitals catalans es situen entre els 10 primers a nivell estatal. Aquesta “classificació” inclou 5 hospitals madrilenys entre els 10 primers. Per tant, un 50% dels hospitals top són madrilenys, un 40% són catalans, i un 10% pertanyen a altres comunitats (aquest any un hospital sevillà).

Sembla que s’està posant de moda a l’Estat espanyol establir rànquings entre hospitals i fins i tot sobre la qualitat de l’assistència sanitària entre comunitats. ISASIT va ser la primera organització que es va dedicar a classificar els hospitals d’acord a determinats paràmetres (Hospitals Top 20), i el seu exemple ha estat seguit per altres organitzacions. A més de l’Índice de Excelencia Hospitalária, la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública també es dedica a classificar la qualitat de l’assistència de les diferents comunitats autònomes de l’Estat. Per la seva banda, “Gaceta Médica” organitza la seva pròpia classificació dels anomenats premis “Best in Class”. A notar que aquesta última classificació esmentada té relació amb la càtedra d’Innovació i Gestió Sanitària de la Universitat Rey Juan Carlos, amb totes les connotacions que es deriven de la participació d’aquesta universitat. 

En el cas de la última classificació elaborada per el “Instituto de Coordenadas de Governanza y Economia Aplicada”, les conclusions s’han elaborat en base a gairebé dues mil entrevistes telefòniques efectuades entre els mesos d’octubre a desembre d’aquest any que acabem de tancar, seleccionats en funció de la seva “capacitació professional i vinculació amb els centres sanitaris o el seu entorn” Una mostra escollida d’una manera molt poc seriosa i que segons els resultats que s’han obtingut, explicats més amunt, deu estar integrada aproximadament per un 50% de metges madrilenys, un 40% de metges catalans i un 10% de metges de la resta de l’Estat. I es que ja fa molts anys, un professor d’Estadística de l’Escola d’Enginyers ens explicava que a l’hora de treure conclusions estadístiques, si es vol que els resultats siguin vàlids, és necessari que la mostra seleccionada es correspongui adequadament amb tot el conjunt que vol ser analitzat, o dit al revés, “confeccionant” convenientment les mostres, es pot aconseguir el resultat estadístic que es vulgui. 

Una dada curiosa d’aquests diferents rànquings és que cap d’ells coincideixen en l’elecció del millor hospital. Sense entrar en consideració de quina pot ser la classificació més fiable (si és que n’hi ha alguna), si que voldria qüestionar el concepte de “millor hospital”.

Tanmateix resulta molt difícil assegurar que un hospital és millor que un altre, sobretot entre hospitals punters. Sí que es deuen poder identificar serveis que tendeixen a l’excel·lència en la seva pràctica assistencial, però avaluar quants serveis d’un hospital poden considerar-se excel·lents i comparar aquesta xifra amb la d’un altre hospital amb una estructura similar i que atengui a malalts de la mateixa complexitat ja em sembla un exercici molt complicat de fer. Afortunadament a l’Estat espanyol tenim molt bons hospitals, i particularment a Catalunya els resultats en salut del sistema sanitari són molt bons si els comparem amb els recursos que la Generalitat pot esmerçar-hi. 

Malgrat que les comparacions són difícils de fer, dels resultats dels diferents rànquings que s’elaboren apareix un hospital top gairebé fix: l’Hospital Clínic de Barcelona que sempre ocupa posicions capdavanteres. Independentment de la classificació en el rànquing, l’Hospital Clínic de Barcelona té una característica  particular que és el que per a mi fa que pugui ser considerat el millor hospital de Catalunya, i aquesta característica no és altre que la valoració molt positiva de la seva feina que rep per part de la ciutadania. 

A Catalunya, fa anys, quan algú requeria ser atès en un hospital, la gent volia ser atesa preferentment a l’Hospital de Sant Pau, però mica en mica, el Clínic gràcies a una feina molt ben feta, a la incorporació de molt bons professionals i d’una qualitat assistencial excel·lent, ha capgirat aquella situació i avui, els ciutadans de Catalunya de les Terres de l’Ebre, del Pirineu, de Ponent, de Tarragona, de les comarques gironines, de la Catalunya Central o de la regió Metropolitana de Barcelona, majoritàriament si poden escollir prefereixen ser atesos a l’Hospital Clínic abans que a qualsevol altre centre. I aquesta classificació resultant de la valoració dels ciutadans per a mi té més valor que les enquestes, rànquings i altres anàlisis que es puguin fer. Per això cal felicitar al Clínic perquè té el respecte, valoració i acceptació per part de la ciutadania a la que atenen. Enhorabona.

Val a dir que en aquest sentit els catalans som molt afortunats, perquè més enllà de l’Hospital Clínic disposem d’una xarxa d’Hospitals de primer nivell que per ells voldrien molts països europeus. No ho malbaratem.