El govern espanyol promet una “pluja de milions” en uns pressupostos que d’acord al que ha passat des de fa molts anys, tenen un baix nivell d’execució a Catalunya. Per tant les seves promeses són paper mullat.
Hi ha gent en el sector sanitari que creu que aquests pressupostos del govern del PSOE pel 2019, serien bons per a la sanitat catalana. Des del respecte a totes les posicions entenc que aquesta visió és equivocada. Fa molts anys que sento que “aquests pressupostos són molt bons” i en canvi la crua realitat ens demostra que la sanitat continua tan mal finançada com sempre.
Crec que cal votar NO a uns pressupostos, no tant per si són bons o no per Catalunya, sinó per que el govern espanyol continua amb la repressió, les injustícies i la manca de sensibilitat que el problema català requereix. Si el govern espanyol no dona respostes polítiques a un problema polític, perquè des de Catalunya els hi hem de treure les castanyes del foc?
Fa tan sols unes setmanes el govern espanyol havia anunciat que els PGE 2019 respectarien les previsions de l’Estatut de Catalunya que en la seva disposició addicional tercera estableix que les inversions de l’Estat a Catalunya s’haurien de situar al nivell del pes de Catalunya en el PIB de l’Estat espanyol. Com que la participació de Catalunya en el PIB estatal del 2017 va ser del 19,2%, els PGE 2019 haurien d’incloure un volum d’inversions a Catalunya que fos el 19,2% del total previst en el capítol d’inversions. Doncs bé; “la primera en la frente”, que diuen els castellans: les previsions d’inversions a Catalunya per a l’any 2019 es queden en el 18,2% del total de les inversions.
Deia fa poc el Sr. Iceta, secretari general del PSC i veu autoritzada en la política catalana, que els PGE 2019 serien molt generosos amb Catalunya, i per tant, ell perdria la confiança amb el govern català si aquest no aprovava uns pressupostos tan positius per tots els catalans. Aquest discurs se l’ha fet seu Teresa Cunillera, delegada del govern espanyol a Catalunya, que passant per alt la contradicció del que havia dit el govern espanyol, i el que realment ha acabat fent, ha amenaçat dient que si no s’aproven els pressupostos, aquests s’hauran de prorrogar i llavors l’increment serà zero.
No són només els socialistes qui pressiona als partits independentistes catalans. Els Comuns estan en la mateixa línia que el PSC, igual que un partit de caràcter estatal com “Podemos”. Tots ells volen que Junts per Catalunya i ERC votin a favor dels pressupostos del Sr. Sánchez. Tanmateix totes aquestes pressions es desinflen per si soles, perquè mai han estat correspostes quan aquests partits que ara pressionen, en varen tenir l’ocasió: quantes vegades aquests darrers 9 anys, aquests partits han donat suport als pressupostos de la Generalitat?
El problema és que algunes veus del sector sanitari sembla que estarien d’acord en que els partits independentistes catalans aprovessin els PGE per que entenen que això seria beneficiós per a la sanitat catalana. En què es basen? En intuïcions perquè la realitat ens diu que els diferents governs espanyols, siguin del color polític que siguin, sempre ens han enredat. Una vegada, i un altre, i un altre... sempre! Tanmateix, algú s’atreveix a assegurar que el finançament del nostre sistema de salut milloraria aprovant els PGE? En canvi, si que es por afirmar amb tota certesa que si Catalunya no tingués el dèficit fiscal que té el finançament de la sanitat pública dels catalans milloraria i molt. Aquest segon camí sembla molt més clar que no pas el primer.
Un bon coneixedor de les limitacions del finançament de la nostra sanitat com l’exconseller Toni Comin creu que no s’han d’aprovar aquests pressupostos perquè a dia d’avui Pedro Sánchez no ha demostrat cap canvi d’actitud vers Catalunya respecte als governs estatals anteriors. Aquest pressupost és com una mena de miratge; sembla que sigui qui sap què, però a l’hora de la veritat el pressupost és no res; els diners no arriben.
Hi ha encara un altre tema a considerar, relatiu al nivell d’execució dels pressupostos. A Catalunya, de mitjana, el govern espanyol executa només el 77% d’allò que pressuposta en el capítol d’inversions, front al 84% de la resta de l'Estat. Per tant, de tot allò que preveuen els PGE, només un 77% com a màxim, acaba sent realitat. Algú pensa que aquest any seria diferent, i que els nivell d’execució del pressupost a Catalunya s’elevaria per sobre d’aquesta mitjana?.
Tanmateix dubto que quasi la meitat del catalans estiguin d’acord en aprovar una pressupostos de l’Estat, sense que es revisi la política repressiva de l’Estat a Catalunya, i no es trobi una solució per uns presos polítics i uns exiliats tractats injustament per un sistema jurídic que ha fet aigües quan ha hagut d’exposar-se a comparacions amb sistemes judicials europeus independents de les anades i vingudes de la política. Dona la sensació que a Espanya no han entès res del que passa a Catalunya, i dona la sensació també que alguns catalans tampoc ho tenen clar. Algú creu que les reivindicacions de caire nacional de quasi la meitat dels catalans tenen un preu? Algú creu que amb uns pressupostos es pot comprar la dignitat d’un poble? I el sacrifici personal dels compatriotes que tenim a la presó? I el dels que tenim a l’exili? Tot això s’arregla amb algun miler de milió més? Decididament jo dic no. No a les componendes, no a baixesa moral,... no als pressupostos. Només faltaria.
Mentre el corredor del Mediterrani passi per Madrid, farem bé els catalans de no creure’ns cap promesa que pugui venir de cap govern espanyol perquè de ben segur ens acabaran aixecant la camisa. És el que sempre han fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada