dissabte, 12 de gener de 2019

La Història Clínica Digital del Sistema Nacional de Salut


Catalunya s’integra a la xarxa estatal d’històries clíniques. A partir d’ara la informació clínica dels malalts catalans podrà ser consultada des de centres sanitaris pertanyents al Sistema Nacional de Salut espanyol.



Això permetrà que els ciutadans catalans desplaçats a l’Estat puguin ser atesos comptant amb la informació derivada de la Història Clínica Resumida que inclou les dades més rellevants dels pacients.



Des de finals d’any, i després d’un treball intens, el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya s’ha incorporat exitosament a la “interoperabilitat de la història clínica” del Sistema Nacional de Salut de l’Estat. D’aquesta manera totes les comunitats autònomes de l’Estat espanyol tenen la possibilitat de comunicar i consultar les dades clíniques més rellevants dels pacients pertanyents a altres comunitats. En el cas de Catalunya, que ha esta la última comunitat a integrar-se al projecte, els metges de les altres comunitats ja poden consultar dades de pacients catalans, mentre que els metges catalans hauran d’esperar encara alguns mesos per poder accedir a les dades de pacients d’altres comunitats, quan aquests siguin atesos en hospitals de la xarxa pública catalana

Amb la incorporació de Catalunya, el Sistema Nacional de Salud espanyol disposa de manera centralitzada d’informació clínica rellevant de quasi 43 milions de persones, és a dir d’un 95% del conjunt de la població atesa. La Història Clínica Digital del Sistema Nacional de Salut (HCDSNS) pretén millorar la qualitat de l’assistència prestada als ciutadans quan aquests estiguin desplaçats de la seva comunitat de residència. El projecte s’ha desenvolupat a partir de la intervenció d’experts que varen decidir la selecció dels continguts clínics que caldria compartir i està en consonància a les successives iniciatives que la UE a dut a terme per la comunicació d’informació clínica entre els Estats membres. Aquesta informació clínica podrà ser intercanviada entre els diferents països de l’UE a partir de l’any 2020. 

La informació  que es podrà accedir és la que s’inclou en la Història Clínica Resumida, que es genera automàticament en el moment en que algú sol·licita la informació d’un pacient, i que conté un extracte de les dades més rellevants de la història clínica complerta del malalt. Pel que he pogut  esbrinar, aquest resum de la història clínica es genera automàticament en el moment en que es registra la sol·licitud per part del metge a partir de les dades estructurades del l’HC3. El resum es redacta en castellà, tot i que els diagnòstics i tractaments surten en castellà però acompanyats dels codis estàndard. 

A aquest punt de la llengua caldrà prestar-hi atenció. Quan hagi passat un temps des de la integració de Catalunya al sistema, començaran a sorgir queixes de diferents metges de l’Estat que reclamaran que tota la informació es publiqui en castellà. Molt probablement algunes d’aquestes queixes poden  acabar als tribunals espanyols que acabaran decidint, faltaria més, que totes les històries clíniques de la sanitat pública estatal hagin d’estar obligatòriament escrites en castellà. La conclusió de tot plegat és que amb aquesta decisió el departament de Salut està posant en risc l’ús del català en  la sanitat. Com passa a la justícia, sinó parem compte estem a les portes d’haver contribuït a la progressiva desaparició de la nostra llengua també en el sector sanitari.

Val a dir que estem que estem davant d’un pas important per millorar la qualitat de l’assistència dels malalts. El poder disposar d’informació clínica rellevant del malalt a l’hora d’iniciar un nou episodi clínic lluny de la residència habitual del malalt és sens dubte un element positiu. Tanmateix els catalans correm un risc quan es tracta de la llengua catalana; els poders fàctics de l’Estat tenen entre cella i cella la desaparició de la nostra llengua i no desaprofiten l’ocasió per quan se’ls presenta una ocasió propicia donar un pas de rosca més. Ho hem vist amb la immersió lingüística a les escoles, en l’ús del català a la justícia, en la negativa del govern espanyol, sigui el color polític que sigui, a demanar a la UE l’oficialitat de la llengua catalana en el Parlament europeu, etc. Per tant, les autoritats faran bé vetllant pel manteniment de la llengua catalana en les històries clíniques, de manera que aquesta participació en la HCDSNS que és positiva, no produeixi cap dany col·lateral a la nostra llengua.  




Cap comentari:

Publica un comentari