diumenge, 9 de desembre de 2012

Un sindicalisme anacrònic



En diferents ocasions he criticat al sindicalisme espanyol des d’aquestes pàgines i per tant no és nou que em manifesti en contra de moltes de les seves actuacions. Passa tanmateix que últimament s’estan passant i molt del que seria un full de ruta ètic i mínimament responsable. Crec sincerament que la societat no es pot quedar creuada de braços mentre  els sindicats van a la seva, perjudicant als ciutadans, a la democràcia i al país, sembla que amb el beneplàcit dels governs, de les forces polítiques, dels mitjans de comunicació i de la Justícia.

No és només un fet puntual el que em porta a fer aquest comentari, sinó una escalada d’actuacions cada vegada més contràries a l’ordre i per tant contràries als drets de la ciutadania.

Començaré per denunciar un fet que em sembla gravíssim i lamentable i que ningú (ni tan sols els partits polítics) ha criticat amb fermesa: la vaga general convocada el 14 de novembre passat al bell mig de la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya. Em sembla d’una manca d’ètica absoluta convocar una vaga general al mig d’una campanya electoral seguida d’una manifestació que amb l’excusa de les retallades algú es va encarregar de dirigir-la evidentment contra les retallades i contra el govern en funcions de Catalunya i per tant en contra del partit que li donava suport. Ho trobo una ingerència en el camp de la política que no correspon als sindicats. Em sorprèn que ningú ho hagi criticat, ni tan sols els perjudicats pel fet, però tot i així ho trobo penós i reprovable. Tampoc entenc que un atemptat a la democràcia d’aquesta envergadura hagi passat pràcticament desapercebut pels mitjans de comunicació.
El que havia de ser una vaga contra les polítiques
d'austeritat europees va acabar sent una vaga
contra el Govern de Catalunya, al bell
 mig de la campanya electoral

També trobo penós i lamentable que els treballadors de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) facin vagues continuades en el transport públic i fins i tot amenacin de fer-la al mes de febrer duran  el Mobile World Congress que s’ha de celebrar en aquelles dates. A banda dels perjudicis que aquestes vagues comporten per tots els treballadors que cada dia ens desplacem per Barcelona per anar a les nostres feines hi ha encara un altre factor a tenir en compte: portar aquest  esdeveniment a Barcelona no ha estat tasca fàcil; s’ha aconseguit en competència amb altres grans ciutats del món, i no hi ha dret que ara aquests ximples de TMB posin tot això en risc per una situació que afecta a molta gent i no només a

ells. Com saben el Govern de l’Estat ha decidit retirar la paga extra de Nadal als funcionaris, i els sindicats del transport públic de Barcelona no hi estan d’acord, de manera que una decisió presa a Madrid, els treballadors i els sindicats la transformen en una amenaça a Catalunya, quan les autoritats municipals i autonòmiques no tenen cap potestat per modificar aquesta mesura. Em sembla que més que la defensa d’una paga extra, el que fan els sindicats és amb aquesta excusa perjudicar tant com poden la imatge internacional de Barcelona que amb aquests antecedents, pocs esdeveniments d’aquest tipus podrà organitzar en un futur. Tot i que sembla que al final han arribat a algun tipus d’acord amb l’empresa, jugar d’aquesta manera amb el prestigi de la ciutat és temerari i les seves conseqüències podrien ser molt dolentes per molts altres treballadors. Igual que la vaga que els treballadors d’Iberia han anunciat pels dies previs a Nadal. Sembla que fastiguejar als que es desplacin per reunir-se aquells dies amb la família no sigui la manera més apropiada  ni ètica de negociar amb l’empresa
No puc deixar de banda en aquesta crítica als anomenats “piquets informatius” que d’informatius en tenen ben poc i que s’han convertit en autèntics piquets coercitius obligant a que quan decideixen declarar una vaga general molts botiguers abaixin les persianes dels seus establiments sota l’amenaça de destrossar vidres o rètols o mercaderies si no ho fan. On és el respecte a la llibertat de cadascú? Què fan les administracions públiques per defensar els drets dels ciutadans que no volen seguir les consignes dels sindicats? Cal que es posi fre a tanta impunitat i a tanta llibertat mal entesa. Respecte  a l’acció sindical tot el que faci falta, però respecte a la llibertat de les persones també. Només faltaria.    
Un piquet informatiu a Lleida, obligant a un botiguer
a tancar la seva botiga

De tota manera el que em sembla del tot inadmissible en les actuals circumstàncies és la postura dels sindicats amb el tema dels alliberats sindicals. És hora de dir prou. Quan a l’any 2013 segons previsions de l’OCDE, el país arribarà a una taxa d’atur que superarà el 26% (més de 6 milions d’aturats) els 

sindicats intenten mantenir com sigui els alliberats sindicals que en nombre ingent tenen a les administracions i empreses públiques i fins i tot a empreses privades  de dimensions importants. Em sembla escandalós que per respecte als aturats que ho estan passant molt malament, ningú no gosi denunciar aquesta situació indecent del món sindical. Potser no les critiquen per por a accions de represàlia en les seves empreses si ho fan? 

Trobo inadmissible que es protesti contra les retallades i en canvi es vulgui mantenir els privilegis dels treballadors alliberats: afiliats a sindicats que cobren un sou de les empreses i administracions públiques i ni apareixen pels llocs de treball. Mentre, hi han aturats que han esgotat la prestació de l’atur i no poden contribuir al sosteniment de la seva família. Qui atempta contra l’estat del benestar? Només els governs? Perquè els polítics toleren aquestes situacions? Com és que les administracions públiques no han començat les retallades eliminant tots aquests sous improductius que graven l’economia del nostre país sense aportar res?. Ja n’hi ha prou: entre polítics ineptes, una banca sense ètica i uns sindicats del segle passat anem al desastre (si no hi som ja). Una vaga en els serveis públics, no és una vaga contra l'administració ni contra el govern: és una vaga contra els ciutadans  


www.rbaestudisiprojectes.cat                      

Cap comentari:

Publica un comentari