dijous, 6 de desembre de 2012

Les EBA: model vigent a Catalunya ?


Continuant amb la voluntat d'obrir  el blog a opinions interessants i diverses, avui publico aquest article escrit pel Dr. Toni Iruela sobre la bondat de les EBA (Entitats en Base Associativa) en el marc de l'assistència primària de Catalunya. Després de la última polèmica amb l'adjudicació de la gestió de l'ABS de L'Escala, que fins i tot sembla que ha forçat la compareixença del Conseller de Salut a la Diputació Permanent del Parlament, l'oportunitat de donar a conèixer pros i contres de les EBA sembla evident .


Escrit pel Dr. Toni Iruela


El Dr. Toni Iruela especialista en medicina familiar
 i comunitaria  ha estat Director Asistencial de la ABS
 Centelles y gerent de la Regió Sanitaria Catalunya 
Central del CatSalut. En l'actualitat és metge de
 familia en l' EBA Vallcarca. Émàster en Direcció
 d'Institucions Sanitarias per  la UA
Fa uns dies ha sortit a la llum pública l’adjudicació de la gestió de l’ABS de l’Escala a EULEN, una multinacional aliena fins ara a la provisió d’atenció primària de salut (APS) del CatSalut. Tradicionalment els models de provisió de l’APS de Catalunya han estat l’ICS (Institut Català de la Salut), els concertats sota diferents titularitats jurídiques i les EBA. Caldrà veure si l’aparició d’EULEN representa una “anècdota concursal” o un autèntic canvi  de model. Agraeixo a l’amic Ricard la possibilitat que em dona  de poder aportar algunes reflexions pel que fa a les EBA.  Ho faig de forma esquemàtica, per un costat, quins són els principals punts forts del model i per altra els principals punts de controvèrsia per tal de poder facilitar el posicionament del lector interessat.


Principals punts forts:

- Els professionals sanitaris hem demostrat a Catalunya després de 16 anys que som  capaços de ser propietaris d’entitats i oferir el millor servei en atenció primària. .
- L’impacte de la crisi econòmica sobre el personal estatutari pot incentivar la sortida dels professionals del sistema estatutari per a passar a la autogestió. En alguns casos, la perspectiva entre ser absorbits per un Consorci, una multinacional, o la possibilitat d’un projecte amb plena autonomia, pot ser  determinant per aquests col·lectius professionals amb un projecte definit que poden plantejar un projecte assistencial d’autogestió a l’autoritat sanitària.
- Els seus resultats econòmics són satisfactoris i en termes de resultats de salut comparables als demés. Les avaluacions externes realitzades constaten una major satisfacció entre els professionals d’aquestes entitats i també entre els ciutadans atesos.
- Les avantatges per al professional que assumeix risc i renuncia a determinades avantatges laborals del sistema públic se centren en una millor  perspectiva professional, una major autonomia en el lloc de treball, una millor remuneració econòmica proporcional a l’esforç realitzat i ser propietari d’una part de la entitat.
- Quan es produïen  beneficis la majoria d’EBAS els revertien en l’ampliació de la cartera de serveis de finançament públic (odontologia, podologia, etc.) a part de les millores salarials dels seus treballadors i professionals. En la situació actual de crisi, malauradament, la majoria d’EBAS estan contribuint a la sostenibilitat del sistema per la transferència de risc i de tresoreria de CatSalut


CAP Centelles, gestionat per una EBA
- Hi ha possibilitats reals de complementar la facturació pública amb activitat privada diferent de la contractada o la mateixa oferta a clients diferents. Entre altres activitats, la facturació l’odontologia, els assaigs clínics amb la indústria farmacèutica, la medicina alternativa, la facturació a tercers en accidents no coberts per la prestació pública, etc. Aquests serveis privats milloren les retribucions dels professionals i els resultats de l’entitat i, per tant, milloren les expectatives del projecte.
- Per confirmar la eficiència del model cal tenir present les dades publicades pel CatSalut de cost mig de l’atenció primària a Catalunya en 2008 (459 euros per habitant i any) i les dades del cost mig de les 10 EBA a 2009 (329 euros per habitant i any). La mitja d’aquests centres se situa en 130 euros per habitant i any per sota de la mitjana catalana.  
- En el cas de les EBA, els professionals estan més implicats i els costos per al  CatSalut són més baixos en aquestes entitats. És important considerar que oferir un servei, com a mínim de la mateixa qualitat, a un cost inferior, és una aportació transcendent en termes de sostenibilitat i el model EBA ho ha demostrat.
- El comprador de serveis públics ha d’establir mecanismes d’acreditació,  estàndards mínims i costs dels serveis. A partir d’aquests contractar proveïdors  públics, privats o mixtes, que han de mantenir-se o no en la provisió en funció dels resultats obtinguts i del cost del servei. Des de la perspectiva de l’asseguradora comptar amb proveïdors EBA els ofereix la garantia d’una lleialtat absoluta, sabedors que han de donar resposta a uns requeriments per contracte per a garantir la seva supervivència.


El CAP Vallcarca de Barcelona també està
gestionat per una EBA

Principals punts de controvèrsia :

Malgrat l’evidència, els principals arguments utilitzats en contra de la autogestió son:
- Els professionals sanitaris no tenim coneixements de gestió empresarial. Però la dimensió de la entitat fa assumible la seva gestió i en tot cas som líders del producte ofert. Hi ha dos solucions per superar aquest  condicionant: la primera, compartir la propietat de la entitat amb altres entitats  jurídiques (Institut Català de la Salut ?) en el marc que regula la llei de societats professionals, i la segona formar-se en gestió o disposar d’assessors (opció majoritària fins ara).
- Les EBA tenen ànim de lucre i privatitzen el sistema sanitari públic. La constitució en societat professional és només un instrument per a agilitzar el govern i la contractació de serveis. Permet assumir riscos reals de gestió en un entorn de transparència jurídica i social. La privatització de la provisió és una realitat que respecta el principi de finançament públic; altres proveïdors ja la venien utilitzant sense que es discuteixi la seva pertinença (Consorcis, Mútues, etc.). Seria possible l’autogestió en un model d’entitat sense ànim de lucre? Hi ha dos solucions possibles: una, mantenir l’ànim de lucre limitant el percentatge dels  beneficis per contracte i l’altre seria mitjançant un Consorci sense ànim de lucre, en el qual els professionals siguin propietaris junt a una entitat pública (ICS?).
- El principal risc de les EBA és l’esdevenir empreses de provisió d amb l’objectiu que uns pocs socis siguin propietaris i obtinguin els  beneficis econòmics. Hi ha mecanismes per a evitar aquesta situació: la obligació de repartir la major part de l’excedent com incentius entre tots els  professionals, l’ampliació del número de socis, la participació de tots els  professionals en la gestió de la entitat, etc. Aquests aspectes es poden  regular des de la pròpia entitat o des de el contracte del servei públic.
- A l’associar-nos poden sorgir conflictes entre els socis professionals que les facin inviables. A les EBA de Catalunya s’han donat alguns pocs casos de separació voluntària o obligada de socis i s’han resolt de manera satisfactòria pel servei.


El Dr. Iruela va substituïr Toni Sans com a gerent de la Regió
Sanitària de Catalunya Central
- Les xifres de personal contractat de les EBA són públiques, contrastades pel CatSalut. És veritat que les ràtios per estaments poden ser diferents de les que preveia el decret de reforma de l’atenció primària, com ho és en altres centres. En la situació en què ens trobem, el fet de gestionar el servei amb menys recursos i mantenir prestacions i resultats de salut no hauria de ser un argument en contra del model i de la seva extensió.
- Alguns sectors de l’autoritat sanitària i de l’establishment gerencial sovint comenten que la existència de la EBA fa més complexa o dificulta la integració assistencial. L’evidència no sustenta aquesta afirmació ja que la lleialtat, compromís i la cultura de donar resposta a un contracte fa d’aquestes entitats lleials i eficients proveïdors de salut.
En els propers dies, segons ha anunciat Roser Fernández a Sitges durant la jornada de balanç del primer any del Pla de salut 2011-15, l’observatori de l’AIAQS publicarà els principals indicadors de totes les ABS de Catalunya. S’espera amb expectació aquest primer informe, m’agradarà veure que la foto que es derivi d’aquest informe reflecteixi la complexitat i la qualitat de l’APS de Catalunya.

Com diu A. Ledesma “Algú haurà d’explicar la raó de no estendre el model EBA a altres centres i per què no es mostra cap interès per millorar l’eficiència i la implicació  dels  professionals  en  l’atenció  primària catalana i altres nivells assistencials des d’un projecte professional atractiu i que incentivi a la vegada”.










Cap comentari:

Publica un comentari