divendres, 3 de febrer de 2012

A la recerca de la credibilitat perduda



El Departament de Salut porta algunes setmanes intentant donar una imatge diferent a la que ens tenia acostumats durant tot l’any passat. En efecte, en lloc d’anar de sorpresa en sorpresa, ara intenta mirar de restablir ponts amb la societat, ressaltant aspectes positius de la seva gestió.

El Conseller Ruiz, presentant el balanç del Pla d'ordenació de les
urgències a la ciutat de Barcelona
Varen començar informant ja fa unes setmanes sobre la recuperació parcial de l’activitat quirúrgica de tarda en alguns hospitals de l’ICS. Per les informacions que s’han divulgat sembla que es volen fer 14.000 intervencions més de les que es van fer l’any passat, el que permetria arribar fins les 105.000 intervencions quirúrgiques aquest any 2012, i això sense incrementar els costos segons diuen fonts de l’ICS. Sembla que aquest increment de la productivitat es produiria gràcies a una utilització més racional dels recursos.

Tanmateix, aquesta afirmació porta implícita una pregunta evident: si aquest any  es poden fer 14.000 intervencions quirúrgiques més sense incrementar els costos, com és que no es va fer ja l’any passat?  No se veure quines són les raons que expliquen els motius pels quals aquest any es pot fer i en canvi l’any passat no es podia fer.  Segurament hi deu haver algun error d’interpretació per part meva; el contrari voldria dir que algun responsable polític hauria de dimitir.

Un altre factor que abona la tesi d’aquest intent de recuperació de la imatge és la difusió que s’està fent del Pla de Salut. S’està explicant per activa i per passiva a tot el sector salut: professionals, proveïdors del sistema sanitari etc. I això és bo, atès que el Pla de Salut  2011-2015  és un molt bon instrument, excel·lent instrument em permeto dir. Aquest Pla de Salut serà tot un encert no només pel seu contingut, si no a més per que s’està donant l’oportunitat al sector de fer-se’l seu mitjançant aportacions i suggeriments que algunes Regions Sanitàries estan demanant.

La pressió sobre les urgències hospitalàries a Barcelona
 sembla que disminueix  en benefici dels CUAP 
També denota que alguna cosa està canviant el fet que el conseller Boi Ruiz s’ha reunit amb més de 40 associacions de malalts d’arreu de Catalunya. Aquesta acció és molt important. Segurament si s’hagués fet abans o en paral·lel a les retallades, el Departament de Salut s’hauria estalviat algunes de les crítiques tan ferotges que va rebre. Tots sabem (encara que alguns no ho vulguin admetre) que les retallades són necessàries però si a més ens ho expliquen, i ens fan veure quina és la repercussió real que tindran sobre nosaltres, estem en millors condicions d’acceptar-ho  que si ens anem assabentant de les coses via titulars dels diaris. Per tant bona iniciativa del conseller tot i que al meu entendre arriba una mica tard. Però com és ben sabut, més val tard que mai.

En aquest seguiment d’actuacions per intentar recuperar la imatge, no hi pot faltar la presentació del Balanç del “Pla d’ordenació de les urgències 2008-2012 a la ciutat de Barcelona” que el conseller Ruiz va explicar a començaments de gener. D’aquest Pla destaca la reducció de les urgències ateses en els grans hospitals de la ciutat. En síntesi, a la ciutat de Barcelona el nombre d’urgències ha crescut un 7,9% en el període 2007-2011. Les urgències hospitalàries en el mateix període han baixat en un 12,3%, mentre que als CUAP s’ha incrementat un 125% (al 2007, hi havien molts pocs CUAP en funcionament). Un altre dada que confirma el bon funcionament del Pla és el fet que al 2007 els hospitals de Barcelona suportaven el 85% del total de les urgències que es produïen a la ciutat, mentre que al 2011, aquesta pressió s’ha reduït fins el 69%.

L'ex consellera Geli fou la impulsora del Pla
Tot això ha estat possible gràcies a la dotació dels CUAP. En efecte, cal que els CUAP tinguin capacitat de diagnosticar al malalt i per això cal una dotació bàsica en equipaments, i en particular aparells de radiologia i d’anàlisis clíniques. Serveis alternatius com “Sanitat respon”  o el propi 061 segur que també han col·laborat en aquests bons resultats.

Cal dir, per que és de justícia fer-ho, que el mèrit d’aquests resultats no està tant en l’actuació de l’actual Departament de Salut, si no que ve de l’anterior mandat de la ex consellera de Salut la Sra. Marina Geli que és a qui li correspon el mèrit d’haver creat el Pla, i haver-lo gestionat fins a finals de 2010.

Finalment voldria afegir una última consideració que corrobora aquest intent de millora de la imatge per part del Departament de Salut: des que va saltar als mitjans de comunicació l’opacitat de la multi activitat del Sr. Josep Prat, president del consell d’administració de l’ICS, aquest Sr.,  sembla com desaparegut d’escena. Seria bo que desaparegués definitivament. 



  

Cap comentari:

Publica un comentari