Salaris indecents

Fa només algunes setmanes setmanes vaig llegir que el Sr. Rodrigo Rato, president de Caja Madrid, ex director del Fons Monetari Internacional, i ex ministre d’economia del govern espanyol quan el presidia el Sr. Aznar va decidir apujar-se el sou fins superar els 10 milions d’euros a l’any, pocs dies abans que Caja Madrid es convertís en banc (Bankia). El Sr. Rato s’ha auto apujat el sou a uns nivells estratosfèrics, per premiar la seva “excel·lent” gestió al front de l’antiga entitat madrilenya d’estalvi.  Al mateix temps que el Sr. Rato, tota la cúpula directiva de Caja Madrid ha aprofitat per fer el mateix.

El Sr. Rodrigo Rato, president de Bankia

Però no són només els directius de Caja Madrid els que han actuat d’aquesta manera: al Banc de Santander no s’ha quedat endarrere. El Sr. Emilio Botin, i tot el consell d’administració s’ha apujat la seva retribució (que estava per sobre dels 4 milions d’Euros anuals)  un 9,5%, però si hi afegim la retribució en accions alliberades de la pròpia companyia (accions que es reparteixen sense cost per qui les rep) l’increment ronda el 25%.

No podem deixar fora de la llista a l’insigne president de l’extinta Caixa Catalunya. El Sr. Narcís Serra poc temps abans de ser substituït en la presidència, també es va apujar significativament el sou (més d’un 40%) juntament amb tot el consell d’administració. Segurament amb aquesta decisió s’asseguraven una bona indemnització per quan fossin  acomiadats.

El Sr. Narcís Serra, ex president de Caixa Catalunya 

Els directius de la CAM (la caixa d’estalvis del mediterrani) que ha estat recentment intervinguda pel banc d’Espanya, també es van apujar el sou pocs dies abans de la intervenció de l’entitat que tan bé han gestionat. Recordem que la CAM ha finançat entre altres aventures valencianes d’un PP embogit pel totxo, el parc temàtic “Terra Mítica”, l’aeroport de Castelló, i altres construccions faraòniques a València amb motiu de la copa Amèrica, i de les probes automobilístiques.

Podríem seguir amb altres exemples de banquers que també han optat per sucosos increments de sou. Aquests mateixos banquers que han invertit els nostres estalvis en promocions immobiliàries ruïnoses, o comprant actius de bancs americans plens de enganyifes sota la denominació d’hipoteques sub prime, i que el Banc d’Espanya i el govern espanyol han hagut de socorre, per evitar que els nostres estalvis es volatilitzessin. Aquests banquers que han demostrat ser els pitjors gestors de la història de la banca, per premiar els seus desencerts, van i s’incrementen el sou en uns moments de crisi, amb molts treballadors (més de 4 milions) a l’atur, i amb moltes famílies sense ingressos cap tipus d’ingrés. No ho troben indecent?

El ministre Pepiño Blanco estudiant
el tros de salari que pot retallar a tots
 aquests directius sense escrúpols 

Segurament per aquest motiu el ministre Blanco (gallec de qui no em fiaria mai) va proposar no fa massa una regulació dels salaris “abusius” d’alguns directius bancaris. Pel moment d’aquesta proposta del ministre Blanco no se’n ha sentit parlar mai més...segurament algú va trucar a la Moncloa i li va dir al ZP: “oye, mira lo que anda diciendo este muchachito que has puesto de ministro...”

Però no és només la banca la que actua d’aquesta manera. Altres sectors de l’activitat econòmica com ara el de la construcció, precisament aquells que en les seves inversions econòmiques s’han equivocat absolutament i que han fet de l’especulació la seva font principal de riquesa, han seguit també el mateix camí d’apujar-se injustificadament el sou. És el cas del Sr. Luís del Rivero de Sacyr Vallehermoso que es va apujar el sou un 55%! l’any 2008. Just quan la crisi immobiliària ja havia fet esclatar la bombolla que durant tants anys va anar creixent a Espanya.

Però Sacyr Vallehermoso no és l’excepció!. L’any 2008 en plena crisi a FCC (Fomento de Construcciones i Contratas) la Sra. Esther koplovitz va incrementat la retribució del seu consell d’administració en un 128%, més del doble!. A Renta Corporación l’increment de les retribucions del consell d’administració va arribar al 65,8%. A Acciona aquest increment va ser del 24,5% i el Sr, Florentino Perez, va incrementar els sous del consell d’administració d’ACS en un 7,7%.

La Sra. Esther Koplovitz, que al 2008
va més que doblar  les retribucions del
 consell d'adminitració de FCC

Com hem de reaccionar amb aquesta situació? És o no indecent que determinats personatges que estan sens dubte a l’origen d’aquesta tremenda crisi cobrin aquests dinerals, quan la majoria d’ells haurien d’haver estat acomiadats per ineptes?

Per tenir una visió complerta de tot el panorama, voldria donar un cop d’ull al camp de la política. Què deuen haver fet els polítics amb els seus sous? Han estat prudents? S’han aplicat ells mateixos la solidaritat que tan reclamen?

Només adjunto un link en aquest cas d'alcaldes, dels molts que podria donar respecte als increments de sou dels polítics. En el cas dels polítics les quantitats no són escandaloses; el que és escandalós és que aquells que haurien de donar exemple, aquells que haurien de ser els primers a predicar amb l’exemple, en aquesta situació en que es troba el país el que han fet és preocupar-se per les seves butxaques, i els demés que s’espavilin...


Però el que em sembla més increible, és que en aquesta vergonyosa  escalada de sous, l'UGT no es queda enrera: amb els diners de tots els espanyols a través de les subvencions que reb de l'estat, els senyors de l'UGT aquest any 2011 s'han apujat el sou fins un 7%. No està malament no creuen? per no fer res (a banda de organitzar de tant en tan alguna vaga general), van i s'apujen el sou un 7% en el pitjor moment de la crisi. I després es queixen de les retallades...

Vull pensar que no tots els polítics, empresaris i sindicalistes són així, i se del cert que n’hi ha que no són així, però el mal ja està fet. L’exemple que alguns han donat taca a tot el col·lectiu.

Quin país! Sense diners, sense treball, sense il·lusió, sense liders...i sense valors...així no es va enlloc.

www.rbaestudisiprojectes.cat