Semblava que el mes d’agost seria un mes amb poques notícies a comentar però finalment sembla que es van produint notícies interessants. I la que toca comentar avui a més d’interessant és transcendent.
A finals de juliol el Consorci va celebrar una Junta General Extraordinaria en la que es va produir un fet de rellevància: el seu històric president, el Sr. Josep Abelló va ser substituït en la presidència del consorci pel Sr. Manel Ferré alcalde d’Amposta.
 |
| El Sr. Abelló president sortint |
Feia temps que es parlava del relleu del Sr. Abelló en la presidència del Consorci, que arriba en uns moments de molt poca presència del Consorci en les bambolines on sempre s’han preparat els acords importants de la sanitat a Catalunya. El Consorci, fins fa no masses anys va tenir un paper molt significatiu i fins i tot m’atreviria a dir que decisiu en moltes de les decisions importants que al llarg del temps s’han anat produint en la sanitat del nostre país. Des de la seva vocació municipalista el consorci va ser un dels artífex de la modernització de la xarxa hospitalària de Catalunya en particular dels hospitals de propietat municipal. Va jugar un paper molt important en l’orientació de determinades lleis que més tard van ser aprovades pel Parlament gràcies a que comptaven amb el suport del Consorci.
 |
| El Sr. Ferré, president entrant |
Aquest paper important i transcendent ha anat minvant en el temps, coincidint amb la sortida d’en Carles Manté de l’organització, i sobre tot aquests últims anys, ha estat víctima del que podríem anomenar el “foc amic” del govern tripartit.
Alguns diuen que el Sr Abelló ja es veia conseller de Salut en el primer govern del president Maragall, fins que a última hora va veure frustrades les seves esperances amb el nomenament de la Sra. Marina Geli, com a conseqüència segons deien els mitjans de que el president Maragall volia un govern paritari pel que fa a la presència d’homes i dones.
També hi ha qui diu que la cohabitació de la consellera Geli i el Sr. Abelló no ha estat precisament una bassa d’oli: asseguren que el Sr. Abelló no li ha perdonat mai que li prengués la plaça i ha intentat exercir com a contrapoder a l’ombra.
 |
| L'exconsellera Geli, el Sr. Abelló entre altres personatges |
Sigui com sigui, podríem dir que el relleu del Sr. Abelló que ha estat president del CHC durant 20 anys, ha arribat en un moment oportú: se’n venia parlant des de feia temps però el relleu no s’acabava de produir. Segurament el resultat de les eleccions del dia 22 de maig ha tingut un paper decisiu en aquesta substitució. Aquest canvi comporta en primer lloc la recuperació de l’esperit fundacional del Consorci atès que la seva presidència havia de recaure en un alcalde electe. Hem de recordar que el Sr. Abelló va ser alcalde de Reus on hi va arribar a través d'una moció de censura, des del 1985 fins el 1999. Fa doncs 12 anys que el Sr. Abelló hauria d’haver deixat la presidència del consorci i no ho va fer gràcies a una modificació estatutària que desvirtuava l’esperit fundacional que comentàvem abans.
Però aquest canvi comporta altres plantejaments de futur: Si es considera que avui el Consorci no té ni de lluny, el reconeixement ni la visió estratègica de les que va fer gala durant anys, i si per l’altre banda hom constata que a la Unió Catalana d’Hospitals li està passant pràcticament el mateix, la pregunta és molt evident. Calen en aquests moments dues organitzacions empresarials com aquestes en el sector? No es podria pensar en unificar-les?
Avui en dia, ambdues organitzacions fan pràcticament el mateix. Les mateixes funcions davant l’administració, donen els mateixos serveis als seus afiliats, treballen sobre els mateixos temes, estructuren comissions semblants, negocien conjuntament amb els sindicats els convenis col·lectius del sector, etc., etc. Tot repetit dues vegades....és necessari?
En uns moments de crisi com l’actual, en la que els recursos no arriben per garantir la prestació de tots els serveis de salut als ciutadans, cal doblar els costos d’unes organitzacions que fan exactament el mateix servei?
Cal que hi hagi un bon nombre d’hospitals que continuïn cotitzant a la vegada a les dues organitzacions?
Fa anys, segurament podria tenir una certa validesa el fet de la coexistència d’aquestes dues organitzacions per allò de la política: semblava que el PSC dominava en els ajuntaments, i per tant els calia un representant de la seva corda per defensar els seus interessos davant l’administració de Convergència i Unió, i aquesta funció la feia el Consorci. Però avui en dia, on el domini municipal del PSC s’ha vist considerablement minvat, ens cal mantenir aquesta doble estructura? No es pot reorganitzar tot plegat per aconseguir una major eficiència dels recursos escassos dels que disposem? I si amb els diners que es podrien estalviar es pogués estalviar algun dels ERO que hi ha en dansa? Valdria la pena?
Jo crec, hi ho crec sincerament que en la conjuntura actual cal estudiar totes, absolutament totes, les alternatives que ens permetin estalviar diners sobre tot aquelles que impliquen sortides de diners del sistema sanitari i que no es poden aplicar directament a la prestació de serveis de salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada