Fa pocs dies, tant el President de la Generalitat el Sr. Artur Mas, com el conseller d’Economia i Universitats el Sr. Andreu Mas-Colell anunciaven que els pressupostos 2012 haurien de ser també molt restrictius atesa la conjuntura econòmica que estem vivint. I segurament tenen raó: pel que s’està veient aquests dies la situació econòmica espanyola no és precisament de les que generen confiança, si no més aviat el que genera és preocupació.
 |
| De moment...de millor, res. |
El tema està en determinar en quin àmbit cal actuar per disminuir novament les despeses de cara a l’exercici 2012. I em fa por que la decisió torni a passar per la reducció de les prestacions socials en general i les de la sanitat en particular. No voldria ser alarmista però em sembla que una nova retallada al Departament de Salut comportaria indefectiblement el tancament de tota una sèrie de dispositius sanitaris que després de la situació econòmica en que han quedat amb les retallades d’aquest 2011 no tindrien altre sortida que el concurs de creditors (el que fa pocs anys s’anomenava suspensió de pagaments).
Per tant, davant la perspectiva de noves retallades, jo em demano si aquestes restriccions del pressupost no es podrien dur a terme en algun àmbit diferent al de les prestacions socials. En concret estic apuntant a la pròpia administració.
 |
| El Conseller Mas Colell sembla tenir clara la situació: és dels pocs que sap on va |
Des de la perspectiva dels ciutadans catalans amb els nostres impostos i cotitzacions, a banda de les prestacions socials estem mantenint una estructura administrativa que molts països amb el que hem de competir no tenen:
D’una banda l’estructura de l’estat, que amb competències no transferides a Catalunya, continua sent una administració que els catalans mantenim.
També mantenim tota l’estructura de la Generalitat amb les seves delegacions territorials.
Paral·lelament a aquesta estructura existeixen les Diputacions Provincials que no està massa clar a què es dediquen a banda de la titularitat d’algunes carreteres comarcals. Molta gent opina que les diputacions serveixen per mantenir a polítics sense feina, a través d’encàrrecs professionals o càrrecs de confiança (assessors, etc.)
En el cas de la conurbació de Barcelona ens trobem un altre administració opaca que no se sap massa bé que fa: la corporació metropolitana de Barcelona, on molta gent en nòmina cobra cada mes, diuen, per no fer res.
Però anant més al territori ens trobem els consells comarcals, amb les seves dotacions de funcionaris amb un President retribuït, i amb un gerent que tampos ho fa de franc.
Finalment i en la part més baixa de la piràmide hi han els ajuntaments que són els encarregats de proveir els serveis més bàsics per la població.
 |
| Sessió de treball? a la Diputació de Lleida |
I afortunadament el tripartit no va tenir temps d’implementar-ho, per que entre Generalitat i Consells Comarcals encara hi volien les Vegueries, que un dia o altre en les trobarem a sobre, atès que serviran com a menjadora política de militants de partits sense càrrec.
Estem segurs que tota aquesta estructura és necessària en un país com el nostre? Quan ens costa el seu manteniment? Quins beneficis aporta a la ciutadania l’existència de tot aquest entramat administratiu, comparat amb el seu cost?
Crec sincerament que les respostes a aquestes preguntes són òbvies. No ens cal aquesta estructura per tirar endavant el país: preferim serveis d’urgències i llistes d’espera dignes a consells comarcals i diputacions que serveixen de ben poc. Aquesta és la resposta ciutadana als polítics que ens administren, a veure si en prenen nota.
 |
| Foto de familia del consell comarcal del Montsià |
Ens cal doncs una urgent reforma administrativa. No estic en condicions de determinar quines són les estructures administratives que cal eliminar: això ho han de definir els tècnics que coneixen bé totes les administracions existents, però sembla obvi que les Diputacions haurien de desaparèixer d’una vegada per totes. També em demano si tots els pobles de Catalunya (més de 900), necessiten ajuntament. Potser alguns consells comarcals podrien assumir el paper dels ajuntaments en aquelles poblacions en les que el nombre d’habitants ho permeti.
No se que cal fer. Però se que cal fer alguna cosa, i que cal fer-la urgentment: les restriccions pressupostàries del 2012 haurien d’anar en aquesta direcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada