Preocupació en el sector sanitari per l’intervencionisme del departament de Salut en la configuració dels sistemes d’informació del centres del SISCAT

Pol Pérez, Coordinador de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del departament de Salut, vol unificar els sistemes d’informació de la sanitat catalana, en contraposició a la interoperabilitat que ha existit fins ara.

L’ENAPISC i el Pla Director dels Sistemes d’Informació tenen un element comú: la generalització de l’estació clínica de l’ICS a tota la primària del SISCAT amb els problemes de tot tipus que aquesta decisió pot comportar.  

Sembla que el departament de Salut vol fer un pas més en matèria de sistemes d’informació. Deixant de banda els bons resultats de la política seguida fins ara, de permetre que les entitats del SISCAT utilitzin els sistemes d’informació que creguin més adient amb la condició que s’asseguri la seva interoperabilitat, la Secretaria General del departament a través de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions vol imposar a tota l’assistència primària l’estació clínica de l’ICS sense entrar a analitzar objectivament si aquesta és la millor solució tecnològica existent, sense avaluar els costos derivats d’aquesta decisió i sense cap consens amb el sector. Sense voler entrar en la discussió de si l’ECAP és o no una bona estació clínica, o si és o no la millor eina, la realitat és que es trenca un consens existent fins ara, i es centralitza una competència que fins ara estava en mans dels òrgans de govern de les institucions de titularitat privada.

Aquest plantejament sembla que va molt de la ma de Pol Pérez coordinador de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del departament de Salut, i que va ser nomenat ara fa aproximadament un any per aquest càrrec. No es pot dir que Pol Pérez sigui nou en el sistema i per tant coneix perfectament en quina situació es troben els sistemes d’informació de la sanitat pública catalana. Pol Pérez ha treballat en camps relacionats amb sistemes d’informació als hospitals Vall d’Hebron, Mataró i Germans Trias i Pujol de Badalona a més dels serveis centrals de l’ICS on va assumir la direcció de sistemes d’informació. Veient la seva trajectòria professional s’entén que les seves preferències es decantin vers els sistemes de l’ICS que ell mateix ha contribuït a desenvolupar. Tanmateix, d’aquí a obligar a que tothom integri aquests sistemes en els seus centres i va un abisme. Una cosa seria recomanar, i un altre molt diferent, obligar.

Tots aquests temors es desprenen de la presentació de l’ENAPISC i del Pla Director dels Sistemes d’Informació. En la presentació de l’ENAPISC es van incloure com a accions a assolir properament els dos punts següents, que no deixen cap dubte respecte a la intencionalitat del departament de Salut :

 

Acció 29. Instaurar l’ECAP com a únic sistema d’informació per a tots els serveis de la xarxa d’atenció primària.

Acció 30. Integrar l’HC3 a l’ECAP per tal que la història clínica compartida de Catalunya es construeixi des del sistema d’informació de l’atenció primària.

I la pregunta és, que passa amb les institucions que gestiones equips d’atenció primària i tenen un altre estació clínica? I si aquestes institucions tenen altres línies assistencials com ara hospitalització d’aguts, o sociosanitari, o salut mental? Se’ls obligarà a tenir dos sistemes d’informació paral·lels? Qui assumirà els costos elevats d’un canvi tan important?

Fa unes setmanes, el Sr. Pol Pérez es va dedicar a presentar el Pla Director de Sistemes d’Informació a diferents actors del sector sanitari, i la seva presentació va estar envoltada d’un ambient centralitzador, intervencionista i limitador de l’autonomia dels centres. El departament de Salut hauria d’entendre que els Sistemes d’Informació són una eina de gestió, i com a tal, correspon a cada centre decidir amb quina eina vol treballar. El departament de Salut pot exigir, això si, la necessitat que aquestes eines siguin compatibles entre elles, però no pot entrar a definir quina ha de ser l’eina més enllà de definir quines han de ser les seves prestacions.

El Pla Director dels Sistemes d’Informació proposa entre altres mesures la reducció de les plataformes existents, la estandardització de plataformes, o que la resposta a noves necessitats es faci també des d’una perspectiva uniformadora a totes les institucions. També estableix una governança específica pels sistemes d’informació de tot el SISCAT. Un plantejament que genera dubtes i temors, i que si es relaciona amb la presentació de l’ENAPISC dona aquesta sensació intervencionista o limitadora de l’autonomia dels centres.

Una cosa és fer recomanacions als centres, demanar la informació d’una manera concreta, o proposar solucions tècniques per a noves realitats que puguin aparèixer. Fins i tot assessorar tècnicament a organitzacions que no disposin d’una estructura consolidada en el camp dels sistemes d’informació. També tindria sentit que l’administració sanitària vulgui conèixer tots els ets i uts dels processos assistencials i de gestió, però tot i així, el SISCAT no necessita establir un model de governança dels sistemes d’informació a l’estil del que proposa el Sr. Pérez. Pot haver-hi un consell assessor, fins i tot avaluador, però en els centres en que la Generalitat no és present en els seus consells de govern, no té cap sentit que se’ls vulgui imposar una determinada estrructura que no han demanat i que tampoc es veu suficientment justificada.

El Sr. Pol Pérez últimament està assolint molt protagonisme i segurament és una persona molt vàlida per les funcions que està exercint. Tanmateix hauria de tenir present que ell és coordinador de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del departament de Salut, no del SISCAT.