divendres, 1 de setembre de 2017

Comença un nou curs i ja es poden observar determinats canvis a la sanitat catalana


El CatSalut ha abandonat la imatge històrica de la “gran asseguradora” per responsabilitzar-se molt més de la feina dels proveïdors dels serveis sanitaris


L’excessiva politització dels moments inicials del conseller de Salut posant sobre la taula la dicotomia públic- privat, ha comportat que les acusacions de corrupció contra la sanitat pràcticament s’hagin esvaït. Aquests últims temps l’actitud del conseller de Salut ha contribuït també a pacificar el sector amb menys protagonisme, menys personalisme, i més coneixement del sistema sanitari.



Mica en mica, sense grans declaracions als mitjans, treballant en silenci, el CatSalut ha fet un canvi estratègic gens traumàtic, atès que l’estem vivint sense cap mena de dificultat. Faig referència a la Visió que des del propi CatSalut es tenia sobre el paper d’aquest organisme en el conjunt de la sanitat pública catalana. El CatSalut, per obra i gràcia d’algun dels seus màxims directius, s’havia configurat com la gran asseguradora pública dels serveis de salut dels ciutadans de Catalunya. La seva actuació i les seves prioritats anaven doncs en aquesta direcció. Avui el CatSalut s’orienta molt més cap a la prestació dels serveis sanitaris a la ciutadania, i es sent responsable de la qualitat d’aquests serveis.

Aquest canvi d’orientació propicia que el CatSalut estigui avui molt més a prop dels proveïdors dels serveis sanitaris als que exigeix una qualitat en la prestació dels serveis, i es responsabilitza davant dels assegurats d’aquesta assistència, en contraposició a la visió anterior que considerava que la responsabilitat davant del malalt l’havia d’assumir el prestador del servei. Aquest canvi de tarannà comporta que el contracte sigui només una eina i no un fi en si mateix,  i es busqui la manera de fer més eficient el sector públic. Les empreses del SISCAT, totes, estan fent un servei públic contractades pel CatSalut i en nom del CatSalut. Per tant és de tota lògica que el CatSalut vulgui estar a sofre d’aquestes empreses vetllant per la qualitat dels serveis que fan, i avaluant al qualitat dels mateixos.     

Un altre canvi que el sector també ha experimentat és el relatiu a les acusacions de corrupció que un dia sí i l’altre també es feien contra el sistema sanitari públic. Llevat d’alguns cassos molt concrets i puntuals (Dante Fachin, Gemma Tarafa), sembla que el  món de la política ja no té entre els seus objectiu la calumnia sobre el sector sanitari i els seus directius. Segurament un factor que ha contribuït a eliminar tensió a la situació que existia ha estat la politització excessiva del conseller amb els seus discursos de “desprivatització” i de “reforçar el caràcter públic” de la sanitat pública, perquè si hi parem atenció, resulta que en la pràctica els gestors actuals són els que hi havia abans, els centres del SISCAT són els que hi havia abans amb la única excepció de la Clínica del Vallès, els sindicats i les patronals són també exactament les mateixes. Per tant és obvi que alguna cosa ha fet que els partits polítics populistes hagin deixat finalment en pau la sanitat, i se’n vagin amb la seva demagògia a cercar vots calumniant a altres col·lectius. Per tant aquella politització que a l’inici a molts en semblava excessiva, ha tingut un efecte col·lateral positiu, restant pressió al sistema sanitari, i allunyant la demagògia del dia a dia de la sanitat.

Mica en mica el nou equip del departament de Salut ha anat configurant el model que defensen, que llevat d’alguns retocs és molt similar a l’existent abans de l’arribada del nou conseller. Tanmateix alguns canvis hi són. El departament està atorgant més importància a les EPiC i en aquest sentit aquest grup d’empreses públiques i consorcis està veient com s’incrementa el nombre d’entitats que l’integra. El futur consorcide Reus, o les noves empreses públiques de les Terres de l’Ebre i de la Catalunya central, representen la “salvació” d’uns centres de titularitat municipal amb un futur molt complicat des del punt de vista de la seva sostenibilitat. Sens dubte és una bona solució per les comarques respectives que veuen així garantits els seus serveis sanitaris públics de proximitat. Sempre que tota aquesta assumpció de responsabilitats per part del CatSalut no acabi sent també una assumpció de deutes i un encariment que generi encara més tensions sobre un pressupost escac.        

Encara voldria destacar un fet que tampoc ha passat desapercebut, i que fa referència a l’actitud personal del conseller Comin. No sé si el fet que el temps transcorregut al front de la conselleria li ha comportat que el seu coneixement de la realitat del sistema sanitari hagi millorat, o que escolta més als seus col·laboradors immediats però el cert és que el seu tarannà no és el dels seus inicis al front del departament. Manté això si, un cert to de superioritat acadèmica quan parla, però en general parla menys que abans, és menys visible, cuida millor el que diu, i sobretot no les deixa anar de l’alçada d’un campanar. Fins i tot sovint l’encerta i actua amb eficàcia. Al final igual acaba millorant la seva imatge, sobretot si escolta als seus col·laboradors, els fa cas, i deixa que els que hi entenen prenguin decisions. Segurament el conseller Comin ha volgut sortir en masses fotos; més de les que li tocaven i això enlloc d’enfortir al seva imatge, segur que l’ha perjudicat. El canvi en positiu experimentat aquests últims mesos és notori.


Ara només falta que la situació econòmica millori, que el pressupost de la sanitat vagi incrementant-se, i que els professionals puguin recuperar el seu poder adquisitiu que ha quedat greument tocat.          

Cap comentari:

Publica un comentari