dissabte, 9 de setembre de 2017

Proposta per estabilitzar el sector sanitari català


El  Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC) i la Unió Catalana d’Hospitals (UCH) presenten el Pla al CatSalut, per abordar els punts més febles del sistema sanitari avui en dia: les retribucions dels professionals i la reposició dels equipaments. 



Després dels ajustaments pressupostaris dels últims anys, salaris i inversions són qui menys s’ha recuperat dels efectes de la crisi econòmica.



L’informe que les dues associacions patronals han fet arribar al CatSalut incorpora un recull de les mesures que ha patit el sistema sanitari públic català en el període 2010-2017. Resumidament una reducció de tarifes del 5,7% respecte a les del 2010, a banda d’una reducció important de l’activitat contractada pel CatSalut. A més, durant aquest període el sector ha vist com s’incrementava el capítol de despeses degut entre altres motius a canvis en el tipus d’IVA, a l’increment de les cotitzacions de la seguretat social o a un impacte de l’IPC de pràcticament un 9,5%. L’informe xifra en un 6,5% l’increment de despeses. 

Considerant per tant el conjunt de factors que han contribuït a l’increment de despeses i a una disminució dels ingressos, el Pla elaborat per CSSC i UCH arriba a la conclusió que l’impacte negatiu global sobre el conjunt d’institucions concertades és avui del 12,2% respecte a la situació existent al 2010.

Què ha passat en aquest mateix període a les retribucions dels professionals? Doncs la primera lectura ens diu que les taules salarials del 2008 no s’han pogut recuperar fins el 2015 pel que fa als conceptes salarials fixes, mentre que els variables s’han vist reduïts en la majoria d’entitats del SISCAT. Paral·lelament, la jornada laboral s’ha incrementat mentre que les plantilles reals han disminuït per la reducció de suplències. Els treballadors de la sanitat pública estan cobrant avui el mateix que cobraven al 2008 pel que fa a la part fixa del salari (hi ha hagut un increment de l’1%), mentre que la part variable, allà on es cobra, s’ha reduït significativament amb relació també al que es cobrava al 2008. A més d’això, els treballadors de la sanitat pública (no ICS) han vist com l’administració els ha disminuït el poder adquisitiu en un 10,4 % que és l’increment de l’IPC en el període 2008-2016.

Aquesta és per tant una situació injusta, insostenible, i un risc potencialment molt gran per l’estabilitat del sistema. Calen mesures urgents, per corregir aquesta estat de coses i també cal donar compliment a la Moció 123/XI del Parlament de Catalunya que establia que els professionals sanitaris poguessin recuperar progressivament la pèrdua salarial derivada dels ajustaments pressupostaris. 

I les inversions en nous equipaments? I l’obsolescència tècnica de molts dels equipaments dels centres del SISCAT?  Què ha succeït en aquests últims 6 anys? Doncs la resposta és evident: l’increment de les despeses, junt amb la baixada dels ingressos i uns resultats financers negatius han comportat la paralització de les inversions en nous equipaments, i el que és encara més greu, en molts cassos no s’ha pogut fer front a les reposicions d’equips obsolets o amb un funcionament molt en precari. Aquesta situació crítica posa en risc l’alt nivell qualitatiu de la sanitat pública catalana.

Davant d’aquest escenari, que proposen les patronals al CatSalut per millorar la situació? Doncs un acord plurianual que possibiliti, a través d’un increment de tarifes, la suficiència financera dels centres per tal que aquests puguin abordar la recuperació dels salaris dels treballadors de la sanitat, i recuperar també les seves capacitats inversores per reposar equipaments obsolets i incorporar noves tecnologies que puguin millorar la qualitat de l’assistència garantint la sostenibilitat de les entitats.  

En concret, les patronals fan la proposta de mínims següent:
  • Any 2017: Increment de tarifes del 0,63% (ja aprovat pel CatSalut) destinat a la recuperació de les condicions salarials dels treballadors, i un 0,37% d’increment addicional destinat a la reposició dels equipaments
  • Any 2018: Increment de tarifes del 2% destinat a la recuperació de les condicions salarials dels treballadors, i un 1% d’increment addicional destinat a la reposició dels equipaments.
  • Any 2019: Increment de tarifes del 3% destinat a la recuperació de les condicions salarials dels treballadors i un 1% d’increment addicional destinat a la reposició dels equipaments. 
Per no seguir reduint la capacitat adquisitiva dels salaris, les patronals també proposen addicionalment que durant els tres anys de vigència del Pla, els salaris dels treballadors,  siguin revisats d’acord a l’IPC de cada any.


Veurem que hi diu el CatSalut, que segons les informacions que circulen, sembla que per aquest any 2017 s’ha de limitar a les previsions del pressupost que té aprovat, i que es limiten a un increment de tarifes del 0,63% amb l’objectiu que les entitats del SISCAT el transformin en un increment de l’1% dels salaris. 
Tanmateix aquesta és una qüestió molt important que no pot ser tractada frívolament per ningú. Ens hi va l'estabilitat del sistema; ens hi va la recuperació d'uns salaris dignes per uns professionals que han sabut estar a l'alçada; ens hi va la dignitat com a col·lectiu. Sigui aquest Pla o en sigui un altre, l'obligació moral que el país ha contret amb el seu sistema sanitari obliga a una resposta digna.  

    

Cap comentari:

Publica un comentari