dimarts, 5 de setembre del 2017

L’enfortiment de les empreses públiques i consorcis del sector sanitari, una solució?


Una decisió que permet assegurar la viabilitat d’alguns hospitals que presenten un desequilibri econòmic important, per altre banda pot crear noves tensions a un pressupost ja de per sí insuficient i sense excessives perspectives de millora.


El creixement del Grup empresarial de les EPiC pel que fa al nombre d’organitzacions que en formen part, podria dur al CatSalut a negociar directament amb els sindicats les condicions retributives i de treball del seus treballadors, al marge del conveni del sector que negocien patronals i sindicats.    



El departament de Salut mica en mica va ensenyant les seves cartes. Ho ha fet d’una manera progressiva, sense fer soroll, però ho ha fet. Primer va ser l’Hospital de Reus qui va haver de ser “rescatat” per la Generalitat, quan el seu desequilibri pressupostari va comportar que “els aires de grandesa” del consistori reusenc haguessin de demanar auxili al departament de Salut atès que eren incapaços de sortir-se’n per ells mateixos del disbarat econòmic que havien organitzat amb el nou hospital de Reus.

Aquest rescat va comportar que el CatSalut es comprometés a assumir la gestió del centre (esperem que no els seus deutes), probablement sota la fórmula jurídica d’un consorci. Com a dany col·lateral d’aquesta decisió, calia trobar una solució per a l’Hospital de Mora d’Ebre, el qual també passarà a mans del CatSalut ara sota la fórmula d’una empresa pública. La mateixa solució que també s’ha decidit per a l’Hospital de Berga. Per reforçar aquest model, fa molts pocs dies el propi conseller Comin va “convidar” a tots els municipis que tinguessin un hospital a traspassar-ne la seva gestió a la Generalitat.

Anem doncs cap a una xarxa hospitalària pública d’aguts que tindrà tres grups diferenciats en funció de la titularitat: l’ICS, les Empreses Públiques i Consorcis (EPiC)  i la resta d’institucions de titularitat privada integrades a la xarxa. Per tant respecte a la situació d’avui, es debilita el tercer grup que fins ara integrava a les empreses públiques de titularitat municipal, que passen ara a reforçar el grup de les EPiC, perd força el grup de les empreses de titularitat privada sense ànim de lucre que es queden soles i es reforcen en gran manera les organitzacions que són titularitat del Servei Català de la Salut.

Aquesta nova agrupació dels hospitals d’aguts comporta riscos i avantatges. Com avantatges es podria assenyalar que els hospitals de titularitat municipal que passin a mans del CatSalut mitjançant una empresa pública, asseguraran en certa mesura la seva sostenibilitat econòmica.

També s’ha de dir, que dels tres grups d’hospitals que conformaran la xarxa pública hospitalària d’aguts, dos d’ells tindran la consideració de mitjans propis de l’administració, fet que sens dubte reforça als centres gestionats a través del CatSalut. Es reforça doncs la titularitat pública dels hospitals d’aguts.
Aquesta mena de Grup Hospitalari propi del CatSalut pot facilitar que alguns hospitals municipals petits, que avui estan allunyats de la conurbació de Barcelona i del les grans ciutats com Girona, Lleida i Tarragona, tinguin accés a professionals, serveis i prestacions que avui no poden donar. Equival per tant a una millora de la seva cartera de serveis i de l’atenció prestada als ciutadans.

En l’altre plat de la balança hi posaria la pèrdua d’autonomia de gestió de tots els centres que formaran part d’aquesta mena de “Grup Hospitalari” en el que les seves prestacions seran decidides pel CatSalut tot i la participació (minoritària) dels estaments públics territorials en els seus òrgans de decisió.

També és un risc a tenir en compte que algú pugui estar temptat a unificar els dos primers grups i acabar constituint el “Gran ICS” autèntic somni d’algun grup polític i d’alguna organització tots ells amb ideologies molt demagògiques però gens eficients.

Un altre inconvenient no menor, és el cost que tot plegat acabarà tenint per a la societat. Assumir la gestió de tots els centres hospitalaris municipals pot significar una pressió insuportable pels pressupostos del CatSalut encara que els dèficits històrics d’aquestes institucions es quedessin als seus municipis, cosa que estaria per veure. En qualsevol cas solucionar els desequilibris interns de tots aquests hospitals costa uns diners que avui per avui, al sistema no hi són.

Hi ha encara una amenaça molt important. Imaginem que el CatSalut decideix que les patronals no defensen adequadament els seus interessos quan negocien el conveni col·lectiu que afecta també al personal de les EPiC, i per tant, decideix que les condicions laborals dels treballadors de les EPiC no les han de decidir les patronals del sector, sinó que li correspon al Propi CatSalut decidir quines han de ser les condicions retributives i d’organització del treball del personal de les EPiC, atès que les EPiC són majoritàriament del CatSalut. Què passaria en aquest supòsit? Què els passaria a les patronals si tot d’una Consorcis i Empreses Públiques surten de la Unió Catalana i del Consorci de Salut i Social?


Ull doncs amb el que fem... i com ho fem...     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada