La tempesta perfecta

 

Els causants de l’actual situació:

 

Una des-escalada precipitada

Uns ciutadans insolidaris i mancats d’una mínima disciplina  

L’aparició de la variant “delta”

Viatges de fi de curs com si estiguéssim en plena normalitat

Un Sant Joan amb molt poques mesures preventives

Un Procicat  esperpèntic porta Catalunya a situar-se com una de les regions europees més afectades per la Covid-19

Un govern que arriba tard, què no aprèn de cap de les experiències anteriors, i què en l’intent de combatre la pandèmia minimitzant el mal a l’economia, veu com el virus s’expandeix i l’economia va cada dia pitjor i ha d’acabar implantat el toc de queda a 158 municipis catalans.

 

Naturalment, en aquest país, de dimissions zero, malgrat l’estrepitós fracàs col·lectiu.     

A Catalunya estem pitjor què mai, i som una de les regions europees amb més incidència de la Covid-19. Això no passa per casualitat sinó què respon a un seguit de decisions mal preses que ens han portat fins aquests nivells. És l’evidència de la manifesta incompetència del govern català. Del d’abans i del d’ara.

 

Veiem algunes d’aquestes decisions: 

 

Des-escalada precipitada. 

Immediatament què les autoritats sanitàries van veure que la incidència de l’onada anterior disminuïa i es reduïen els contagis es van alliberar una sèrie de restriccions, eliminant el toc de queda, autoritzant concerts multitudinaris, permetent l’obertura de determinats comerços com els restaurants, mascaretes obligatòries només a interiors, etc. I aquests decisions es prenien mentre ja es parlava de l’aparició a casa nostra de la variant “delta” del coronavirus molt més virulenta que l’anterior.

Ciutadans poc solidaris i indisciplinats

Aquest relaxament de les mesures va ser la senyal de partida perquè els ciutadans insolidaris mostressin la seva manca de respecte als seus conciutadans, portant encara més enllà el relaxament propiciat per el govern: els botellots, les festes a les platges, les trobades d’amics en nombres superiors a les 10 persones, el deixar fer de policies municipals i mossos d’esquadra, etc.   

             

La variant “delta”

Aquesta variant del  Coronavirus va anant fent-se camí entre la ciutadania convertint-se en la dominant. És més infecciosa que les variants conegudes fins ara. Es reprodueix amb més facilitat, i s’adhereix intensament als receptors cel·lulars dels pulmons però tot això era sobradament conegut per les nostres autoritats   

 

Viatges de “fi de curs”

Diu molt poc en favor del sistema educatiu català que, ateses les circumstàncies i la presència del virus entre nosaltres, s’hagin permès viatges de fi de curs en moltes de les nostres escoles. En aquest aspecte ha quedat ben evident que els mestres han estat incapaços d’inculcar el més mínim sentit de responsabilitat en bona part del seu alumnat. Potser els alumnes han après molta llengua i moltes matemàtiques però molt poc de sentit de la responsabilitat. 

 

La revetlla de Sant Joan i l’oci nocturn

Les ànsies per recuperar una certa activitat econòmica han dut al govern català a propiciar una revetlla de Sant Joan, amb molt poques restriccions, què s’ha diferenciat ben poc respecte les revetlles en anys de normalitat. Tot plegat només ha servit per contagiar més joves i alentir encara més la recuperació econòmica. El mateix es pot dir de l’oci nocturn al que el govern va accedir degut a les pressions exercides per aquests gremi. Després es va haver de córrer per rectificar el disbarat que s’havia comès.         

       

El Procixat 

Més enllà d’una composició discutible, amb poc pes dels experts sanitaris en el seu si, el Procicat ha volgut prioritzar l’activitat econòmica amb mesures excessivament laxes, i el que ha aconseguit és causar molts més perjudicis a l’economia atès que no ha estat capaç d’aturar la pandèmia en un espai de temps curt. Ha propiciat masses canvis en les mesures, de manera que als ciutadans ens ha estat complicat saber les restriccions concretes d’un dia determinat a conseqüència del gran nombre de modificacions de les mesures preses.

Aquesta experiència de la Covid-19 hauria de servir de cara per replantejar-se el Procicat de dalt a baix, com a mínim pel que fa a les emergències sanitàries futures.

El risc de brot per municipis, avui

El govern

Finalment ens queda el govern català. Què dir? Després d’explicar tot l’anterior en que la responsabilitat del govern era al darrere de les decisions preses, només es pot subrallar que la seva incompetència ha propiciat un greu i important retrocés. Què Catalunya estigui entre les regions d’Europa que pitjor han gestionat la pandèmia no és casualitat. Segurament l’eufòria sorgida d’una campanya de vacunació que havia agafat ritme de creuer aquestes darreres setmanes, els ha portat a creure que això ja estava, i aquesta mena de tranquil·litat derivada del % de persones vacunades ha fet relaxar les mesures, però també relaxar l’actitud dels ciutadans davant del virus. I així ens ha anat.

Revetlla de Sant Joan, concerts, viatges de fi de curs, variant delta, relaxament de govern i ciutadans derivat de l’avanç d’una campanya de vacunació que estava resultant efectiva, han estat els elements bàsics de la tempesta perfecta que ha tingut com a colofó el toc de queda implantat avui mateix a 158 municipis de Catalunya.

A molts ciutadans ens costa entendre perquè fa tan sols algunes setmanes es demanava permís a Madrid (què fou denegat) per retardar les segones dosis i avançar en administrar primeres dosis a una base més àmplia de la població, i en canvi ara es prioritzen les segones dosis. No caldria que algú assumís responsabilitats per tant canvi de criteri? Però tranquils; aquí mai dimiteix ningú